Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nens i mòbil: un problema de pares i fills

Controlar en què es gasta la paga el menor i no regar-li un mòbil fins als 16 anys són algunes de les pautes que els psicòlegs recomanen seguir als progenitors

S’ha parat a reflexionar sobre la conveniència o no de regalar un mòbil al seu fill? A partir de quina edat poden tenir mòbil nens i adolescents? Compensa a pares i mares la tranquil·litat que els dóna el saber on es troba a cada moment el seu fill, amb el risc que pugui sofrir problemes de concentració o dificultats per a escriure correctament com a conseqüència de l’enviament de SMS? Psicòlegs infantils i educadors han donat la veu d’alarma després d’analitzar les dades de l’estudi elaborat per l’organització Protegeix-los per al Defensor del Menor de Madrid sobre “Seguretat infantil i costums dels menors en l’ús de la telefonia mòbil”. En ell es destaca la “intranquil·litat i fins i tot ansietat” que arriben a sentir molts joves d’11 a 17 anys quan no poden utilitzar el seu telèfon mòbil a causa d’una avaria o a un càstig. En aquest cas, enfront del 62% dels enquestats que afirma no sentir gens especial, un 28% assegura haver-se trobat “atabalat” sense el seu mòbil i un 10% haver-ho “passat fatal”. En definitiva, els beneficis o els perjudicis dels avanços tecnològics depenen de l’ús que es faci d’ells.

Responsabilitat dels pares?

Els menors, igual que molts adults, confirmen obertament la seva dependència als mòbils. La novetat és que l’ansietat que sofreixen per no poder utilitzar-los ja no és aliena als seus progenitors, encara que no sempre sàpiguen com afrontar-la. La seva dependència arriba a ser tal que un 7% gasta més de 40 euros mensuals en mòbil, encara que per a això hagi d’enganyar o mentir als seus pares (11%) o sostreure diners, normalment a casa, per a poder recarregar el saldo.La seva dependència arriba a ser tal que un 7% gasta més de 40 euros mensuals en mòbil, encara que per a això hagi d’enganyar o mentir als seus pares (11%) Així ho indica l’últim estudi elaborat per l’organització Protegeix-los per al Defensor del Menor de Madrid titulat “Seguretat infantil i costums dels menors en l’ús de la telefonia mòbil”.

En aquest nou hàbit educadors i psicòlegs revelen que el paper de pares i mares resulta determinant, no sols per convertir el telèfon mòbil en el regal estrella del Nadal, comunions i aniversaris, sinó per haver “animat” als seus fills a portar amb si aquests aparells per a tenir-los sempre localitzats. L’interès per saber on estan i amb qui (encara que sempre queda l’opció de no dir la veritat) ha posat en mans dels menors uns artefactes que, si bé els poden ajudar en moments de necessitat, també els causen problemes de concentració en els col·legis i d’ansietat.

/imgs/2006/10/moviles1.jpg

Per part seva, des de la Federació biscaïna d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, Ramiro Pascual retreu als pares que “amb l’excusa de regalar el mòbil com a mesura de control dels seus fills no entenguin que en realitat el nen ara té un excés d’oferta i això li porta al fastig i l’avorriment prematur”.

En aquest sentit, des de la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes (Concapa), el seu portaveu, José María Ruiz, assegura que “s’està creant en el nen una dependència immensa, fins al punt que en els esbarjos sempre està amb el mòbil a la mà i en classe tampoc l’apaga. Per no parlar de la pèrdua del llenguatge i la grafia en concentrar en uns 160 caràcters, els que suporta un SMS, tot el que volen comunicar als pares o a l’amic”, afegeix.

Molts col·legis han prohibit ja l’ús del mòbil durant l’horari escolar, encara que a vegades de poc serveix ja que els menors reconeixen recórrer a la manera “silencio” o “vibrador” per a evitar que, quan reben una trucada o un missatge, els professors s’assabentin d’això. La psicòloga del Barri el confirma: “al final, la distracció és el mateix i les prohibicions acaben servint de poc”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions