Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Per a què serveix l’informe PISA?

El Programa Internacional d'Avaluació permet extreure conclusions per a millorar la qualitat de l'educació als països participants

Img instituto23listado Imatge: Agecom Bahia

Els estudiants espanyols milloren al ritme dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquesta és la principal conclusió que recull l’Informe TREPITJA 2009, publicat el passat 7 de desembre pel Ministeri d’Educació, a partir dels resultats obtinguts pels alumnes del nostre país en la quarta edició d’aquest Programa Internacional d’Avaluació. Encara que davant aquesta mena d’avaluacions es tendeix a establir comparacions i elaborar rànquings per a valorar quin país o comunitat autònoma és millor o pitjor en les diferents àrees de coneixement, la seva finalitat no és aquesta. L’objectiu principal de PISA és avaluar i analitzar els factors que s’associen a l’èxit o al fracàs educatiu d’un país, de manera que els diferents agents que intervenen en l’educació puguin adoptar les mesures necessàries per a millorar la seva qualitat.

Què és PISA

PISA és un Programa Internacional d’Avaluació, iniciat en 1997 pels governs dels països membres de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), amb l’objectiu de supervisar l’estat dels sistemes educatius en els diferents països avaluats. L’any 2000 van participar 32 països en l’avaluació, 41 en 2003, 57 en 2006 i, en aquesta última edició de 2009, la xifra s’ha elevat a 65 (els 33 membres de l’OCDE, més 32 països associats). Cadascuna de les avaluacions se centra en una àrea, mentre que les altres dues se sotmeten a un sondeig menys exhaustiuEl Programa, que té una durada de 15 anys (2000-2015), consisteix a avaluar cada tres la competència dels estudiants de 15 anys en tres àrees cognitives: Lectura, Ciències i Matemàtiques. Cadascuna de les avaluacions se centra en una d’aquestes àrees, mentre que les altres dues se sotmeten a un sondeig menys exhaustiu. L’avaluació PISA 2000 va avaluar com a competència central la Lectura, TREPITJA 2003 les Matemàtiques i TREPITJA 2006, les Ciències.

A PISA 2009 es tanca el primer cicle i es torna a la Lectura com a tema central de l’estudi. Aquesta estructura permet que cada nou anys, que es considera un període apropiat per a analitzar l’impacte de les polítiques educatives introduïdes arran dels informes, es pugui avaluar el progrés dels alumnes en cadascuna de les àrees cognitives en les quals se centra l’avaluació i que cada tres anys es realitzi una anàlisi de tendències en les àrees restants.

Els resultats de PISA s’expressen en unes puntuacions en les diferents àrees, que donen lloc a establir comparacions entre els sistemes educatius dels països participants. Però aquesta no és la finalitat, l’objectiu principal és proporcionar als governs dades rellevants i fiables que els permetin prendre decisions en matèria de política educativa. Els resultats dels alumnes es relacionen i s’analitzen amb la informació referida al context socioeconòmic i cultural

Això és possible perquè l’avaluació no se centra tan sols a obtenir les dades relatives a les competències dels estudiants. Els resultats es relacionen i s’analitzen amb la informació referida al context socioeconòmic i cultural dels centres educatius i dels alumnes i amb les seves motivacions en aprendre, la percepció de si mateixos com a aprenents i les seves estratègies d’aprenentatge. D’aquesta manera, es poden obtenir conclusions reveladores de com interactuen aquests factors i com influeixen en el desenvolupament de les competències dels estudiants, que permetin a les administracions, centres, professors i famílies, adoptar mesures per a millorar la qualitat de l’educació.

Qui fa l’examen

En l’avaluació TREPITJA 2009 han participat al voltant de 470.000 estudiants amb edats compreses entre 15 anys i 3 mesos i 16 anys i 2 mesos, en el moment de realitzar l’examen. Es prenen aquestes edats perquè és quan en la majoria dels països els estudiants acaben l’educació obligatòria i han de decidir si abandonen o continuen els seus estudis. Aquesta edat permet obtenir una visió dels coneixements i aptituds que s’han acumulat al llarg d’un període educatiu més o menys de 10 anys, en funció de l’edat d’escolarització dels diferents estats.

Castella-la Manxa, Extremadura i la Comunitat Valenciana són les úniques autonomies que no han ampliat la mostra

A Espanya, van realitzar TREPITJA 2009 un total de 25.000 alumnes de 910 centres educatius, entre abril i maig del passat any, una xifra major que altres anys, perquè en aquesta última edició catorze comunitats han ampliat la seva mostra per a obtenir dades més significatives dels seus alumnes. Balears, Canàries, Madrid, Múrcia i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla són les comunitats que es van sumar en 2009 a aquesta alternativa, mentre que Castella-la Manxa, Extremadura i la Comunitat Valenciana són les úniques que no han optat per aquesta ampliació.

Com a novetat en aquesta edició, es va seleccionar també una submuestra de 2.300 alumnes de 170 centres perquè fessin la prova de lectura electrònica, ERA (Electronic Reading Assessment), que pretén oferir informació comparada entre els resultats dels estudiants en comprensió lectora en el format tradicional de paper i en el més recent format digital. Els resultats d’aquesta prova, en la qual han participat 20 països, no es publicaran fins a juny de 2011.Diferències entre cursos

D’altra banda, el curs natural en què haurien d’estar els alumnes avaluats al nostre país seria 4t d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), però a l’haver a Espanya, igual que a França, Bèlgica o Portugal, un sistema de repetició de curs, els alumnes que es van examinar de PISA 2009 cursaven en el moment de realitzar l’examen tant 4t (64%), com a 2n i 3r (36%) d’ESO. Entre els alumnes de 2n i 4t d’ESO hi ha una diferència de 147 punts en els resultats en comprensió lectora

És significatiu ressaltar la divergència entre les puntuacions obtingudes pels estudiants espanyols segons el seu curs. Entre els alumnes de 2n i 4t d’ESO hi ha una diferència en els resultats en comprensió lectora de 147 punts; els de 2n d’ESO van obtenir 371 punts, mentre que els de 4t d’ESO van aconseguir 518, 25 punts per sobre de la mitjana de l’OCDE. També s’aprecia una variació important (83 punts) entre els alumnes que estaven en 3r d’ESO (435 punts) i els de 4a d’ESO. El resultat final de la mitjana de tots els alumnes en Lectura va donar lloc a una puntuació global de 481 punts.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions