Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tecnologia a l’aula per personalitzar l’ensenyament

L'ús de la tecnologia en classe permet traçar un pla individual d'estudi per a cada alumne i afavoreix la inclusió d'estudiants de diferents capacitats
Per Azucena García 2 de juny de 2013
Img proyectoebi

Les tecnologies adaptades afavoreixen un ensenyament personalitzat. Est és l’objectiu del Projecte d’Educació Bàsica Interactiva (EBI), una alternativa pionera al nostre país, que atén les necessitats específiques de cada estudiant. Suposa un canvi al sistema d’ensenyament, ja que l’alumne es torna molt més autònom i el professor estableix amb ell una relació basada en el seguiment i la resolució de dubtes. S’aparquen les classes magistrals en favor d’un aprenentatge personalitzat a les necessitats de cada estudiant. En aquest article s’explica com aconseguir-ho.

Ensenyament adaptat al nivell i capacitat de cada alumne

L’ús de tecnologia a l’aula permet introduir canvis en la manera d’ensenyament i aprenentatge. L’aprofitament d’aquests recursos afavoreix l’adquisició d’unes habilitats molt útils per als alumnes en el futur, però sobretot, s’atenen les necessitats específiques de cadascun.

Cada alumne realitza unes tasques a través d’una plataforma on line i resol els seus dubtes amb el professor de manera individual

Es realitza un diagnòstic previ (metes, capacitat de treball, actitud davant la lectura i el treball i situació familiar) i, a partir dels resultats, es desenvolupa un pla d’estudis personalitzat, juntament amb un seguiment i avaluació individuals. Aquest pla ho defineixen els diferents departaments docents i està compost per exercicis ajustats al nivell i capacitat de cada estudiant.

Des de cinquè de Primària, els alumnes compten amb llibres de text, quaderns i el seu propi ordinador portàtil (netbook). A través d’aquest dispositiu electrònic, des de l’aula, es connecten a una plataforma on line i accedeixen a les tasques previstes en el citat pla. Aquesta tecnologia els permet estudiar tant de manera individual com en grup, de manera que l’alumne “avanci per si mateix” i aprengui a treballar en equip.

Una vegada per setmana, o segons determini el centre, els estudiants es reuneixen amb els professors de cada assignatura i resolen els dubtes que els hagin sorgit. L’avaluació és contínua i d’acord al ritme de cada alumne.

El pla de treball és individual i personalitzat. Els nens disposen d’un treball adaptat i se’ls fa un seguiment individual. Aquest canvi en el mètode d’ensenyament implica que les classes magistrals, en les quals el professor imparteix la mateixa matèria a tots, se substitueixin per una dinàmica en la qual cada alumne segueix el seu pla.

Quin és el paper del professor en aquesta nova manera d’ensenyament?

El rol dels docents ha evolucionat en els últims anys. No solament han tingut i han de posar-se al dia en l’ús de les tecnologies a l’aula, sinó que les seves tasques també han canviat. Mitjançant aquest mètode d’ensenyament, el professor interactua de manera directa amb l’alumne per atendre els seus dubtes, la formació s’individualitza i, d’aquesta manera, s’afavoreix la inclusió. És possible que estudiants de diferents capacitats comparteixin una mateixa classe, ja que els canvis afecten al pla d’estudis individual de l’alumne, però no al general de l’aula.

“El professor actua com a facilitador que anima als estudiants a descobrir principis per si mateixos”, expliquen des del Projecte EBI

Els professors se centren en la tasca de seguiment dels estudiants i els ajuden a complir el pla de treball adaptat a ells. Sobretot, resolen dubtes, ja que als nens se’ls faciliten les solucions dels exercicis, per la qual cosa coneixen si realitzen bé els exercicis o no. Els alumnes adquireixen major autonomia, mentre que els professors realitzen unes funcions més dinàmiques amb cadascun d’ells.

“El professor actua com a facilitador que anima als estudiants a descobrir principis per si mateixos i a construir el coneixement treballant en la resolució de problemes reals o simulacions, solos o en col·laboració amb altres companys”, expliquen els responsables del Projecte d’Educació Bàsica Interactiva (EBI) on s’emmarca aquest mètode d’ensenyament. Els docents guien el procés d’aprenentatge i avaluen el rendiment dels alumnes a mesura que avancen, però són aquests els qui “construeixen el coneixement”.

Projecte d’Educació Bàsica Interactiva (EBI)

El Projecte d’Educació Bàsica Interactiva (EBI) és una iniciativa pionera que, fins ara, es desenvolupa en el Col·legi Santa María la Blanca, al barri de Montecarmelo de Madrid. Les línies de treball que defineixen el projecte són quatre, explica el centre: “Una metodologia que permet la personalització real de l’ensenyament, un canvi en els rols dels docents, una nova concepció dels espais educatius i la incorporació de l’activitat extraescolar com a part del desenvolupament i metes de l’estudiant”.

El principal repte recau en els professors, ja que els joves estan més acostumats a l’ús de dispositius tecnològics. Per aquest motiu, s’ha pensat en una plataforma on line de fàcil maneig per a tots, ja que els docents poden afegir el contingut que estimin oportú perquè els estudiants ho realitzin. Fins i tot es preveu que els pares puguin accedir a la plataforma i seguir així el treball dels fills.

Es planteja un apartat específic per a pares i fills, des d’on accedir al pla d’estudis, gràfics de rendiment, comunicació directa amb els professors, observacions i comentaris d’aquests, qualificacions, cites i trobades amb els docents o entorns de treball col·laboratiu, com a blogs o fòrums. Així es pretén que, encara que l’alumne adquireixi un paper més actiu en la seva formació, es garanteixi el seguiment adequat per culminar la formació amb èxit i implicar a pares i professors en el procés d’aprenentatge.