Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Jocs de rol

Diversos estudis garanteixen la seva validesa per a ajudar al desenvolupament humà dels joves

Durant anys, els jocs de rol han suposat un tabú per a una part de la societat, degut en gran manera a la mala fama que els han acompanyat des de mitjan dècada dels 90 del passat segle. En principi, allò va ser així degut al desconeixement que es tenia dels mateixos i als esdeveniments mediàtics que van aconseguir identificar aquestes pràctiques amb persones de caràcter antisocial que podien arribar, fins i tot, a matar. No obstant això, experts en pedagogia i psicologia, avalats per institucions com el Ministeri d’Educació i Ciència, neguen tals imputacions i aposten per l’ús d’aquests jocs en processos generals d’aprenentatge i socialització o en casos de teràpia amb joves inadaptats. Què aporten aquests jocs? Quins arguments s’utilitzen per a dir que són perillosos?

Dolenta fama

Els jocs de rol conformen una activitat lúdica que practiquen periòdicament al voltant de cent mil joves espanyols, d’entre 15 i 25 anys principalment, i més de vint milions a tot el món. El seu màxim auge va tenir lloc fa poc més d’un quart de segle als Estats Units, inspirat en la temàtica i l’estètica de llibres com ‘El Senyor dels Anells’ o ‘L’Hobbit’, publicacions que evoquen ambients fantàstics i de llegenda. Però el moment en què es comença a qüestionar aquest joc és en 1994, quan es va cometre un terrible assassinat conegut com el ‘crim del rol’. Llavors, l’alarma social, motivada pel desconeixement de la societat davant aquelles pràctiques, va propiciar l’associació d’aquestes amb efectes nocius per al desenvolupament de la personalitat. No obstant això, els anys i diversos estudis realitzats per experts en psicologia i pedagogia han donat la volta científicament a aquella percepció generalitzada fins al punt de recomanar el seu ús -el dels jocs- en processos de socialització entre adolescents.

En aquest sentit, des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid assenyalen en un estudi realitzat a instàncies de l’Oficina del Defensor del Menor, que les dades obtingudes no apunten a l’existència d’una relació causa efecte entre els jocs de rol i l’aparició de conductes antisocials. Els autors de l’anàlisi, els doctors Esteban Jodar i Veïna Jiménez indiquen que els casos puntuals d’adolescents ‘roleros’ amb comportaments anormals s’expliquen per factors personals que deriven en l’obsessió per aquest tipus de jocs o per qualsevol altra circumstància. Independentment del que s’ha dit, els redactors d’aquest informe apunten al fet que, com en qualsevol altra activitat, els jocs de rol “són susceptibles de ser usats incorrectament”. Per això consideren oportú adoptar determinades indicacions.

Així, el gremi de psicòlegs madrilenys recorda que els jocs de rol haurien de començar a ser practicats a partir dels 12 anys, “i no perquè abans suposen un perill, sinó perquè la seva complexitat no els fa accessibles a nens de menor edat”. Així mateix, Esteban Jodar i Veïna Jiménez estimen que els pares haurien de procurar familiaritzar-se amb aquests jocs, les seves característiques, normes i continguts. “D’aquesta manera tindrien una idea realista d’aquests, al marge d’estereotips i prejudicis negatius, que els permetria triar les versions i temàtiques que fomentessin els aspectes educatius i positius de participació social, interacció, creativitat, autocontrol o capacitat en la presa de decisions”.

En aquest sentit, des del Col·legi de Psicòlegs de Madrid asseguren que l’eliminació d’estereotips negatius i l’èmfasi en els seus trets positius permetria convertir els jocs de rol “en una valuosa eina d’intervenció social amb adolescents per a la promoció activa d’actituds i conductes positives relacionades amb la tolerància, la coeducació, l’educació per a la pau i la prevenció de conductes antisocials”. Ara bé, si els qui juguen són assassins, racistes i psicòpates, és igual el joc al qual juguin, “perquè trobaran una excusa perfecta per a sortir i matar”. Així, almenys ho afirma un recent estudi sobre els jocs de rol editat pel Centre Nacional d’Informació i Educació Comunicativa del Ministeri d’Educació i Ciència. Sobre aquest tema, el citat text apunta que això és el que va ocórrer en el cas del crim de Madrid de 1994, en el qual dos joves assassins van matar a un empleat de la neteja. Jugaven a una versió inventada per ells anomenat ‘Races’, “un joc ideat per una ment malalta” i que no té res a veure amb els al voltant de 400 jocs de rol en més d’una dotzena d’idiomes que es poden trobar en les llibreries.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions