Metes educatives Iberoamèrica 2021

Imagen: Jesús Sánchez

Amb vista al període comprès entre l’any 2009 i el 2021, en el qual la gran majoria de països iberoamericans commemoraran els dos-cents anys de la seva independència, els ministres d’Educació dels països iberoamericans, entre els quals es troba Espanya, van aprovar el passat mes de maig en la XVIII Conferència Iberoamericana la proposada “Metes Educatives 2021: l’educació que volem per a la generació dels bicentenarios”, en la qual van adquirir el compromís d’elaborar entre tots un programa d’actuació on s’estableixin els objectius que l’educació iberoamericana ha d’aconseguir en el 2021.

Aquesta proposta no és banal, sorgeix davant l’evidència formal de l’enorme retard educatiu de la població iberoamericana respecte a altres regions, amb algunes dades alarmants com que gairebé el 10% de la població és analfabeta (34 milions de persones) o que el 40% dels joves i adults (110 milions de persones) no han acabat els seus estudis d’educació primària. Per descomptat, existeixen diferències molt significatives entre els diferents països que componen la regió i fins i tot dins d’ells; per exemple, mentre que a Uruguai la taxa d’analfabetisme aconsegueix únicament al 2,2% de la població, a Guatemala aquesta xifra supera el 25%. No obstant això, les raons d’aquest retard són les mateixes en tots els països, conseqüència de dues de les característiques més profundes de la regió: la pobresa i la desigualtat.

Tenint en compte aquest context, la proposta recull onze metes educatives que conformen el nucli central de l’educació que es vol aconseguir per a les noves generacions, i que constitueixen la fórmula per aconseguir que la generació dels bicentenarios sigui la més i millor educada de la història iberoamericana:

Comprometre a la societat amb l’educació: a més dels agents que normalment intervenen en el funcionament del sistema educatiu, perquè l’impuls a l’educació sigui generalitzat s’ha d’implicar a un major nombre de sectors de la societat en el seu desenvolupament.

Educar en la diversitat: minories ètniques, alumnes que es troben en condicions socials desfavorables o que presenten necessitats educatives especials són alguns dels grups que els sistemes educatius han d’atendre mitjançant l’enfortiment de polítiques compensadoras i atentes a la diversitat.

Estendre l’educació primerenca: un dels primers passos que s’han de donar per aconseguir el desenvolupament educatiu consisteix a garantir l’educació infantil o inicial a tots els nens des dels seus primers anys de vida, especialment per a aquells que es desemboliquen en entorns socials més desfavorables.

Universalitzar l’educació bàsica: seguint amb l’anterior pas, aquesta meta persegueix assegurar que tots els nens iberoamericans de forma equitativa estudiïn durant almenys 12 anys; això només serà possible si es creen així mateix programes que instin a les famílies a mantenir als fills a l’escola o iniciatives per a la millora de la qualitat de l’ensenyament.

Assegurar que tots els alumnes aconsegueixin les competències bàsiques: no n’hi ha prou amb aconseguir la generalització de l’accés a l’educació, també cal procurar que el currículum educatiu que s’imparteixi estigui dirigit a aconseguir aquelles competències imprescindibles per incorporar-se a la societat de forma activa o per prosseguir amb estudis superiors.

Incrementar l’accés dels joves a l’ensenyament postobligatori: aquesta meta està dirigida a aconseguir que el major nombre d’alumnes possible continuï amb els seus estudis secundaris superiors o de formació professional, de manera que l’abandó del sistema educatiu no es produeixi una vegada complerta l’etapa obligatòria.

Connectar educació i ocupació a través de l’educació tècnica professional: desenvolupar una oferta d’educació professional innovadora que es base fonamentalment en les competències professionals demandades per la societat, de manera que es pugui incrementar gràcies a ella la competitivitat professional de la població iberoamericana.

Educar al llarg de tota la vida: centrar-se no només en els més petits, sinó atendre també a les necessitats educatives dels joves i adults, universalitzant l’alfabetització i l’educació bàsica i proporcionant-los les oportunitats suficients perquè es pugui estendre el capital del coneixement a Iberoamèrica.

Cuidar el desenvolupament professional dels docents: per millorar la qualitat de l’educació és fonamental que el professorat estigui prou preparat i motivat per exercir la seva labor. Per això, és necessari atendre a la seva formació inicial i permanent i, per descomptat, a les seves condicions laborals, plantejant alhora estratègies i programes d’innovació que facilitin la tasca docent.

Contribuir a la configuració de l’espai iberoamericà del coneixement i a la recerca científica: respecte a l’educació superior, la meta fonamental és aconseguir el desenvolupament de l’espai iberoamericà del coneixement, reforçant la creació de xarxes universitàries de postgrau, la mobilitat d’estudiants i investigadors i la col·laboració d’aquests últims entre ells.

Aconseguir més recursos per a l’educació i invertir millor: cap d’aquestes metes es podrà aconseguir si no es disposa dels recursos econòmics suficients; en aquest sentit, és necessari realitzar un estudi rigorós del cost econòmic que suposarà per a cada país i aconseguir una resposta solidària dels països que tinguin major potencialitat econòmica.