Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mètodes d’estudi

Organització, comprensió i memorització són els tres pilars bàsics per a dominar una assignatura
Per EROSKI Consumer 11 de setembre de 2006
Img estudio listado
Imagen: CONSUMER EROSKI

Per a aprendre a estudiar cal aprendre a organitzar-se. Distribuir el temps entre les assignatures que s’han de dominar, fer esquemes amb les idees fonamentals de cada matèria, realitzar una lectura comprensiva, fixar la informació i, finalment, repassar-la. Es tracta d’un procés llarg que dura tot el curs acadèmic però que, si se segueix, pràcticament garanteix l’aprovat final. En ell estan implicats tant els professors com els pares i, sobretot, l’alumnat, que compta amb diverses tècniques d’aprenentatge per a facilitar la tasca.

El primer pas és l’organització

Amb l’inici d’un nou curs escolar, és necessari ser conscient del major grau de dificultat de cada assignatura. Conèixer el programa acadèmic i la bibliografia corresponent ajuda a fer-se una idea de l’esforç necessari per a superar cada matèria però, sobretot, el primer pas per a aconseguir l’aprovat final és l’organització.

El primer pas per a aconseguir l’aprovat final és l’organització

Dins d’ella s’inclou el seguiment de les classes, l’atenció a les explicacions del professor o professora i el treball a casa, que implica un estudi regular de tot el que cada dia s’ensenya a l’aula. Per a Lina Prats, directora del Servei d’Orientació Universitària de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, la tasca en la llar ha de ser “cada dia diferent, d’acord amb el ritme que marca cada assignatura”. En aquest sentit, destaca la importància de “fer una distribució raonable del temps i tractar d’organitzar-se els objectius de cada setmana”.

Fixar un horari setmanal d’estudi i complir-lo és, per tant, la primera regla. “La segona -segons Prats- és no deixar-se condicionar per comentaris d’alumnes de cursos superiors i que sigui el propi alumne qui valori la dificultat d’una matèria”. En el primer cas, l’horari ha de recollir un temps determinat per assignatura, d’acord amb la importància que tingui cadascuna, les dates de lliurament de possibles treballs i la complicació que suposi per a l’estudiant la seva assimilació. En el segon cas, les variables que cal tenir en compte són “l’atenció en classe, aclarir els dubtes preguntant al professor, la participació a l’aula de manera activa, sentir-se a gust a l’escola per a obrir les portes a la intel·ligència i fer els deures a casa amb la finalitat d’enfrontar-se tot sol amb les assignatures i demostrar que som capaces de superar-les”, descriu Bernabé Tierno, psicòleg, pedagog i escriptor d’un total de 44 llibres sobre educació i tècniques d’estudi.

Si se segueixen aquests consells, l’estudiant estarà millor preparat per a afrontar els temuts exàmens de juny, en els quals, reconeix Bernabé Tierno, “sempre s’està més cansat per l’esforç de tot el curs, enfront dels exàmens de setembre, en els quals l’alumne sap que la hi juga”. La clau, segons aquest professional, està en el fet que “l’alumne o alumna vagi convençut que ha preparat les matèries”. “En el cas dels universitaris, sempre tenen menys temps per a preparar els exàmens de setembre que els de febrer o juny, però això no ha de condicionar-los, l’important és que insisteixin en l’organització i que revisin les seves anotacions, perquè si van suspendre abans és possible que tinguessin llacunes, que no comprenguessin alguna cosa o que les seves anotacions no anessin correctes”, adverteix Lina Prats.

Tècniques d’aprenentatge

Una vegada que l’alumne organitza el seu temps d’estudi i troba espai també per a l’oci arriba el moment de començar a assimilar els coneixements. Per a això, existeixen diverses tècniques en funció de les assignatures i de la seva dificultat. Segons Bernabé Tierno, “el truc més important és entendre allò que s’està estudiant i traduir-ho a llenguatge col·loquial,

“El truc més important és entendre allò que s’està estudiant i traduir-ho a llenguatge col·loquial”

perquè fins que no som capaços d’explicar-nos alguna cosa a nosaltres mateixos, no li ho podem explicar als altres. És el que es diu ‘farinetes mentals’, la matèria ha d’estar mastegada”. Els tres passos principals són: lectura, comprensió i relació dels nous coneixements amb altres anteriors. Una tàctica per a aconseguir-ho és ‘exercir’ de professor d’un mateix i explicar-se el que s’acaba d’aprendre. “En la mesura en què alguna cosa es comprèn, s’aprèn i es pot afegir a aquest coneixement que tenim altres nous coneixements”, insisteix Tendre.

Cada persona ha de crear les condicions més adequades que afavoreixin la seva atenció i aprenentatge. Mentre que alguns experts asseguren que s’obté un millor rendiment durant el matí, perquè la persona està més ‘fresca’ i descansada, uns altres recomanen la nit, quan hi ha més silenci i més possibilitats de concentració. En qualsevol cas, apresa una lliçó, l’alumne ha de valorar si li han quedat “punts negres o buits de contingut que ha d’emplenar amb coneixements profunds i seriosos”, ja que, subratlla Tendre, “segons la matèria, per exemple matemàtiques o llenguatge, no val deixar buits, cal conèixer l’immediatament anterior per a avançar, cal saber sumar i restar per a poder fer un logaritme”. Com més costa aprendre una matèria, cal fer major recalcament en ella i “demanar a algú a casa que ens controli i ens prengui la lliçó, si és necessari”, suggereix el psicòleg. Una altra possibilitat és gravar en una cinta magnetofònica allò que costa més aprendre, com a fórmules químiques o assignatures més denses, per a escoltar-ho en qualsevol moment i aprendre-ho de manera progressiva.

“Als temes més difícils cal desemmascarar-los, cal donar-los pertot arreu, el pitjor que es pot fer és espantar-se. Aquest repte, aquest desafiament, posar-se fanfarró amb l’assignatura, és l’aconsellable”, assenyala Bernabé Tierno. “Basta que una assignatura sigui difícil per a dir ‘aniré per tu’ i enfadar-se amb l’assignatura, dissenyar els mitjans per a assimilar-la i posar-los en marxa”, afegeix. Entre aquests mitjans per a superar les assignatures que es resisteixen (i totes en general) destaquen, segons Lina Prats, la comprensió i l’esquematización, als quals segueix una important tasca de memorització, que es divideix en memorització significativa i memorització mecànica. “La primera serveix per a recordar a llarg termini i és la que cal fer valer. Per part seva, la memorització mecànica ajuda a afermar aquelles dades que ens resulten més difícils de recordar”, descriu Prats.

Per a l’Associació Andalusa de Psicologia Educativa i Psicopedagogia, “la memorització no és una tasca obsoleta o superada, ja que si una persona no sap memoritzar és molt difícil que sàpiga estudiar”. Per això, assegura que la memorització és l’impuls necessari per a accedir al segon graó: la fixació, que s’adquireix amb la repetició. Conservar els coneixements està en funció de l’interès, la concentració i l’entrenament de la persona, que pot recórrer a les denominades regles mnemotècniques (de memorització):

  • En matèries de matemàtiques o química, resulta molt pràctica l’associació d’abreviatures o números a les dades que s’han d’aprendre. Per exemple, si s’ha de recordar una fórmula composta per Carboni, Nitrogen i Neó, es pot memoritzar com la fórmula ‘CNN’.
  • Una altra alternativa és construir una història a partir de diversos elements, com una sèrie de números, això és: a l’hora de recordar que el número pi és igual a 3,1416 es pot inventar una història amb aquestes dades, “fa tres anys jo tenia 14 anys i la meva germana major 16”.
  • També es pot associar cada element amb una imatge, amb un lloc que resulti familiar o inventar una oració en la qual s’incloguin tots aquells elements que s’han de memoritzar.

La importància del repàs

Les principals causes d’oblit són la falta de concentració, una deficient compressió i la falta de repàs. Per moltes hores que s’inverteixin en l’estudi, mai cal fiar-se que es té la matèria dominada, ja que és fàcil oblidar l’après si no es refresca. “És molt important repassar cada cert temps per a evitar el que es diu ‘corba de l’oblit’, és a dir, que si no es repassa l’après, s’oblida. Cal donar una vueltecilla a la matèria cada setmana perquè es fixin bé els coneixements”, recomana Bernabé Tierno. En aquest aspecte, juga un paper fonamental la motivació, sentir que l’assignatura és atractiva i que aprendre-la té avantatges. “Cal gaudir amb cada assignatura. El professor ha de transmetre aquest gaudi i contagiar positivisme”, considera Tendre, que també reconeix el paper fonamental dels pares com a “exemple a l’hora de llegir a casa, parlar amb els professors o preguntar als seus fills com els va amb els seus estudis”.

És fonamental repassar una estona cada dia o un temps més llarg durant el cap de setmana i fer-lo relacionant unes idees amb unes altres perquè a l’hora de realitzar l’examen la ment no es quedi en blanc i tingui recursos suficients per a contestar. També ajuda utilitzar exàmens corregits, perquè l’estudiant sàpiga si és capaç de respondre correctament, dedicar més temps a allò en el que el professor ha posat més l’accent durant el curs, fer-se a un mateix possibles preguntes d’examen, estar animat i repassar d’acord amb el model d’examen, ja que no és el mateix enfrontar-se a un test que a una prova en la qual cal desenvolupar cada resposta.

Finalment, no és necessari repassar tota l’assignatura, sinó els punts fonamentals de cada tema que estan recollits en esquemes i resums, la qual cosa també resulta molt útil si es manca de temps per a tirar de nou un cop d’ull a tot el llibre. Una bona distribució del temps és, també en aquest cas, clau a l’hora de repassar. L’objectiu és que una setmana abans de l’examen es domini la matèria i que la nit anterior es descansi prou. El treball amb antelació permet acudir a un examen amb més seguretat i incrementa les probabilitats d’aprovar.