Afecta a entre un 10% i un 15% de la població infantil i adulta i, no obstant això, encara és una gran desconeguda per a molts educadors. La dislèxia és una realitat a les aules. Per això, els especialistes ressalten que la principal mesura que es pot prendre per atendre als alumnes que la pateixen és la detecció precoç. Una vegada diagnosticada, les escoles, famílies i docents han de treballar d’acord perquè l’alumne rebi un tractament específic per al seu problema.
La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge d’origen neurobiológico, independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional. Tal com subratlla l’Associació Internacional de Dislèxia, es caracteritza “per dificultats de precisió i fluïdesa en el reconeixement de paraules i per problemes de descodificació i d’escriptura de paraules”.
Aquestes dificultats són especialment manifestes durant l’etapa escolar, quan la competència lecto-escriptora és un element essencial per progressar en l’aprenentatge de totes les matèries. Per aquest motiu, si no es reconeix al nen disléxico, amb freqüència se li titlla a l’escola de vague, inmaduro o maldestre, etiquetes falses que, tal com apunta Iñaki Muñoz, anterior president de la Federació Espanyola de Dislèxia (FEDIS), poden implicar en aquests alumnes “problemes secundaris, la majoria d’ells emocionals”.
Es pot millorar?
Però fracàs escolar i dislèxia no van sempre de la mà. Els especialistes apunten que el més important per evitar aquesta sinergia és establir protocols efectius de detecció a les aules que permetin un diagnòstic primerenc i actuar en conseqüència. D’aquesta manera, com afirma Iñaki Muñoz, “si s’apliquen pautes i estratègies per treballar en el col·legi i a casa, l’èxit escolar és possible”.
La dislèxia no s’evidencia tan sol en les activitats d’escriptura o lectura
Per a les famílies, pot ser interessant consultar la llista de símptomes freqüents per detectar a nens amb dislèxia que FEDIS apunta al seu web, ja que aquest trastorn no s’evidencia tan sol en les activitats d’escriptura o lectura. Els pares, igual que els docents, han d’atendre també a altres aspectes relacionats amb la visió, la personalitat, la coordinació psicomotriu o la comprensió del temps.
Per aprendre, treballar i actuar
Fitxes especials per treballar amb la lectura, guies per detectar un trastorn d’aprenentatge, protocols d’actuació o programari gratuït per tractar la dislèxia són alguns dels recursos que els afectats i interessats per aquest problema poden trobar avui dia a la Xarxa. Aquests són alguns dels més destacats:
