Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llibres de text gratuïts

Llibres en préstec, xec-lliuro, ajuda o subvenció són algunes de les opcions

La costa de setembre comença per a molts pares amb el desemborsament extra que cal realitzar per a adquirir els llibres de text necessaris per als seus fills en el nou curs escolar, encara que la quantia final d’aquesta despesa dependrà en gran manera de la Comunitat Autònoma a la qual es pertanyi. A través de formules com el xec lliuro, el préstec o ajudes per als més desfavorits econòmicament, totes les comunitats dediquen part dels seus pressupostos d’educació a finançar la compra dels llibres de text, encara que actualment tan sols Castella-la Manxa, Aragó, La Rioja i Galícia tenen generalitzat per a tots els alumnes de l’educació obligatòria de centres finançats amb fons públics un programa de gratuïtat de llibres de text.

Llibres en préstec

/imgs/2007/08/llibres_gratis.jpgLa cessió dels llibres de text en préstec és la formula de gratuïtat emprada per Castella-la Manxa, pionera en aquesta mena d’iniciatives en el curs 2000-2001, i adoptada posteriorment per altres comunitats com Canàries, Andalusia, Aragó, Catalunya, Galícia, La Rioja i País Basc. Per part seva, la Comunitat d’Extremadura també ha optat per aquest model, però en el seu cas restringit als alumnes amb un nivell de renda determinat o pertanyents a famílies nombroses. D’aquestes autonomies, Aragó, Castella-la Manxa, Galícia i La Rioja tenen ja generalitzat el préstec a tots els nivells d’educació obligatòria, mentre Andalusia i Canàries encara no han completat el seu programa; d’altra banda Catalunya i el País Basc, que van començar amb projectes experimentals el passat curs, projecten anar incorporant més centres i cursos al programa gradualment.

els estudiants han de lliurar-los al centre de manera que puguin ser utilitzats per altres alumnesAquest sistema consisteix fonamentalment en la reutilització dels llibres de text, és a dir, els llibres són gratuïts, però una vegada finalitzat el curs, els estudiants han de lliurar-los al centre de manera que puguin ser utilitzats per altres alumnes en anys acadèmics successius, sent renovats cada quatre anys, encara que en la majoria dels casos, excepcionalment, els llibres corresponents a 1r i 2n de Primària es renoven anualment.

Encara que cadascuna de les comunitats té les seves pròpies normes (per exemple al País Basc els pares han d’abonar un 25% del cost dels llibres en concepte de “cànon per bon ús”) en general el procediment és semblant en totes elles. Els beneficiaris són en tot cas els alumnes dels centres sostinguts amb fons públics, on s’inclouen els concertats; aquests són els encarregats de comunicar l’existència del programa de gratuïtat de llibres de textos als representants legals dels alumnes, que voluntàriament decideixen la seva participació o no en aquest programa prèvia comunicació al centre escolar.

La manera d’adquisició dels llibres pot ser de dues maneres: de manera directa pels centres escolars, o mitjançant xec-lliuro que els centres lliuren als pares i aquests canvien pels llibres en un establiment, perquè posteriorment el centre aboni la corresponent factura al punt de venda; d’aquesta manera, els llibres de text adquirits mitjançant aquest sistema són propietat de les Administracions Educatives, que els cedeixen als alumnes en règim de préstec. El centre ha de registrar i identificar amb una etiqueta tots els llibres amb el nom del centre i el de l’alumne que el tingui en préstec en cada curs escolar. Els alumnes estan subjectes a l’obligació de fer un ús adequat i acurat dels mateixos i de reintegrar-los al centre una vegada finalitzat el curs, de manera que els consells escolars puguin procedir a la seva revisió i reposició en cas necessari. Normalment la deterioració malintencionada o extraviament dels llibres suposa l’obligació per part dels pares de l’alumne de reposar el material.

els llibres de text adquirits mitjançant aquest sistema són propietat de les Administracions EducativesAlgunes comunitats com Aragó, Canàries i Castella-la Manxa estableixen dues modalitats per al desenvolupament del programa de gratuïtat de llibres de text, d’una banda el ja esmentat préstec directe als alumnes dels llibres de text corresponents a cada curs, i per un altre l’adquisició de llibres de consulta d’ús comú a l’aula combinat amb l’elaboració per part del professorat de materials curriculars d’ús individual per als alumnes. Castella-la Manxa i Canàries inclouen així mateix l’adquisició en Educació Primària d’un llibre de lectura per alumne, de diferent titulo per a cadascun, a fi de completar una biblioteca per a l’aula.Aquest sistema té els seus detractors principals en les editorials, que advoquen pel sistema d’ajuda directa en la gratuïtat en comptes del préstec. José Moyano, President de l’Associació Nacional d’Editors de Llibres de Text (ANELE), expressa que el model de préstec suposa “una desvaloració del llibre com a tal en posar un èmfasi primordial que les famílies no comprin cap llibre”, i respecte a la reutilització es pregunta: “Quina empresa pot mantenir un ritme tan inestable que cada cert temps necessiti molts recursos i altres anys pràcticament res?”, segons ANELE, aquesta mesura afavoreix el monopoli per part de les editorials mes potents que puguin suportar aquesta situació.

Un altre dels arguments en contra del préstec d’ANELE és que consideren que aquest sistema és negatiu des del punt de vista pedagògic; en aquest sentit difereix la Confederació Espanyola d’Associacions de pares i mares d’alumnes (CEAPA), que opina que aquest model fa possible treballar l’educació en valors, ja que “obliga els alumnes a ser especialment acurats amb els llibres i materials, genera un major sentiment de companyonia i contribueix a generar un major esperit de responsabilitat col·lectiva”. D’altra banda, CEAPA creu que “aquest és un model adequat d’eficiència i aprofitament en la utilització dels recursos públics” considerant que és un balafiament innecessari dotar a cada família d’un pressupost per a la compra de llibres. Contràriament, la Confederació Nacional Catòlica de Pares d’Alumnes (CONCAPA) s’expressa a favor de la gratuïtat però en la forma de xec-lliuro o bo per a les famílies sense la reutilització dels llibres de text.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Xec lliuro i ajudes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions