Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Per a què serveix l’informe PISA?

El Programa Internacional d'Avaluació permet extreure conclusions per a millorar la qualitat de l'educació als països participants

Img instituto23listado Imatge: Agecom Bahia

Els estudiants espanyols milloren al ritme dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquesta és la principal conclusió que recull l’Informe TREPITJA 2009, publicat el passat 7 de desembre pel Ministeri d’Educació, a partir dels resultats obtinguts pels alumnes del nostre país en la quarta edició d’aquest Programa Internacional d’Avaluació. Encara que davant aquesta mena d’avaluacions es tendeix a establir comparacions i elaborar rànquings per a valorar quin país o comunitat autònoma és millor o pitjor en les diferents àrees de coneixement, la seva finalitat no és aquesta. L’objectiu principal de PISA és avaluar i analitzar els factors que s’associen a l’èxit o al fracàs educatiu d’un país, de manera que els diferents agents que intervenen en l’educació puguin adoptar les mesures necessàries per a millorar la seva qualitat.

PISA 2000-2009, hem millorat?

/imgs/2010/12/instituto2portada.jpg

Puntuació de 481 en Lectura, 483 en Matemàtiques i 488 en Ciències. Aquestes són les mitjanes obtingudes pels estudiants espanyols en les tres competències avaluades a PISA 2009, uns valors que s’acosten molt a la mitjana dels països integrants de l’OCDE (entre 12 i 13 punts per sota).

No obstant això, si es comparen amb els resultats dels estats que ocupen els primers llocs del rànquing, les diferències són més significatives. En totes les àrees de coneixement analitzades, països com la Xina, Corea del Sud, Finlàndia o el Canadà, destaquen pel seu alt rendiment. Fins a 117 punts de diferència es marquen entre la puntuació més alta obtinguda per la Xina en Matemàtiques i el resultat d’Espanya. Es detecten discrepàncies entre el rendiment dels estudiants de les 14 autonomies que han ampliat la mostra

A PISA 2009 es detecten discrepàncies entre el rendiment demostrat pels estudiants de les 14 autonomies que han ampliat aquesta edició la mostra per a obtenir dades més concloents (totes excepte Castella-la Manxa, Extremadura i València). Mentre les puntuacions d’Andalusia, Múrcia, Canàries, Balears i Ceuta i Melilla se situen en totes les àrees per sota de la mitjana espanyola, la resta de les comunitats avaluades obtenen resultats més elevats, en molts casos, per sobre de la mitjana de l’OCDE. La diferència entre la comunitat amb major rendiment i la que aconsegueix menor puntuació arriba en algunes àrees fins a 112 punts.

Però més enllà de les comparacions entre països o comunitats, les dades que més poden aportar a les polítiques educatives són els referits a l’evolució en els resultats dels alumnes en la competència lectora des de la primera avaluació TREPITJA 2000, en la qual, igual que en 2009, aquesta va ser l’àrea principal d’anàlisi. El rendiment mitjà dels estudiants espanyols no ha variat de manera significativa en aquest període, no obstant això, el resultat ha estat 12 punts menor en 2009. Si es compara amb l’anterior edició TREPITJA 2006, en la qual la Lectura es va avaluar com a competència addicional, no com a principal, el rendiment ha millorat en 20 punts. Quant a la mitjana de l’OCDE, entre PISA 2000 i 2009 s’ha registrat un descens de tan sols 7 punts. Alguns països com el Perú (+43 punts) o Xile (+40 punts) destaquen per la seva bona evolució.Es pot constatar una tendència a l’alça en les puntuacions de Lectura respecte a PISA 2006

Com les mostres addicionals de les comunitats autònomes no es van començar a incorporar a l’informe fins a l’any 2003, no és possible establir una comparativa entre el període 2000-2009. Si s’atén els resultats de les 10 comunitats que van participar en la passada edició 2006, es pot constatar una tendència a l’alça en les puntuacions de Lectura en tots els casos. És destacable l’evolució en aquesta competència en algunes autonomies com Castella i Lleó (+25 punts) o Catalunya (+21).

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Què és PISA »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions