Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nens superdotats

La detecció precoç és fonamental per a respondre a les seves necessitats i evitar el fracàs escolar

Reconèixer a un nen superdotat no sempre és fàcil. A penes un 2% de la població infantil iguala o supera el coeficient intel·lectual per a ser qualificat com a tal (130) i gairebé la meitat dels quals ho aconsegueixen es presenten com a nens problemàtics amb baix rendiment acadèmic i, fins i tot, fracàs escolar. I és que no detectar a temps la denominada sobredotació intel·lectual pot portar al menor a avorrir-se en el col·legi per falta de motivació. Els afectats es queixen, a més, que el professorat no compta amb la preparació necessària per a identificar-los i retreuen a l’Administració la falta de centres especialitzats i ajudes econòmiques per a potenciar les seves capacitats i rebre l’educació especial que requereixen.

Com identificar-los

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix a una persona superdotada com “aquella que compta amb un coeficient intel·lectual superior a 130”. Una circumstància que a penes es dóna en el 2% de la població i la detecció de la qual sovint resulta complicada.

Els tradicionals test d’intel·ligència són la millor manera d’identificar a un nen o adult superdotat, però no l’única. Realitzades sempre per professionals, aquestes proves han de completar-se amb l’acreditació d’altres qualitats com la creativitat artística o el raonament lògic de les situacions.

“Tradicionalment s’ha associat la superdotació només a altes puntuacions en els test d’intel·ligència i a l’obtenció de resultats brillants a l’escola. En l’actualitat, la majoria dels autors prefereixen parlar de talents múltiples, altes capacitats o talents específics en diverses àrees com la música o les matemàtiques”, explica el president de l’Associació Espanyola de Superdotació i Altes Capacitats (AESAC), José Antonio Montes.

Per sexes, resulta cridaner que, mentre en edats primerenques apareixen nens i nenes superdotats en similar proporció, en l’adolescència la diferència entre tots dos grups pot aconseguir fins a vuit punts. Una circumstància que, en molts casos, els experts atribueixen a l’interès de les noies per ocultar-lo per a evitar així la pressió que l’entorn exerceix sobre elles i que els fa valorar més l’acceptació i integració social que l’obtenció de resultats acadèmics brillants.

Entre altres indicis, a l’hora de reconèixer a un nen superdotat, es poden tenir en compte els següents:

  • Gran curiositat i creativitat.
  • Rapidesa d’aprenentatge i excel·lent memòria.
  • Interessos molt variats i cerca lògica del per què de les coses.
  • Rebuig a l’autoritat i gran independència.
  • Comprensió i lectura precoç.
  • Persistència.
  • Capacitat de lideratge i gran energia, amb baix nivell de cansament.
  • Alta autoestima acadèmica, no personal.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Problemes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions