Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mètodes d’estudi

Organització, comprensió i memorització són els tres pilars bàsics per a dominar una assignatura

Per a aprendre a estudiar cal aprendre a organitzar-se. Distribuir el temps entre les assignatures que s’han de dominar, fer esquemes amb les idees fonamentals de cada matèria, realitzar una lectura comprensiva, fixar la informació i, finalment, repassar-la. Es tracta d’un procés llarg que dura tot el curs acadèmic però que, si se segueix, pràcticament garanteix l’aprovat final. En ell estan implicats tant els professors com els pares i, sobretot, l’alumnat, que compta amb diverses tècniques d’aprenentatge per a facilitar la tasca.

Tècniques d'aprenentatge

Una vegada que l’alumne organitza el seu temps d’estudi i troba espai també per a l’oci arriba el moment de començar a assimilar els coneixements. Per a això, existeixen diverses tècniques en funció de les assignatures i de la seva dificultat. Segons Bernabé Tierno, “el truc més important és entendre allò que s’està estudiant i traduir-ho a llenguatge col·loquial, “El truc més important és entendre allò que s’està estudiant i traduir-ho a llenguatge col·loquial” perquè fins que no som capaços d’explicar-nos alguna cosa a nosaltres mateixos, no li ho podem explicar als altres. És el que es diu ‘farinetes mentals’, la matèria ha d’estar mastegada”. Els tres passos principals són: lectura, comprensió i relació dels nous coneixements amb altres anteriors. Una tàctica per a aconseguir-ho és ‘exercir’ de professor d’un mateix i explicar-se el que s’acaba d’aprendre. “En la mesura en què alguna cosa es comprèn, s’aprèn i es pot afegir a aquest coneixement que tenim altres nous coneixements”, insisteix Tendre.

Cada persona ha de crear les condicions més adequades que afavoreixin la seva atenció i aprenentatge. Mentre que alguns experts asseguren que s’obté un millor rendiment durant el matí, perquè la persona està més ‘fresca’ i descansada, uns altres recomanen la nit, quan hi ha més silenci i més possibilitats de concentració. En qualsevol cas, apresa una lliçó, l’alumne ha de valorar si li han quedat “punts negres o buits de contingut que ha d’emplenar amb coneixements profunds i seriosos”, ja que, subratlla Tendre, “segons la matèria, per exemple matemàtiques o llenguatge, no val deixar buits, cal conèixer l’immediatament anterior per a avançar, cal saber sumar i restar per a poder fer un logaritme”. Com més costa aprendre una matèria, cal fer major recalcament en ella i “demanar a algú a casa que ens controli i ens prengui la lliçó, si és necessari”, suggereix el psicòleg. Una altra possibilitat és gravar en una cinta magnetofònica allò que costa més aprendre, com a fórmules químiques o assignatures més denses, per a escoltar-ho en qualsevol moment i aprendre-ho de manera progressiva.

“Als temes més difícils cal desemmascarar-los, cal donar-los pertot arreu, el pitjor que es pot fer és espantar-se. Aquest repte, aquest desafiament, posar-se fanfarró amb l’assignatura, és l’aconsellable”, assenyala Bernabé Tierno. “Basta que una assignatura sigui difícil per a dir ‘aniré per tu’ i enfadar-se amb l’assignatura, dissenyar els mitjans per a assimilar-la i posar-los en marxa”, afegeix. Entre aquests mitjans per a superar les assignatures que es resisteixen (i totes en general) destaquen, segons Lina Prats, la comprensió i l’esquematización, als quals segueix una important tasca de memorització, que es divideix en memorització significativa i memorització mecànica. “La primera serveix per a recordar a llarg termini i és la que cal fer valer. Per part seva, la memorització mecànica ajuda a afermar aquelles dades que ens resulten més difícils de recordar”, descriu Prats.

Per a l’Associació Andalusa de Psicologia Educativa i Psicopedagogia, “la memorització no és una tasca obsoleta o superada, ja que si una persona no sap memoritzar és molt difícil que sàpiga estudiar”. Per això, assegura que la memorització és l’impuls necessari per a accedir al segon graó: la fixació, que s’adquireix amb la repetició. Conservar els coneixements està en funció de l’interès, la concentració i l’entrenament de la persona, que pot recórrer a les denominades regles mnemotècniques (de memorització):

  • En matèries de matemàtiques o química, resulta molt pràctica l’associació d’abreviatures o números a les dades que s’han d’aprendre. Per exemple, si s’ha de recordar una fórmula composta per Carboni, Nitrogen i Neó, es pot memoritzar com la fórmula ‘CNN’.
  • Una altra alternativa és construir una història a partir de diversos elements, com una sèrie de números, això és: a l’hora de recordar que el número pi és igual a 3,1416 es pot inventar una història amb aquestes dades, “fa tres anys jo tenia 14 anys i la meva germana major 16”.
  • També es pot associar cada element amb una imatge, amb un lloc que resulti familiar o inventar una oració en la qual s’incloguin tots aquells elements que s’han de memoritzar.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions