Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Planes de convivència escolar

Aquests plans vigilen que es mantingui una convivència escolar pacífica als centres mitjançant l'aplicació de bones pràctiques i la implicació de la comunitat educativa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05deSetembrede2012
Img claselistadow Imatge: michael_swan

Els casos de bullying i violència a les aules han posat en alerta als centres educatius, obstinats a mantenir una convivència pacífica entre els alumnes. Per a això, s’han elaborat plans de convivència, que marquen una sèrie de bones pràctiques i estratègies per evitar incidents en els col·legis. Aquest article se centra en l’objectiu dels plans de convivència, la seva funció per prevenir i identificar les situacions de risc de conflicte i els diferents plans de convivència engegats en les comunitats autònomes.

Img claseportadas art
Imatge: michael_swan

Objectiu dels plans de convivència

Complir les normes de convivència als centres educatius s’ha convertit en objectiu prioritari. Per aquest motiu, els plans de convivència s’han engegat en totes les comunitats com una manera d’aplicar mesures preventives que “redueixin les situacions de conflicte i de deterioració del clima convivencial“, recorda la Junta d’Andalusia. Especialment, preocupen “els actes d’assetjament i intimidació entre alumnes”.

Els plans de convivència pretenen reduir les situacions de conflicte, com l’assetjament psicològic i la violència física

Els episodis d’agressió física o psicològica han augmentat i es busca la manera d’atallar-los. L’informe ‘La seguretat integral als Centres d’Ensenyament Obligatori d’Espanya‘, de la Fundació Mapfre, va analitzar els centres d’ensenyament obligatori per detectar, entre uns altres, els riscos psíquics i socials als quals s’enfronten alumnes i professors als centres. El resultat va desvetllar antecedents de casos d’assetjament psicològic entre alumnes en un 40,75% dels centres i antecedents de casos de violència física en un 57,25%.

Les dades són elevades. Per si no fos poc, les noves tecnologies han irromput i han implicat altres formes d’assetjament que repel·lir, com el ciberbullying. Els riscos que comporten tant els dispositius com les xarxes socials han suposat que l’ús de les noves tecnologies per part dels alumnes sigui “un dels principals problemes als quals s’enfronten actualment els centres d’educació secundària”, es destaca. Els alumnes graven vídeos d’altres companys i els difonen a les xarxes socials o bé fan comentaris sobre els professors o qualsevol aspecte del centre, amb afany de ridiculitzar.

Els plans de convivència volen impedir aquestes circumstàncies. Acabar amb la indisciplina i les ofenses per reprendre la senda del respecte i el companyerisme. Ha estat en els últims cinc anys quan la seva aplicació s’ha tornat més comuna per evitar “agressions, amenaces, insults greus o abusos”, recorda la Junta, ja que és en aquest temps quan es registren les majors cotes d’assetjament.

Prevenir i identificar les situacions de risc de conflicte

Els plans de convivència posen mesures per frenar situacions de conflicte i intenten solucionar-les quan succeeixen. Donen pistes per identificar els esdeveniments que suposen un risc i ajuden a pares i professors a detectar-los, a més d’atendre a les causes i actuar amb antelació. Els passos que es donin en aquests casos són transcendentals, ja que està en risc la integritat dels estudiants, ja sigui física i/o moral.

Els plans de convivència marquen els protocols d’actuació amb les víctimes, els agressors i la resta d’estudiants

L’assetjament a professors i entre escolars, el maltractament verbal, físic i/o psicològic continuat són objecte de lluita per part dels plans de convivència, però també s’eviten les agressions puntuals. Qualsevol episodi d’aquest tipus ha d’enfrontar-se per mantenir un bon clima acadèmic. El pla d’Andalusia recorda que hi ha una situació d’assetjament entre escolars quan hi ha intenció de fer mal, reiteració de conductes agressives i desequilibri de forces entre acosador o acosadores i víctima. Evitar i superar aquestes tres circumstàncies quan es produeixen és fonamental.

Els plans de convivència contemplen una sèrie de protocols per actuar en aquests casos, tant amb les víctimes, com amb l’agressor o agressors i amb els observadors. I és que l’assetjament no solament afecta a qui ho sofreix de manera directa, sinó que és un risc per als companys que ho coneixen i no s’atreveixen a denunciar-ho, per por de ser els següents assetjats.

Com han d’actuar els pares

Els pares han de conèixer a cada moment el que ocorre als centres o podria ocórrer. És fonamental que accedeixin a aquesta informació i que els col·legis els facilitin dades suficients sobre els plans de convivència en vigor. Però també ells han d’interessar-se. És bé que distingeixin les pistes que revelen a un possible alumne assetjat o acosador, ja que els seus fills poden trobar-se en ambdues situacions.

Si malgrat això desconeixen la situació que afecta als seus fills, sigui una o una altra, el centre ha d’avisar-los i mantenir una entrevista amb ells. Els casos d’agressió, amenaça i assetjament en general estan sancionats i l’alumne pot perdre l’oportunitat de participar en certes activitats del centre i, fins i tot, se li suspèn amb l’assistència al col·legi durant uns dies. Aquests actes afecten al seu rendiment escolar i el dels seus companys, per la qual cosa els pares han d’estar vigilants a qualsevol hercho que reveli que alguna cosa succeeix.

Planes de convivència en les comunitats autònomes

L’estudi de la Fundació Mapfre recull la legislació sobre seguretat i prevenció als centres educatius de les diferents comunitats autònomes. Destaca la normativa que s’aplica per garantir la convivència escolar, així com altres recursos habilitats per a aquesta fi. El tema és tan transcendental, que les comunitats autònomes han engegat plans de convivència per abordar-ho.

Andalusia. A més de la normativa, que data de 2007 i 2011, aquesta comunitat compta amb una pàgina web de promoció de la convivència escolar. Cada any, els centres interessats es poden inscriure a la xarxa andalusa Escola: espai de pau. El passat any, 1.823 centres educatius van formar part d’ella.

Aragó. La normativa en aquest cas es va aprovar en 2011 i també disposa d’un portal de convivència.

Astúries. Un blog sobre convivència recorda la importància de promoure valors com el respecte i dona pistes als centres sobre com elaborar aquests plans.

Cantàbria. A més d’un reial decret que regula la convivència escolar des de 2009, Cantàbria posseeix l’Observatori de la Convivència.

Castella-la Manxa. La convivència escolar es regula des de 2008 i es compta amb l’Observatori de la Convivència de Castella-la Manxa.

Castella i Lleó. Aquesta comunitat s’ha preocupat des de 2005 per aquesta qüestió, quan va regular per primera vegada el foment de la convivència als centres. En 2006 va crear l’Observatori per a la Convivència Escolar de Castella i Lleó, que emet informes anuals i manté una web sobre convivència escolar.

Catalunya. En 2006 es va aprovar la normativa que regula la convivència escolar i s’ha donat forma també al projecto Convivència. Amb ell es busca una gestió positiva dels conflictius i compartir les pràctiques dels centres en la resolució de conflictes.

Comunitat de Madrid. La normativa engloba un decret de 2007 i una llei de 2010, juntament amb una Guia de recursos.

Comunitat Valenciana. L’Observatori per a la Convivència Escolar als centres de la Comunitat Valenciana es va crear en 2004 per “contribuir a la millora del clima escolar a través del coneixement,anàlisi i prevenció dels problemes de convivència als centres”.

Extremadura. Un decret de 2007 s’encarrega de regular les normes de convivència, com a complement a l’Observatori per a laConvivència Escolar d’Extremadura. La finalitat d’aquest últim és “contribuir a la milloradel desenvolupament de l’activitat escolar” a través de “l’avaluació i el diagnòstic de la convivència escolar,l’anàlisi dels conflictes i la proposta de mesures per a laprevenció de la violència”.

Galícia. Aquesta comunitat també té el seu propi Observatori de Convivència Escolar i un Pla de Convivència Escolar.

Illes Balears. Un decret de 2010 estableix les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics.

Illes Canàries. En 2011 es va aprovar la normativa que regula la convivència en l’àmbit educatiu. A més, els centres de l’arxipèlag disposen d’un espai web sobre Educar per a la convivència. En aquest espai s’informa, entre altres coses, sobre la Xarxa Canària d’Escoles Solidàries, per promoure l’educació en valors.

La Rioja. Una Llei de 2011 i una pàgina web amb enllaços a continguts sobre convivència escolar i atenció a casos d’assetjament escolar conformen l’aposta d’aquesta comunitat per la promoció d’aquests valors als centres.

Navarra. Aquesta comunitat anima a les escoles a formar part de la Xarxa d’Escoles per a la Salut a Europa. A més, ha participat en l’elaboració d’un informe sobre la convivència escolar i ha engegat un programa d’Assessoria per a la Convivència per orientar a alumnes, famílies i professors en qüestions de resolució de conflictes escolars, assetjament, plans de convivència i temes relacionats.

País Basc. Aprovat en 2009, l’Observatori de la Convivència Escolar de la Comunitat Autònoma del País Basc té caràcter consultiu i d’assessorament per “promoure una convivència basada en el respecte i el diàleg”.

Murcia. Les normes de convivència als centres es regulen des de 2005, juntament amb l’Observatori per a la convivència escolar.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions