Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Gairebé tres de cada deu escolars de cambra de Primària tenen un baix nivell de compressió lectora

El rendiment lector dels espanyols se situa per sobre de la mitjana internacional

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 04deDesembrede2007

El 28% dels escolars espanyols de quart curs d’Educació Primària (de nou a deu anys) tenen un baix nivell de compressió lectora, segons revela l’Informe Pirls (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) corresponent a 2006. La mitjana de l’informe fixa en un 24% el percentatge dels alumnes que es troben en aquesta situació. Això significa que el rendiment lector mitjà dels espanyols (benvolgut en 513 punts) se situa per sobre de la mitjana internacional (500 punts).

D’acord amb la mitjana preestablerta, es fixen tres nivells: baix (els alumnes que obtenen entre 400 i 475 punts), intermedi (entre 475 i 550), alt (entre 550 i 625) i avançat (625 punts o més). Els països que aconsegueixen menys de 400 punts engrosseixen el grup de nivell molt baix.

Rússia, amb 565 punts, encapçala la llista, seguida d’Hong Kong (564). En últim lloc apareix Sud-àfrica (302 punts). Lleugerament per damunt se situen el Marroc (323) i Kuwait (330 punts). La major part dels països europeus que participen en la mostra obtenen una puntuació mitjana en rendiment lector més alta que Espanya. Només Islàndia (511), Bèlgica (500), Noruega (498) i Romania (489 punts) estan per sota.

Motivació i situació soci familiar

D’altra banda, l’Informe Pirls, que s’ha dut a terme entre 40 països, indica que les nenes tenen un rendiment major que els nens. En el conjunt de l’estudi els superen en 17 punts. A Espanya la distància s’escurça fins a quatre punts, la qual cosa ens col·loca al segon país amb major igualtat entre nens i nenes.

Respecte a la motivació per la lectura, Itàlia (64%) ens supera en 9 punts, mentre França ofereix índexs molt semblants.

L’informe analitza la situació soci familiar dels escolars i conclou que el nivell cultural de les famílies exerceix un efecte positiu, no així la pràctica freqüent de la lectura en veu alta. L’estudi revela a més que aquests alumnes són els que acrediten pitjors resultats.

L’edat mitjana dels participants espanyols és de 9,9 anys, una de les més baixes de l’informe, que no permet la participació d’alumnes menors de 9,5 anys. La recerca s’ha dut a terme entre 40 països i alguns territoris amb sistema educatiu propi, mitjançant l’aplicació de test de lectura. També han respost professors. En la mostra espanyola han participat 152 centres de Primària, amb 193 classes i 4.360 estudiants.

Universitaris i lectura

Segons els editors, els nens d’entre 10 i 13 anys són els que més llegeixen. No és d’estranyar, tenint en compte el tercer “Estudi sobre els Universitaris Espanyols” que realitza la Fundació BBVA que revela que el 13% dels estudiants matriculats a la Universitat no va llegir cap llibre durant l’últim any i el 18%, d’un a dos exemplars.

L’informe Pirls analitza la situació soci familiar dels escolars i conclou que el nivell cultural de les famílies exerceix un efecte positiu

No obstant això, aquest estudi, la informació del qual ha estat obtinguda a través de 3.000 entrevistes, destaca que entre els universitaris lectors la mitjana aconsegueix als 7 llibres a l’any.

Per sobre de la mitjana

D’acord al baròmetre realitzat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, el 38% de la població espanyola de 14 anys i més no ha llegit cap llibre en l’últim any. Les dades de la Fundació BBVA mostren un nivell de lectura entre els universitaris molt superior al de la població general.

Els gèneres més llegits entre els joves universitaris són els de ficció i, en particular, les novel·les. El 79% dels estudiants declara que ha llegit almenys una en els últims 12 mesos. A més destaquen els llibres de ciència ficció i els thrillers o novel·les policíacas (una mica més del 30% ha llegit algun). Entre els llibres de no
ficció, les preferències passen pels d’història (31%) i les biografies (23%).

Una altra dada interessant que es desprèn de l’estudi del BBVA és que un 36% dels estudiants llegeix el periòdic diàriament i un 82% ho fa almenys una vegada a la setmana. L’exposició diària a la ràdio és menor que l’exposició a la televisió. Un 27% no escolta gairebé mai la ràdio, i entre els oïdors, la mitjana d’hores diàries arriba a 2,6. Només un 8% d’aquests joves declara que no veu la televisió gairebé mai, al mateix temps que la mitjana d’hores diàries entre els qui veuen televisió és de 3,2.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions