Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els videojocs

La seva utilització per part dels nens ha d'estar tutelada i regida per una actitud crítica i responsable

La indústria dels videojocs a Espanya en 2003 va superar en volum a la taquilla de cinema, a les vendes de música gravada i a les de pel·lícules en DVD i VHS, i entre els principals destinataris es troben els nens. En ple procés de socialització i aprenentatge de valors d’aquests menors, els pares i educadors denuncien que els videojocs redunden en continguts excessivament agressius. L’últim i més complet estudi elaborat a Espanya que analitza la indústria dels videojocs revela que entre els 250 videojocs amb més èxit en el mercat actual no ha aparegut ni un només que no fos sexista, racista o violent. Els pedagogs insisteixen a conscienciar als pares del seu paper com a educadors responsables de la selecció del videojoc concorde al contingut, l’edat i les preferències del nen.

Objectiu: entretenir

La indústria dels videojocs a Espanya l’any 2003 va superar en volum a la taquilla de cinema, a les vendes de música gravada i a les de pel·lícules en DVD i VHS. Entorn de 30 euros pot costar de mitjana un joc per a PC i ronden els 40 euros els jocs de videoconsola. Les novetats s’acosten a 60 euros però baixen “a la meitat” passats sis mesos. Atenent els seus continguts els videojocs poden classificar-se de la següent manera:

  • Tipus arcade: Emulen als primers jocs que es van comercialitzar, els més clàssics. Apareixen baralles, lluites i combats. Ex. “Super Mario Bros”.
  • D’esports: Sobre partits i competicions de totes classes. Ejs. “PC Football” i “GrandPrix”.
  • Jocs d’aventura i rol: El seu objectiu és desenvolupar una gran aventura, en alguns casos en un univers creat pels propis jugadors. Ex. “Final Fantasy” i “Tomb Raider”.
  • Simuladors i constructors: El seu desenvolupament imita el vol d’avions, la construcció de ciutats etc. Ejs. Simulador de vol Microsoft i “Sim City”.
  • Jocs d’estratègia: El protagonista ha de traçar estratègies d’actuació per a aconseguir uns objectius. Ex. “Estratego”.
  • Puzles i jocs de lògica: Estan pensats per a utilitzar la percepció espacial, la lògica i la imaginació. El més popular és el “Tetris”.
  • Jocs de preguntes: A més de ser lúdics poden servir per a repassar o adquirir coneixements de tota mena. Ex. “Trivial”.

L’equip interdisciplinari coordinat per Díez va iniciar fa dos anys el treball amb l’ànim de trobar videojocs didàctics, instructius, que ajudessin la coordinació oculomanual, a desenvolupar estratègies i habilitats… En definitiva, que poguessin considerar-se eines educatives. Però, a pesar que aquestes recreacions interactives puguin contribuir, com molts altres jocs tradicionals, a millorar destreses i capacitats, per exemple de coordinació, segons afirma el professor, entre els 250 videojocs amb més èxit en el mercat actual no ha aparegut “ni un només que no fos sexista, racista o violent”.

Llavors, no hi ha videojocs “recomanables”, pensats per al desenvolupament dels nens? “N’hi ha -assevera el professor de Pedagogia de la Universitat de Lleó- però no els motiven, els conceben com a deures”. I si parlem dels que no poden considerar-se “educatius”, el peatge que cal pagar pels beneficis que reporten és molt elevat per al professor Díez. “Però és que els videojocs no pretenen ser educatius ni didàctics. El seu objectiu és entretenir”, aclareix Carlos Iglesias, mentre posa en dubte els resultats de l’estudi dirigit per Díez. “El 48% dels videojocs estan qualificats pel sistema PEGI (Pa European Game Information) com per a nens de 3 a 7 anys, això significa que manquen de violència”.

Per part seva, Jorge Fernández admet que “desgraciadament”, en l’actualitat els temes més freqüents són la guerra en general, les armes i la violència. Al fil d’això, José Luis de Vicente també vol partionar que en els videojocs no sempre es combinen la funció lúdica i la pedagògica. No nega l’existència de jocs molt poc apropiats per als nens, i esmenta concretament “Grand theft acte”, en el qual els personatges van pel carrer trencant aparadors i robant cotxes. Però insisteix a vincular aquests entreteniments al joc i a la resta de les arts digitals, a l’una que considera que estan sofrint certa “demonització” i reivindica el dret a jugar per pura diversió fins i tot en edats avançades.

Per posar un exemple, de Vicente assenyala que les pel·lícules de Martin Scorsese també són molt dures i que per això no es va en contra de la indústria cinematogràfica en general. Al·ludeix de nou al codi PEGI de la indústria europea de programari d’entreteniment que estableix en l’etiquetatge cinc categories d’edat: majors de 3 anys, de 7, de 12, de 16 i de 18.

El subdirector d’ArtFutura afirma que les crítiques que, segons ell la majoria de les vegades s’aboquen “des de l’extrema ignorància i l’alarmisme”, no són molt diferents a les que van sorgir amb el despertar de la televisió o altres mitjans. Al seu judici, l’animadversió és més forta perquè del nou mitjà queda exclòs tot un sector generacional.

I com són aquests jugadors? Com a coneixedor del sector, el venedor Jorge Fernández l’explica així:

  • Normalment són adolescents 14 a 16 anys però n’hi ha de més primerenca edat i uns altres, que porten jugant”des de sempre”, i ja tenen entre 20 i 30 anys.
  • Tots els jugadors de videojocs tenen èpoques en les quals dediquen més o menys temps a jugar, com en qualsevol hobby.
  • Normalment juguen a casa o amb amics en el “ciber”.
  • Pot haver-hi setmanes que es jugui fins a 6 hores a un joc determinat, però el normal que s’utilitzi una mitjana de dues hores al dia.
  • Com ocorre amb moltes altres activitats, després del “boom” inicial del videojoc el jugador es cansa i passat cert període d’inactivitat torna a la “càrrega”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions