Escoltar, comprendre, analitzar i seleccionar. Aquests quatre passos, previs a l’escriptura, són essencials perquè les anotacions que es prenguin en classe o altres exposicions orals adquireixin utilitat per als estudiants i no siguin un mer document que recull la transcripció automàtica de la informació exposada. Encara que cada estudiant ha d’adoptar els seus propis mètodes i “trucs” per recollir les anotacions a l’aula de la forma que li resulti més còmoda i eficient, existeixen diverses tècniques per prendre anotacions que, adaptades a l’alumne, faciliten la tasca posterior d’estudi i la comprensió global dels continguts.
Prendre anotacions en classe no consisteix a consignar per escrit una a una totes les paraules que dicta o exposa el docent. Tal com expliquen Renée i Jean Simonet en el seu llibre ‘Com prendre anotacions’, aquesta tasca no és una activitat mecànica, sinó “un treball intel·ligent que ha d’aportar un valor afegit real”. La qualitat d’aquestes notes, apunten els autors, “depèn de la seva adequació a l’ús que d’ells es vulgui fer”.
L’estudiant ha de seguir diferents estratègies en la recollida de la informació
D’aquesta manera, l’estudiant ha de seguir diferents estratègies en la recollida de la informació en funció de la seva posterior utilització. La forma d’anotar varia si els continguts exposats són complementaris als del llibre de text o són informacions originals del docent que no estan recollides en altres suports i, per tant, és necessari plasmar-la amb més detall i exhaustivitat per facilitar el seu posterior estudi.
Abans de res, és fonamental recórrer a tècniques i estratègies que permetin que, en estudiar, l’alumne sigui capaç de comprendre el que ha escrit, les relacions i l’estructura dels continguts i les idees o conceptes que són més importants de l’exposició. Existeixen diferents mètodes per prendre anotacions que faciliten aquesta labor d’organització a l’estudiant. Es poden utilitzar un o varis d’aquests sistemes, segons s’adecue més a cada assignatura o a la informació que s’exposa.
Mètode Cornell
Imagen: CONSUMER EROSKI
Desenvolupat per Walter Pauk, professor d’educació a la Universitat de Cornell (Estats Units) en la dècada dels cinquanta, el mètode Cornell s’ha convertit en una de les principals tècniques per a la presa d’anotacions en l’àmbit anglosaxó. Per aplicar-ho, és necessari crear una maqueta prèvia en cadascuna de les fulles en les quals es van a apuntar les notes. El foli o la fulla del quadern es divideix en tres seccions en forma “de” T invertida:
El mètode Cornell també es denomina el de les “5R”, referent a les seves pautes d’utilització
Aquest mètode també es denomina el de les “5R”, com a referència a les pautes que ha de seguir l’alumne per a la seva utilització. El primer pas és registrar la informació, tal com s’indica, en la columna de notes, per resumir l’exposició amb l’anotació de les idees i paraules claus i el sumari. En estudiar amb aquestes anotacions, l’estudiant ha de recitar amb les seves pròpies paraules el tema sense mirar la columna de notes amb el referent de les paraules guia i el resum, reflexionar i formular-se preguntes sobre els continguts i revisar les notes de forma periòdica per estar preparat quan arribi el moment de l’examen .
Les supernotas
És un mètode per prendre anotacions, que “aprofita la forma natural en la qual el cervell processa la informació”, tal com defineix la doctora Trinidad Hunt, autora de l’obra ‘Desenvolupa la teva capacitat d’aprendre’ i principal impulsora d’aquesta tècnica de treball. Es recomana sobretot per recollir dades en xerrades i conferències en les quals és essencial captar bé les idees genèriques i les relacions entre elles.
Els dibuixos, imatges, text i altres símbols faciliten el record de les idees exposades
Consisteix a representar la informació exposada per mitjà de vinyetes i gràfics seqüencials (a manera de còmic), que constitueixen unitats d’informació independents, però que es relacionen entre si, de manera que es crea una estructura comprensible en la qual els dibuixos, imatges, text i altres símbols faciliten el record de les idees exposades i el seu lloc i importància dins de l’exposició global.
Aquesta forma de representació amb components verbals i simbòlics (dibuixos, gràfics, etc.) permet registrar les diferents percepcions de l’estudiant davant les idees que s’exposen. La grandària que utilitzi per a les paraules, la col·locació d’una imatge o el color que li apliqui són aspectes que aporten informació als conceptes anotats sense necessitat d’utilitzar altres recursos textuals més extensos.
Estratègies visuals
Les taules i quadres són també d’utilitat quan s’exposen dades específiques
En funció del tipus d’exposició oral en la qual prenen anotacions, els estudiants poden utilitzar i intercalar en les seves notes diferents estratègies visuals que els permetin recaptar la informació d’una forma més ordenada i comprensible per al posterior estudi.
