Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què tenen en comú l’educació i el PIB?

Alguns estudis asseguren que el nivell educatiu està relacionat amb l'economia, per la qual cosa si es millora, es registrarà un increment del Producte Interior Brut

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 05 de Febrer de 2014
img_estante libros 1

Educació i Producte Interior Brut (PIB) estarien més relacionats del que es pensava. El nivell educatiu no solament és un valor individual, sinó també col·lectiu. Hi ha estudis que afirmen que millorar el nivell educatiu dels estudiants, quantificat a través d’avaluacions externes, suposaria una millora de la situació econòmica del país. No obstant això, s’adverteix, aquest no ha de ser l’únic ni el principal motiu pel qual s’aposti per una educació de qualitat. A continuació es descriu com influeix l’educació en l’economia, es destaquen dues claus per millorar l’educació i es revela una curiositat de l’Informe PISA, que no solament mesura el rendiment acadèmic.

Imatge: Cristian V.

L’educació influeix en l’economia

Un augment de 25 punts en els resultats de l’Informe TREPITJA es traduirien en un increment del PIB del 3%. Així es recull en l’informe espanyol de les proves PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències) de 2011, en el qual José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, cita la idea desenvolupada pels economistes Hanushek i Woessmann. En 2010, tots dos van elaborar un programa de recerca per obtenir una mesura que permetés establir una comparació entre països i van arribar a l’anterior conclusió.

Un nivell de formació superior seria l’origen d’un major desenvolupament econòmic dels països

En l’informe es destaca la relació entre creixement econòmic i nivell educatiu. En ell, García Montalvo argumenta que als països considerats desenvolupats “els treballadors tenen nivells de formació superiors als països menys desenvolupats” i que aquesta “causalitat” es recull en altres estudis que mostren que “l’educació és un antecedent del creixement”. Per confirmar aquest extrem, assegura que no hi ha fixar-se tant en factors com la despesa per estudiant, sinó en proves de coneixements estandarditzades, com les quals donen motiu a l’estudi.

Amb anterioritat, altres economistes ja van assenyalar que més de la meitat de la desigualtat educativa es correspon amb la pròpia desigualtat registrada als països. En la mateixa línia, un total de vuit variables es descarten com a significatives en el rendiment escolar: la presència del pare en la unitat familiar, el nombre de llibres a casa, si es té ordinador, si la mare considera important tenir bones notes en matemàtiques, haver nascut al país, l’educació de la mare, l’educació del pare i l’edat.

No obstant això, l’informe destaca que totes aquestes dades no han de prendre’s al peu de la lletra, ja que en països com Espanya es registra alhora una sobrecualificación dels empleats, que el mercat laboral no sempre pot absorbir i, per tant, estan aturats o ocupen llocs de categoria inferior als quals correspondria a la seva formació.

Dues claus per millorar l’educació

Sembla que els països de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) amb millor balanç de comptes són també els qui obtens els millors resultats en les avaluacions externes dels seus alumnes. Per això es planteja introduir reformes conduents a elevar les qualificacions. Les reformes, per a l’expert citat, se centrarien en dos aspectes: l’atenció en Educació Infantil i la millora de la qualitat del professorat.

  • La millora en l’atenció als alumnes des de les primeres etapes educatives afavoriria el rendiment escolar durant tota la trajectòria acadèmica. L’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) estima que “l’Educació Infantil és un element clau per combatre l’abandó escolar primerenc i disminuir el fracàs escolar”. Per això es posa l’accent en el fet que al nostre país “el 99,4% dels nens de 4 i 5 anys estan integrats en el sistema educatiu”, un percentatge per sobre del recomanat per la Unió Europea, mentre que “també es troba entre les primeres posicions” respecte a la qualitat, si bé la ràtio alumne/professor és inferior a la mitjana europea.

  • Quant al professorat, es planteja elevar la nota mitjana d’accés a la carrera de Magisteri i afegir pràctiques regulades, de manera que quan els llicenciats comencin a exercir tinguin un major coneixement de la professió. L’experiència del professorat influiria de manera positiva en el rendiment acadèmic dels estudiants, per la qual cosa s’advoca per incidir en les pràctiques durant l’estudi de la carrera.

L'Informe TREPITJA no solament mesura el rendiment acadèmic

L’Informe TREPITJA 2012 no solament analitza el rendiment dels alumnes a els qui avalua, sinó que aprofundeix en l’entorn i condicions dels estudiants a través d’un qüestionari de context. A partir de les respostes dels joves examinats, croades amb el seu resultat en les proves, construeix un Índex d’Estatus Social, Econòmic i Cultural (ESCS). Si els valors d’est són negatius, s’entén que l’entorn familiar és més desfavorit que la mitjana de l’OCDE, mentre que si és positiu, es considera millor que aquesta mitjana.

L’últim informe revela que l’ESCS de la Unió Europea és negatiu, -0,02, encara que és molt proper a la mitjana. En el cas d’Espanya, aquest índex és de -0,19. Per comunitats autònomes, totes excepte la Comunitat de Madrid i País Basc registren resultats negatius. Aquests se situen entre el -0,02 d’Astúries i el -0,48 de la Regió de Múrcia, que ocupa l’últim lloc.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions