A Finlàndia el 97% de les escoles són públiques i l’ensenyament obligatori s’inicia als 7 anys. La primera etapa, fins als 12 anys, es desenvolupa en col·legis petits i d’ambient familiar. Aquí comença a gestar-se el “miracle” educatiu finlandès, una fórmula que tracten de descobrir molts països i que ha col·locat al país dels pantans en els primers llocs en la prova de PISA en matèries com a Llengua, Matemàtiques i Ciències, realitzada a adolescents de 15 anys.
En aquest país normalment no hi ha suspesos i que es repeteixi curs és molt rar. Hi ha alumnes que comencen a les vuit del matí per fer classes de reforç. Rebre ajuda escolar és alguna cosa habitual. Est és un dels secrets dels resultats que s’obtenen en l’informe PISA. A Finlàndia, el 94% dels estudiants finalitza amb èxit l’etapa obligatòria -a Espanya amb prou feines arriba al 70%-, i l’altre 6% acaba per reincorporar-se al sistema educatiu anys més tard a través de la Formació Professional.
Un altre dels secrets és que els professors són brillants. Cursen una carrera universitària i cicles de pedagogia. Per obtenir el títol han d’enfrontar-se a un tribunal d’experts i un altre de nens, amb la finalitat de demostrar que saben explicar. És una professió amb un gran prestigi social. Està reservada per als millors estudiants. Amb prou feines un 15% dels aspirants aconsegueix plaça per entrar en les facultats.
Les escoles són públiques i el sistema escolaritza als nens, abans o després, segons les seves capacitats i maduresa
Els col·legis tenen gran autonomia per elaborar els seus programes. El Govern gasta entre 5.000 i 8.000 euros per alumne i curs segons les etapes. El material escolar és gratuït durant l’etapa obligatòria. Els llibres s’hereten de curs en curs fins que s’espatllen.
El Batxillerat, en tres anys
Totes les universitats tenen “numerus clausus”, hi ha molts més aspirants que places. El Batxillerat a Finlàndia és a la carta. El programa d’estudis d’aquesta etapa anterior a la Universitat està previst per a tres anys però, per la flexibilitat del sistema, els alumnes poden completar-ho en un període de dos a quatre anys. L’ensenyament està organitzat per crèdits, com en els moderns estudis universitaris adaptats al procés de Bolonya. L’adolescent decideix el nombre d’assignatures en les quals es matricula en cada any acadèmic. La immensa majoria dels joves triga tres anys.
El Batxillerat està previst per a tres anys però, per la flexibilitat del sistema, els alumnes poden completar-ho en un període de dos a quatre anys
En acabar el Batxillerat, els joves finlandesos s’enfronten amb el primer examen extern al seu centre. És una prova nacional que es convoca el mateix dia i a la mateixa hora en tots els instituts del país. A més d’aquests exàmens comuns per a tots els estudiants, hi ha universitats que estableixen les seves pròpies proves d’accés. No és d’estranyar. Totes les àrees d’estudi tenen l’ingrés restringit, ‘numerus clausus’, ja que la xifra de candidats sobrepassa, amb escreix, la quantitat de places disponibles.
A Espanya el Batxillerat està programat per realitzar-ho en dos anys acadèmics. Si se suspenen més de tres matèries cal repetir el curs complet. El sistema espanyol, no obstant això, es vol apropar a aquest model finlandès més universitari. La LLOI estableix que si a un alumne li queden tres assignatures no ha de tornar a examinar-se d’elles i, encara que no pot passar de curs, té la possibilitat de matricular-se en algunes matèries de segon.
L’estabilitat és una altra de les claus del sistema finès: quan canvia el Govern no es modifiquen les línies educatives. A Finlàndia hi ha acord entre tots els partits polítics sobre el tipus d’ensenyament que es vol implantar.
-Existeix un pacte polític a favor de l’ensenyament: quan canvia el Govern, no es modifiquen les línies educatives. Consens polític i descentralització han dibuixat el sistema:
oEl Ministeri d’Educació no s’interposa en la forma que els ajuntaments fan les seves polítiques educatives.
oLes escoles es financen amb les partides que els dedica el Govern i els impostos que recapten els municipis.
-El recorregut acadèmic és molt flexible. L’ensenyament obligatori té nou cursos -dels 7 als 16 anys- i un extra, el dècim. Aquest any acadèmic addicional poden completar-ho els estudiants que vulguin millorar les seves notes, o aquells que desitgen reforçar la seva preparació abans d’accedir al Batxillerat o a la FP.
-Els petits finlandesos estan en les guarderies fins als 6 anys i comencen el col·legi als 7, però alguns inicien abans o després la seva vida acadèmica. El sistema escolaritza als nens a diferents edats segons les seves capacitats i maduresa.
-Educació va apostar per elevar la formació del professorat, reforçar l’ensenyament de Llengua en els primers anys i dedicar la major inversió en Secundària a recolzar a alumnes amb dificultats per poder exigir un nivell alt a tota la classe. La inversió més forta es va efectuar en l’etapa de 12 a 16 anys, on sorgeixen les majors diferències entre els alumnes. Això va permetre comptar amb classes més reduïdes i donar reforç escolar als quals tenen problemes d’aprenentatge perquè no perdin el ritme de la resta.
