Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Problemes de concentració

La falta d'atenció pot corregir-se amb una sèrie de tècniques que estimulen el cervell i ensenyen a concentrar-se
Per miren 9 de juny de 2006

Buena part del rendiment escolar o laboral depèn de la concentració. La falta d’atenció en els estudis o en el treball desemboca en un rendiment deficient que pot corregir-se amb un aprenentatge adequat. En aquest camp concret els psicopedagogs asseguren que l’ideal és que des de petits els nens s’acostumin a estar concentrats en una tasca durant uns minuts, perquè en arribar a la universitat siguin capaces de llegir i estudiar diverses hores seguides. Per a això, és molt important ajudar-los a crear un ambient adequat en el col·legi i a casa, així com que pares i professors els serveixin de models i els ensenyin les tècniques més adequades de concentració.

Mancada d’atenció

Com aconseguir concentrar-se en una tasca? I el que és pitjor, com mantenir el mateix grau d’atenció durant diverses hores? Segons explica José Antonio Benavent Oltra, president de l’Associació Valenciana d’Orientació i Psicopedagogia (AVOP), “la clau està a evitar les circumstàncies que sotmeten a la persona a interferències” ja que, a l’hora de parlar de pèrdua de concentració, es poden distingir diversos elements que l’afavoreixen. “El potencial, la qualitat i l’equilibri bioenergètic personal són factors determinants del nivell de concentració que pot aconseguir una persona.

“El potencial, la qualitat i l’equilibri bioenergètic personal són factors determinants del nivell de concentració que pot aconseguir una persona”

Quan tenim un problema, l’organisme destina automàticament part de la nostra bioenergia a la seva resolució, per la qual cosa descendeix el nostre nivell de concentració mental en les activitats que estem realitzant, tant si són psíquiques com a físiques. Per tant, a més problemes, més dispersió bioenergètica i menor capacitat de concentració”, adverteix Benavent Oltra.

Les circumstàncies personals influeixen de manera important en la falta de concentració. Quan la persona té un problema, resulta difícil mantenir l’atenció en els estudis o en el treball i la tendència és passar la major part del temps “donant-li tornades a aquest problema”. Així ho confirma el president de l’Associació de Psicopedagogia d’Euskadi, Ernesto Gutiérrez Crespo, qui explica que, en tot cas, es pot aconseguir un cert nivell d’atenció, però no de concentració. “Quan estem preocupats, podem aconseguir un estat d’atenció o de vigília, és a dir, estar conscients del que estem fent. No obstant això, el que sembla més difícil és centrar tota la nostra energia en una determinada activitat, estar concentrats en ella i desenvolupar-la adequadament”, subratlla.

Mancada d'atenció

Segons Nieves Pérez, del Gabinet de Psicologia Psike, el que ocorre és que la persona es concentra, però en el seu problema, que ocupa tota o la major part de l’atenció, per la qual cosa reconeix que “per a poder centrar-se en una activitat es necessita un nivell d’activació i certa motivació”. Precisament, la falta de motivació és un altre factor que influeix negativament a l’hora d’aconseguir un grau de concentració adequat. Això és el que ocorre quan la tasca que s’exerceix no és del gust de qui la realitza o bé és monòtona i repetitiva. “En la mesura en què estiguem menys motivats, el nostre grau de concentració serà menor”, constata Gutiérrez Crespo, qui assegura que quan una tasca “no dóna joc a la creativitat de la persona, al fet que pugui aportar els seus propis elements personals, el grau de concentració també baixa”.

Aprendre des de petits

Adquirir una disciplina de concentració al més aviat possible, des de la infància, ajuda a centrar l’atenció en l’edat adulta. Això significa que la concentració pot entrenar-se i que, per tant, es pot aprendre a aconseguir-la en qualsevol circumstància. Jesús de la Font, fundador de l’Associació Andalusa de Psicologia Educativa i Psicopedagogia i professor de Psicologia de l’Educació de la Universitat d’Almeria, manté que “una deficient història d’aprenentatge, en la qual durant molt de temps una persona no ha estat acostumada a un procés de concentració en educació primària, fa impossible que aconsegueixi estar concentrada en secundària o en la universitat”. “Aquesta és una variable tremendament important i decisiva, -prossegueix- si un nen petit no treballa progressivament els processos atencionales, difícilment aconseguirà un alt grau de concentració quan sigui adult. És tremendament important l’entrenament previ”.

Des que comencen el col·legi, els nens han d’acostumar-se a estar cada dia concentrats uns minuts. En concret, per a Jesús de la Font, “el desitjable seria que ja en Primària els nens estiguessin mitja hora o una hora concentrats

“El desitjable seria que ja en Primària els nens estiguessin mitja hora o una hora concentrats”

mentre fan un dibuix, una redacció o llegeixen, perquè d’aquesta manera en Secundària estaran acostumats a treballar dues o tres hores i en la universitat seran capaces d’estudiar diverses hores cada dia”. A més, cal comptar amb un ambient adequat que permeti la concentració, com una taula d’escriptori ordenada o una habitació en silenci on reflexionar, i treballar diverses tècniques com la memorització. “A l’escola, per exemple, gairebé hi ha una absència total del procés de memorització, no es treballen aquestes tècniques perquè es considera que la memorització és una tasca obsoleta o superada quan, en realitat, és un procés tremendament important per a aprendre. Si una persona no sap memoritzar adequadament és molt difícil que sàpiga estudiar qualsevol tipus d’aprenentatge, inclosa la concentració”, assegura De la Font.

Al seu judici, l’atenció i la concentració “no són un procés psicològic que sorgeix només, sinó que s’aprenen”, per la qual cosa insisteix en la importància d’ensenyar als nens les tècniques d’atenció i lamenta la tendència de molts pares a pensar que “pel fet que els seus fills estiguin davant del llibre, estiguin estudiant”. “Si aquests coneixen la manera d’estar concentrats i no saben executar aquest control, quan es posin davant del llibre no podran treure profit d’això”, reflexiona, per a afegir que, “en cas contrari, quan en l’etapa infantil els nens aprenen a concentrar-se i redirigir els pensaments cap a la tasca que realitzen, aprofiten millor el temps, milloren la motivació i incrementen el rendiment”.

Tècniques de concentració

A l’hora d’aprendre a concentrar-se, les tècniques de relaxació i d’educació de la ment ajuden a obtenir bons resultats. Es considera que el cervell és com un múscul que ha d’entrenar-se per a aconseguir un bon control mental i centrar-se en la tasca, encara que també s’ha de tenir en compte la necessitat de fer descansos perquè aquest no s’esgoti. En aquest sentit, Nieves Pérez recorda que “a mesura que passa el temps el rendiment disminueix” i insisteix en la necessitat de realitzar un petit descans cada 50 minuts, “una parada que s’anirà ampliant a mesura que passin les hores, sense que arribi a excedir en cap cas els 30 minuts”. Per part seva, Gutiérrez Crespo defensa també la importància d’evitar el cansament físic i mental, encara que revela altres tàctiques per a aprofitar les hores d’estudi: “En la mesura en què s’intenti estudiar un text, s’assimilarà millor si la persona no es limita a llegir-lo, sinó que a més el subratlla, fa esquemes o intenta verbalitzar el que va aprenent. Aquest tipus d’estratègies funcionen”.

En el marc laboral, és important fer una distribució correcta del temps, és a dir, tenir en compte que existeixen determinades hores, generalment a l’inici de la jornada, en les quals la concentració és molt major. A partir d’aquí, s’admet una planificació de les tasques de manera que les més monòtones o complicades es realitzin en aquest horari. També és important recordar que la concentració en el treball és major com més gran és la implicació de la persona en la presa de decisions, ja que se sent valorat en l’empresa, pren consciència de la transcendència de les seves decisions i els presta més atenció.

Quan la concentració es perd a causa del cansament, uns senzills exercicis de respiració poden ajudar a recuperar-la

“Quan la concentració es perd a causa del cansament, uns senzills exercicis de respiració poden ajudar a recuperar-la

en la mesura en què permeten evadir-se per uns minuts de les tasques i fer una petita pausa. “Un exercici que ajuda -explica Gutiérrez Crespo- és fer un descans quan detectem que el nostre nivell de concentració baixa. Llavors, hem de centrar la ment en la respiració. Intentar visualitzar com entra l’aire en els pulmons i com aquests es buiden. Aquest petit exercici, a més d’oxigenar-nos, ens ajuda a fer una respiració molt més lenta, permet que la ment descansi i suposa que, en reprendre l’activitat, es faci amb més entusiasme i més ganes”.

Per a Jesús de la Font, un altre punt important a l’hora d’aprendre a concentrar-se és comptar amb les condicions adequades i una planificació horària: “Clarament, en la família ha d’haver-hi un horari per a la concentració, és molt important que els pares aprenguin que quan el nen està a casa ha de tenir un moment per a fer la tasca i que aquest moment ha d’arribar abans del moment en què s’atorguin els premis. Per tant, no pot fer les tasques que li agraden, com jugar o veure la televisió, abans del treball, sinó que ha de ser a l’inrevés”. Així mateix, considera que el fet que el nen estigui sobrecarregat d’activitats extraescolars comporta que el seu cansament augmenti i que, probablement, es troba desmotivat en el moment de fer els deures. “És molt difícil posar-se a les nou de la nit a repassar una lliçó o a fer una lectura, perquè després de tot el dia estem molt cansats i el cervell ja no funciona igual”, apunta el professor, qui considera que, igual que en el treball, l’alumne ha de distribuir les seves tasques i fer primer aquelles que requereixen mes atenció i, finalment, les més senzilles. Quant als premis, afirma que han de tenir la funció d’estimular la concentració i premiar l’esforç perquè els nens consolidin uns hàbits de treball.

Finalment, és important que en el cas dels més petits, comptin amb models en els quals fixar-se i als quals imitar, és a dir, que tinguin a prop una persona que els motivi i els ensenyi la importància d’aprendre a concentrar-se. En aquest sentit, segons De la Font, aquests models han d’estar tant a l’escola com en la pròpia família perquè, a la seva entendre, “no és suficient que a l’escola es digui al nen que memoritzi una poesia per a l’endemà, si després no se li ensenya com fer-ho o, quan arriba a casa, els pares tampoc li expliquen l’estratègia de memorització”. “De la mateixa manera que és molt difícil que un nen tingui interès cap a la lectura si veu que en la seva família ningú llegeix, resulta complicat que el nen es concentri si no veu que els altres ho fan”, conclou.