Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El sociograma: una eina per a analitzar les relacions a l’aula

Les tècniques sociomètriques permeten conèixer els vincles socials que es generen en un grup d'alumnes
Per Marta Vázquez-Reina 16 de agost de 2009

“Qui són els tres companys de classe amb els quals més t’agrada treballar?” “Amb qui prefereixes estar en el teu temps lliure?” Aquestes senzilles preguntes proporcionen al docent una valuosa informació per a prevenir futurs problemes entre alumnes. Són algunes de les qüestions que es formulen en els denominats test sociomètrics o sociogrames, una tècnica avaluativa dissenyada per a analitzar les relacions interpersonals a l’aula.

Img ninos jugandoportadaImatge: woodley wonderworks

Cada alumne és diferent, però dins de l’aula forma part, al costat de la resta dels seus companys, d’un mateix grup. En ell, es generen relacions afectives i socials que atorguen a cada estudiant un paper diferent. El líder, l’estudiant aïllat o l’alumne rebutjat són algunes de les figures que s’identifiquen entre els escolars d’un mateix curs. Aquests rols sorgeixen de manera espontània, fruit dels sentiments, preferències, simpaties o antipaties que es donen entre els seus membres. Però representen un factor important en el rendiment acadèmic i en el comportament.

Aquestes relacions grupals passen sovint desapercebudes per al professorat

No obstant això, aquestes relacions grupals pasana quin desapercebudes per al professorat. El docent és capaç d’advertir determinats problemes a l’aula, com a situacions d’assetjament, absentisme escolar o disminució del rendiment, però desconeix les causes que els provoquen i que, en moltes ocasions, estan fonamentades en aquestes interaccions interpersonals.

Una de les eines més adequades amb la qual compten els professors per a estudiar i conèixer les relacions socials a l’aula és la sociometría. Desenvolupada en els anys 30 del segle passat pel psiquiatre d’origen austríac Jacob Levy Moreno, és un mètode de recerca per a mesurar i representar gràficament les relacions que es gesten dins dels grups.

El test sociomètric

Els qüestionaris exploren el grau de cohesió i l’estructura d’un grup i assenyalen la posició de cada membre dins de l’aula

El test sociomètric o sociograma explora el grau de cohesió i l’estructura d’un grup i assenyala la posició que ocupa cada membre dins d’ell. Consisteix en la formulació de preguntes a partir de criteris afectius, de treball, de joc o de popularitat i lideratge, entre altres. Sorgeixen així qüestions com les següents: a qui triaries dins de la classe per a fer un treball conjunt?, a quin tres companys convidaries al teu aniversari?, a quin cinc persones acudiries a la recerca de consell davant un problema personal?.

Les preguntes estan dissenyades en funció del nivell educatiu dels alumnes. No obstant això, el professor ha d’aclarir, abans de contestar-les, la importància de la sinceritat en el test. Els resultats que s’obtenen serveixen per a elaborar un gràfic en el qual es marquen, amb diferents símbols, les relacions entre els alumnes i el lloc que ocupa cadascun dins de l’aula. La confidencialitat de les respostes queda garantida en tot moment.

Per a què serveix

Una vegada que el professor té entre les seves mans el sociograma, elaborat a partir dels resultats del test, compta amb alguna cosa més que un bon nombre de símbols i números. El sociograma li proporciona una informació molt valuosa sobre la dinàmica i el funcionament de la classe, per això li servirà per a orientar i actuar de manera individual amb cada alumne. Aquestes són algunes de les seves utilitats pedagògiques:

  • Descriu l’estructura interna del grup, la seva organització, cohesió i qui són els membres més significatius dins d’ell. Permet observar les relacions de parelles, triangles o subgrups que es formen entre els estudiants.
  • Orienta sobre els valors i qualitats més benvolguts o rebatuts a l’aula, en funció d’aquells que formin part dels membres més acceptats o rebutjats.
  • Descobreix la presència de possibles factors discriminatoris, ja sigui per sexe, religió o raça.
  • Permet al docent actuar amb els alumnes més aïllats o rebutjats pel grup. Pot procurar que se’ls presti més atenció, assignar-los tasques representatives que són valorades pels altres o integrar-los en grups de treball més concordes amb la seva personalitat.
  • El professor també pot utilitzar la figura del líder de la classe per a obtenir la col·laboració dels estudiants en determinats aspectes educatius.
  • Ajuda, quan sigui necessari, a comprovar el grau d’integració dels nous alumnes a l’aula.