Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nens i joguines

Dir-los que 'no' als capritxos els ajuda a conviure amb la frustració i no els traumatitza

La famosa frase “m’ho demano” torna a sonar en les llars espanyoles. L’àmplia oferta disponible en el mercat i les fortes campanyes publicitàries converteixen la selecció de joguines en una difícil elecció per als adults. La despesa estimada en joguines per a aquest Nadal és de 160 a 190 euros. Els pares poden prendre diferents actituds i mesures per a evitar que els fills es converteixin en petits grans consumistes. Educar també és saber dir ‘no’.

Joguines i regals per Nadal

La despesa mig estimada per espanyol per al pròxim Nadal és d’entre 915 i 950 euros. D’aquest total, entre 160 i 190 euros aniran a parar a joguines i regals. Són dades que la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU) ha recollit a través de les seves quaranta-vuit associacions provincials. La partida destinada a joguines registra una lleugera pujada respecte a l’any anterior, quan es va produir una despesa mitjana de 160 euros per persona.

Els últims informes de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ) reflecteixen que la venda de regals es concentra en un 70-75%, de l’1 de desembre al 6 de gener. Segons un estudi realitzat per la Unió de Consumidors d’Aragó i l’Associació Nacional d’Estudis Psicològics i Socials, el 66% de les famílies afirma realitzar regals tant en Nochebuena com en Reyes. En el mateix estudi, el 61% dels pares assevera que els seus fills tenen més joguines i regals dels convenients; el 42% opina que els seus fills reben en aquestes dates una quantitat adequada, i només el 2% pensa que els seus fills tenen menys regals i joguines dels quals seria aconsellable.

Miguel Ángel Conesa, psicòleg, terapeuta i escriptor, afirma que “l’excés de regals perjudica la maduració personal. Davant l’al·luvió de regals, els nens es descentren. A més, s’acostumen a una espècie de competició en la qual cada any el nombre de regals ha de ser major. Em comentaven fa poc l’empipament d’un nen perquè enguany va rebre 16 regals en lloc dels 17 de l’anterior. És millor no donar-los tot el que demanen perquè l’excés és perjudicial. Regalar-los tot crea adults insatisfets”.

En la seva opinió, els pares han de ser els que triïn i ensenyin a triar els regals. “Els adults han de decidir quins regals són bons per als seus fills, que no sempre coincidiran amb els seus gustos ni amb els quals es veuen en els catàlegs. A l’hora de triar, els pares sempre han de pensar en el seu fill, en la seva manera de ser, en els seus gustos i característiques. D’aquesta manera, aconseguim educar el desig, perquè els nens no el tenen definit: volen tot i ho volen ja. Si els pares no ho fan així, s’estaran deixant portar pel corrent”, subratlla el psicòleg.

Miguel Ángel Conesa aconsella als pares que ensenyin als seus fills a conviure amb la frustració, que no és dolenta, sinó necessària. “La frustració té a veure amb la maduració”. Adonar-se que no poden tenir tot el que desitgen és bo, que ara estiguin més o menys enfadats és normal. Però el que ha de prevaler és que aprenguin a viure amb la frustració, perquè d’una altra manera s’ensorraran a la menor dificultat o com a no aconsegueixen tot el que volen. “L’absència d’un regal determinat no els crea cap trauma o problema psicològic, mentre que tenir tot al seu abast sí, crea immaduresa, es converteixen en insaciables i en insatisfets vitals”, recomana l’expert.

Segons el psicòleg infantil Pablo Grosz, en un article publicat en la revista ‘Pares OK’ (Octubre 2002), “els nens són complaguts en totes les seves demandes per la creença que es té del ‘com no donaré si tinc’. Els pares no haguessin de donar tot i no sols per falta de diners, sinó perquè s’ha d’ensenyar que en la vida no es pot tenir tot”. Conversant amb ells i donant-los temps, “el nen sent que té un lloc molt clar per als seus pares, i serà menys vulnerable a aquest amor condicionat dels altres al fet que tingui tal o tal altre pantalons. No vol dir que vagi a desaparèixer completament aquest conflicte, que és freqüent, però perdrà força”.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Actitud dels pares »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions