Radiografia de l’alumnat estranger a Espanya

Atenció a la diversitat, multiculturalitat, programa interracial o pla d’atenció a l’immigrant són algunes de les paraules o termes que s’han incorporat al vocabulari dels centres escolars espanyols en els últims anys com a referència a una realitat cada vegada més latent a les aules espanyoles: la creixent presència d’estrangers entre els seus alumnes. Una realitat conseqüència del constant flux d’immigrants que des dels inicis de la dècada dels 90 ha rebut Espanya. Segons les últimes dades de l’Observatori Permanent de la Immigració, més de 3.700.000 estrangers resideixen actualment al nostre país, una xifra que representa un 8,3% de la població total i que, en algunes comunitats, s’eleva a percentatges més alts, com a Balears (16%) o Múrcia (13%).

Aquest ampli grup de població el conformen en molts casos famílies completes on la presència de nens en edat escolar és elevada, de fet, un 16,6% dels estrangers residents a Espanya és menor de 19 anys, una dada que s’incrementa cada any degut a l’alta taxa de natalitat d’aquest col·lectiu, que en 2005 va representar un 17,6% dels naixements a Espanya i fins a gairebé un 25% en comunitats com Madrid o La Rioja.

Aquests creixements es reflecteixen clarament en les dades estadístiques d’educació. D’aquesta manera, si fa deu anys, en el curs 1996-1997, els estrangers matriculats en ensenyaments no universitaris al nostre país constituïen únicament un 0,7% del total de l’alumnat, avui dia els 608.040 alumnes estrangers que ocupen les aules espanyoles representen un 8,4% de l’alumnat, un increment significatiu que s’ha produït sobretot des del curs 2001-2002, a partir del qual s’han anat incorporant cada any prop de 100.000 estudiants.

Però la quantitat d’alumnes no és l’única dada que s’ha modificat amb el pas del temps, també el lloc de procedència d’aquests estudiants ha variat de manera reveladora. Mentre que fa una dècada el major percentatge d’alumnes estrangers provenia d’Europa (37,7%), seguit d’Àfrica (27,1%) i Iberoamèrica (22,4%), en l’actualitat l’ordre ha canviat manifestament, ja que un 46,2% dels estudiants són originaris de països iberoamericans (un 34% de l’Equador), el 28,2% de països Europeus, i el 19,5% d’Àfrica, principalment del Marroc (80%). Àsia per part seva, està representada únicament per un 4,7% de l’alumnat, i altres zones geogràfiques, com Oceania o Amèrica del Nord, compten amb una presència bastant reduïda (menys de l’1%).

És interessant destacar que, en el cas d’Europa, el 45% dels alumnes provenen de països de la Unió Europea (un terç del Regne Unit), i el 55% restant de països com Romania, Bulgària (recentment incorporades a la UE) o Ucraïna, que són els que han tingut una evolució major en els últims anys, de fet, en l’últim curs s’ha incrementat en un 30% la presència d’alumnes d’aquests països de l’est europeu.

Per països, segons les dades de l’Observatori d’Immigració, en el curs 2005-2006, el país amb major nombre d’alumnes matriculats era l’Equador (17,7%), seguit pel Marroc (15,6%), Colòmbia (8,7%) Romania (7,7%) i l’Argentina (5,3%).

Encara que l’alumnat estranger a Espanya està present en tots els nivells educatius no universitaris, incloses tant els ensenyaments de règim general com de règim especial, és clarament en els nivells obligatoris on compta amb major presència. En el curs 2006-2007, un 10,32% (261.583 alumnes) de l’alumnat de Primària del nostre país era de procedència estrangera, la qual cosa significa que el 44,2% dels alumnes estrangers estudiaven dins d’aquesta etapa educativa al nostre país. No obstant això, en Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en Infantil el percentatge d’estudiants estrangers és menor, representant un 9,21% i un 6,7% respectivament del total de l’alumnat matriculat a les aules espanyoles en aquests nivells.

Les xifres disminueixen encara més en relació als ensenyaments postobligatoris, ja que tan sols un 4% dels alumnes de Batxillerat del sistema educatiu espanyol és estranger i en el cas de la Formació Professional es limita a un 5,1%.

Fonamentalment l’increment de població escolar estrangera a Espanya s’ha vist reflectit en els centres de titularitat pública, on estudien el 82,55% dels alumnes d’altres països, mentre que en els centres privats o concertats només es reparteixen 106.124 estudiants en tota Espanya, el 17,45%, encara que en alguns casos, com els alumnes que provenen de la Unió Europea, aquesta xifra és superior (22,8%). També els estudiants iberoamericans estudien en col·legis privats o concertats en un percentatge una mica més elevat (19%) que la mitjana de tot l’alumnat estranger; no obstant això, en el cas de zones de procedència com Àfrica (10,2%) o resta d’Europa (13,6%), la quota d’alumnes en aquests centres és menor que la mitjana.

Aquestes xifres, respecte a la titularitat del centre, s’assemblen bastant en tots els nivells educatius, encara que és en l’ESO (19,29%) on major proporció d’estudiants estrangers cursen ensenyaments en centres privats o concertats. En Batxillerat, es dóna el cas contrari, en gairebé totes les comunitats autònomes més del 90% de l’alumnat estranger està matriculat en centres de titularitat pública.

Però on realment s’aprecien diferències entre la presència d’alumnes estrangers en un centre d’una titularitat o una altra és en les diferents comunitats autònomes, destacant el País Basc, on el 41,9% dels estudiants estrangers d’ESO cursen els seus estudis en centres privats o concertats, així com el 31,9% dels de Primària i el 28,7% d’Infantil. A Cantàbria, també la presència d’alumnes estrangers és més elevada en els centres privats i concertats que en la resta de comunitats, un 35% dels quals cursen Infantil, i un 30% dels d’ESO.