La figura del docent va més enllà de ser el mer transmissor de continguts acadèmics. Ensenyar és un concepte més ampli que inclou també una labor de suport i assessorament per aconseguir els millors resultats possibles en el rendiment escolar dels alumnes. La tutoria és el principal instrument amb el qual expliquen els professors per desenvolupar aquesta activitat complementària a la didàctica de l’aula. Perquè sigui efectiva, és necessari que els tutors determinin amb antelació els objectius que volen aconseguir i segueixin certes pautes per crear un clima de confiança i enfortir la seva relació amb els estudiants.
Imagen: Dan MacDonald
Instruir i impartir coneixements és la principal funció d’un professor, però la seva intervenció amb els alumnes no ha de reduir-se a aquesta. L’orientació en l’aprenentatge i el suport personal en el seu procés educatiu és també una tasca fonamental de l’activitat docent. La via més idònia per exercir aquestes funcions complementàries a les acadèmiques és l’acció tutorial, un recurs essencial per aprofundir en les capacitats individuals de cada estudiant i en les seves actituds i interessos, per aconseguir que la seva trajectòria escolar sigui el més eficient possible.
La tutoria com a nexe d’unió
La tutoria permet un major coneixement personal entre l’alumne i el professor
La tutoria forma part del concepte integral d’educació. Així ho assenyala Antonio Bernal, catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Sevilla. Aquesta activitat, afirma Bernal, és essencial per “individualitzar l’ensenyament i personalitzar l’educació dels alumnes”. Però la tutoria entre alumnes i professors no té solament aquesta funció. És també un mitjà eficaç per enfortir les relacions entre ambdues parts, ja que permet un major coneixement personal entre ells i una interacció menys formal que la creada cada dia a l’entorn d’aprenentatge a l’aula.
Aquesta optimització de les relacions és un element important, sobretot per detectar les possibles dificultats que afecten al rendiment acadèmic de l’estudiant, que solament es poden abordar si hi ha un nexe d’unió que afavoreix la comprensió dels aspectes i circumstàncies individuals de cada alumne. La proximitat del tutor en aquests casos és fonamental per actuar a temps i ajudar a prevenir el fracàs escolar. Tal com reconeix Sebastián Rodríguez, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, al seu programa d’acció tutorial de l’Institut Superior de Formació del Professorat, les recerques posen de manifest “la relació que existeix entre l’abandó dels estudis en Secundària” i el sentiment de l’alumne que “a ningú li importo”.
Tutoria individual
L’acció tutorial es pot dur a terme en grup o de forma individual
Tal com estableix la Llei Orgànica d’Educació (LLOI 2006), una de les funcions primordials del professorat és “la tutoria dels alumnes, l’adreça i l’orientació del seu aprenentatge i el recolzo en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies“. Aquesta labor tutorial pot dur-se a terme de dues formes: en grup, amb el conjunt o varis dels alumnes d’una classe, o de manera individual, per atendre les singularitats d’un estudiant concret.
Aquesta última forma individualitzada es materialitza en l’entrevista tutor-alumne, el mitjà més eficaç per “generar una autèntica relació entre estudiants i adults”, tal com reconeix Sebastián Rodríguez. L’anterior director d’Institut Superior de Formació del Professorat, Antonio Moreno, assenyala per la seva banda que és necessari que el docent estigui “disposat a crear un vincle afectiu amb l’altre a qui aspira transmetre coneixements i ajudar-li a formar-se com a persona”.
Prioritzar necessitats
L’acció tutorial individual ha de dissenyar-se d’acord a l’objectiu final que es desitja aconseguir amb ella. Segons els especialistes, aquests poden ser varis:
El tutor ha de fer una anàlisi prèvia a l’entrevista per conèixer les necessitats de l’alumne
Una vegada marcat l’objectiu de l’entrevista, el tutor ha de fer una anàlisi prèvia per conèixer i avaluar les necessitats de l’alumne i organitzar la funció tutorial. Per a això pot utilitzar diferents fonts, com l’expedient escolar, les opinions contrastades d’altres professors o del tutor anterior o, fins i tot, les dades contextuals que puguin aportar-li des de la família de l’estudiant i que poden influir en la seva trajectòria acadèmica.
En funció de la informació obtinguda, els experts recomanen que el tutor planifiqui l’acció tutorial que es va a exercir durant tot el curs i prioritzi els aspectes sobre els quals ha de treballar amb més intensitat o urgència.
L’entrevista permet crear un clima de confiança entre l’alumne i el tutor, que és difícil d’aconseguir a l’aula. Però per aconseguir aquest nivell d’interacció és necessari que tant el docent com l’estudiant adoptin durant el seu transcurs una actitud oberta, relaxada i col·laboradora. Els especialistes recomanen als tutors aplicar diferents pautes durant l’entrevista per propiciar aquest clima:
