Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La demanda de titulacions universitàries baixa un 18% en l’últim any

Les carreres biosanitarias i les tècniques són les preferides pels futurs universitaris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 11deGenerde2007

La demanda de titulacions universitàries a Espanya s’ha reduït en un 18% en l’últim any i aquesta tendència a la baixa continuarà fins a l’horitzó de 2016. Així ho diu l’Atles “digital de l’Espanya universitària. Bases per a la planificació estratègica de l’Ensenyament Superior”, que va presentar ahir a Madrid la ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera.

La publicació aborda la situació de l’educació superior a Espanya des d’una perspectiva geogràfica i la relaciona amb tres elements clau: l’oferta, la demanda i els recursos tant educatius com a econòmics. La publicació analitza a més altres temes de rellevància com la futura demanda estudiantil en l’àmbit dels districtes universitaris.

Davant aquesta situació, s’assenyala com a “clau” la necessitat d’anteposar-se i planificar les diferències en el futur proper partint de l’anàlisi dels factors determinants en l’evolució de la demanda universitària.

Física, Química, Gestió i Administració Pública, Dret i Geografia presenten una sobreoferta de places molt elevada

Aquest treball, desenvolupat per la Universitat de Cantàbria en col·laboració amb el banc Santander Central Hispà, posa de manifest a més l’existència de “forts desajustaments” entre l’oferta i la demanda de les diferents universitats.

En concret, les carreres de la branca biosanitaria, com a Infermeria, Fisioteràpia, Medicina, Odontologia, Biotecnologia i Veterinària, i les tècniques, com a Arquitectura o Enginyeria Aeronàutica, registren una sobre demanda en relació a les places que ofereixen.

Per contra, les carreres que tenen una sobreoferta de places molt elevada per a la demanda amb la qual expliquen són Física, Química, Gestió i Administració Pública, Dret i Geografia, mentre les Ciències Socials i Jurídiques presenten un major equilibri en general (90% de demanda enfront d’oferta), encara que no totes les seves titulacions.

Recursos educatius

En relació als recursos universitaris, aquesta obra, dirigida pel professor dela Universitat de Cantàbria Pedro Reques Velasco, xifra en un 20% els catedràtics del total de professors funcionaris en universitats com Pablo d’Olavide, Pompeu Fabra, Carlos III, Cantàbria, Autònoma de Madrid, Autònoma de Barcelona i Santiago de Compostel·la, mentre que en unes altres no aconsegueix el 12%, com les de Burgos, Huelva, Jaén, La Rioja, Politècnica de Cartagena, Vigo, Zaragoza i Las Palmas de Gran Canària.

Des del punt de vista de les edats dels docents, algunes universitats presenten una plantilla envellida o molt envellida, que planteja dificultats per assegurar el “necessari” reemplaçament generacional, com és el cas de la Complutense de Madrid, la de Barcelona, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), l’Autònoma de Madrid, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Madrid, la de la Llacuna, la de Salamanca, la de Còrdova o la de Cantàbria.

Sobre les biblioteques universitàries, s’ha elaborat un rànquing en el qual els dotze primers llocs, del primer a l’últim, els ocupen les següents universitats: Pompeu Fabra, Internacional de Catalunya, Pública de Navarra, Universitat de Navarra, de Lleida, de Girona, de Salamanca, SEK, Carlos III de Madrid, de Barcelona, de Cantàbria i de Deusto. A la cua d’una llista de 63 es troben: Pontifícia de Cometes, Antonio de Nebrija i Alfonso X El Sabio.

Quant a recursos propis, l’atles reconeix que hi ha universitats amb alta capacitat de producció de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) i, per tant, per finançar-se amb recursos externs i unes altres (sobretot privades)en les quals aquesta producció és “pràcticament nul·la”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions