Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tres claus per combatre el fracàs escolar

El fracàs escolar exigeix prevenir, intervenir a temps i introduir mecanismes que facilitin la tornada dels alumnes al sistema

El fracàs escolar és una de les principals preocupacions de pares, alumnes i institucions. S’analitzen les seves causes per evitar-ho i les seves conseqüències per fer-li front. Un nou informe explica els punts claus del fracàs escolar i intenta donar amb la fórmula que ho combati: prevenir, intervenir a temps i introduir mecanismes que facilitin la tornada dels alumnes al sistema educatiu són tres aspectes bàsics.

Img ninos clase art
Imatge: Anders Ruff Custom Designs

L’abandó escolar preocupa. Tres de cada deu alumnes no finalitzen els ensenyaments obligatoris a les aules espanyoles. Per aquest motiu, un total de 28 entitats membres de FEDAIA, la federació que agrupa a les entitats catalanes que treballen amb nens i joves desemparats o en risc d’exclusió social, han elaborat un informe que analitza el fracàs escolar, les seves conseqüències i les possibles solucions, que centra en tres aspectes.

1. Prevenir el fracàs escolar

Un factor fonamental és aconseguir que els estudiants no abandonin les aules. Per això, s’ha de donar amb l’origen del fracàs escolar per combatre-ho. En primer lloc, el fracàs escolar pot tenir el seu origen en diverses causes. És un procés progressiu, en el qual l’estudiant perd a poc a poc el vincle amb l’entorn escolar fins a arribar a l’abandó.

L’inici del fracàs escolar se situa a l’educació primària, als 10 anys

Segons FEDAIA, en al·lusió a dades del Ministeri d’Educació i estudis recents, aquesta desvinculació comença a l’educació primària. S’estima que als deu anys un de cada deu nens no cursa el nivell d’ensenyament que li correspon per edat, encara que la decisió d’abandonar el col·legi es pren en l’adolescència. Per això, s’aposta per un sistema preventiu “eficaç i coordinat entre la família i el col·legi”, una prevenció integral que abordi les situacions de risc. Les famílies han de sentir-se part activa de l’educació dels seus fills, per ajudar-los a superar les dificultats que se’ls presentin.

2. Intervenció amb els alumnes

Una vegada que s’ha detectat als alumnes susceptibles d’abandonar les aules, ha d’iniciar-se el treball amb ells “per atallar els problemes de forma primerenca“, recomana FEDAIA. La crisi econòmica ha augmentat el nombre d’alumnes les famílies dels quals manquen dels recursos suficients per garantir un adequat ensenyament. En ocasions, els estudiants manquen de material escolar o de l’atenció necessària per motivar-los en l’estudi. La intervenció primerenca permet que els adolescents amb problemes d’aprenentatge aconsegueixin l’adolescència amb la motivació suficient per superar aquestes traves.

Els fills han de sentir-se recolzats en casa i els pares han d’evitar reaccions negatives davant els suspensos

Els plans d’intervenció han d’aplicar-se en tots els cicles formatius i han d’incloure atenció personalitzada mitjançant tutories i reforç escolar. Però també l’atenció i motivació per part dels pares és fonamental. Els fills han de sentir-se recolzats en casa i, en aquesta línia, un aspecte destacat és la reacció dels pares davant un suspens. En l’article ‘El meu fill ha tingut molts suspensos‘, l’educador i logopeda Pablo Pascual explica com algunes conductes molt freqüents entre els pares enfront de les notes negatives resulten “ineficaces i fins i tot perjudicials”. És el cas dels càstigs i els crits o certes expressions que poden humiliar als nens (“ets un vague”). Enfront d’això, recomana escoltar als fills, ensenyar-los tècniques d’estudi o donar-los responsabilitats des que són petits.

3. Facilitar el retorn a les aules

Una segona oportunitat. Est pot ser moltes vegades el camí perquè els estudiants tornin al sistema educatiu formal i culminin el procés d’aprenentatge. Es pensa en adaptacions curriculars específiques per a aquests joves, tenir en compte les seves particularitats, crear places suficients per a tots els alumnes que suspenen AIXÒ o facilitar el pas del Cicle Formatiu de Grau Mitjà al Cicle Formatiu de Grau Superior.

Serveis per combatre el fracàs escolar

El fracàs escolar preocupa, entre altres motius, per la seva relació amb la pobresa. “És un dels factors que contribueix a reproduir de forma més decisiva el cercle viciós de la pobresa entre els joves”, subratlla el president de la FEDAIA, Jaume Clupés. Una preparació escolar deficient es relaciona amb un major risc de desocupació o ocupació precària.

En l’actualitat, diferents serveis es marquen com a objectiu la lluita contra el fracàs escolar. Pretenen ajudar als més joves perquè no abandonin les aules i concloguin almenys els ensenyaments obligatoris, un aspecte que estimen clau per al seu futur. Entre els serveis previstos per combatre el fracàs escolar destaquen: Unitats d’Escolarització Compartida (UECs), Programes de Qualificació Professional Inicial, Aules Taller, Aules d’Estudi i Planes d’Entorn.

Fracàs escolar a Espanya

La taxa de fracàs escolar a Espanya arriba al 29%. Això significa que tres de cada deu estudiants no conclou l’ensenyament obligatori. Per comunitats autònomes, Ceuta i Melilla, Illes Balears, Murcia, Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Canàries, Comunitat Valenciana i Catalunya estan per sobre de la mitjana. Aquestes taxes han suposat un toc d’atenció al nostre país des de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), que realitza l’informe PISA, i la Comissió Europea, que ha demanat “mesures urgents per combatre el fracàs escolar”, recorda FEDAIA.

Quan els pares manquen d’estudis, el risc de fracàs escolar dels fills aconsegueix el 63%

Entre els factors que es consideren condicionants del fracàs escolar destaquen el nivell socioeducativo dels pares, l’origen ètnic i el sexe dels alumnes, per la qual cosa serveixen de base per realitzar un seguiment especial d’aquests estudiants. Quan els pares manquen d’estudis, el risc de fracàs escolar dels fills aconsegueix el 63%; si els pares tenen estudis primaris, aquest percentatge arriba al 41%; en el cas de progenitors amb estudis universitaris, la taxa descendeix al 20%. En l’aspecte social, es distingeix entre adolescents que formen part de la denominada classe treballadora (45% de risc) i classe mitjana (23%).

D’acord a l’origen, els estudiants immigrants aconsegueixen un 55% de risc de fracàs escolar, enfront d’un 34% d’estudiants nacionals, mentre que, per sexe, el 41% dels alumnes de 15 anys està en risc de fracàs escolar, davant el 29% de les alumnes de la mateixa edat.

Altres factors de risc aliens al context social i familiar són els problemes visuals i auditius, així com els trastorns d’aprenentatge. El 25% dels nens en edat escolar sofreix algun problema de visió sense diagnosticar, malgrat que una visió defectuosa implica no poder seguir les explicacions en la pissarra, llegir o estudiar amb comoditat. D’altra banda, la dislèxia i el Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) suposen un obstacle per realitzar les activitats de la mateixa manera que la resta dels alumnes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions