Investigadors nord-americans i xinesos asseguren en l’últim nombre de la revista “Nature” que la dislèxia, una deficiència de la lectura, l’escriptura i l’aprenentatge, no té una causa universal. El seu origen està en una alteració de les zones cerebrals que controlen el llenguatge, però el que han demostrat aquests científics és que en aquelles persones que utilitzen un llenguatge basat en signes, com els xinesos, aquestes disfuncions són diferents a les dels quals empren un sistema alfabètic, com l’anglès. Aquesta recerca és la primera que demostra que les regions cerebrals subjacents en els problemes de lectura difereixen d’una cultura a una altra.
Els científics assumien fins ara que la dislèxia, a la qual se li atribueix una base genètica i que no està relacionada amb la intel·ligència, tenia un origen biològic comú per a tots els idiomes. En l’estudi publicat en “Nature”, els investigadors de les Universitats de Pittsburg, Hong Kong, Pequín i dels Instituts Nacionals de la Salut de Xina, han demostrat que, en nens xinesos, aquesta disfunció es troba situada en el gyrus mediofrontal esquerre del cervell i no a la regió temporoparietal esquerra.
Aquesta zona cerebral té la funció d’analitzar els fonemes i convertir les unitats d’escriptura en fonemes. Aquests dos processos cognitius són fonamentals per a la lectura. Per dur a terme el seu estudi, els científics, dirigits pel professor Wai Ting Siok, van utilitzar ressonància magnètica per obtenir imatges del cervell de nens xinesos amb problemes de lectura i també de petits sense aquesta disfunció. Així, van concloure que en aquests casos la dislèxia es manifesta fonamentalment per un dèficit en la conversió de la forma gràfica en síl·laba i amb la forma de traslladar la part gràfica a la semàntica.
Segons el professor Ting, aquests dos processos estan controlats pel gyrus mediofrontal esquerre del cervell, que és bàsic per a la lectura fluïda de la llengua xinesa (mandarín), formada per un grup d’idiomes que s’enquadren en el tronc linguístico de les llengües monosilábicas amb inflexió de tons. Aquest treball obre les portes a tractaments més eficaços per als nens xinesos amb dislèxia, i es complementa amb els estudis duts a terme per científics britànics, en els quals se sosté que aquesta disfunció pot deure’s a un problema en la percepció dels ritmes del parla.
