Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Accés a l’educació i pobresa

Un de cada cinc nens, adolescents i joves està exclòs de l'educació i aquesta falta d'accés els condemna a la pobresa
Per EROSKI Consumer 7 de febrer de 2023
Acceso a educación y pobreza
La pobresa dificulta l’accés a l’educació i, al seu torn, la falta d’escolarització aboca a la pobresa. És el llucet que es mossega la cua. I, mentre els joves i nens dels països més desenvolupats avancen, milions de nens romanen sense escolaritzar en el món, la qual cosa els condemna inevitablement a la pobresa. Aquest article assenyala la situació de l’accés a l’educació en el món i les seves conseqüències- agreujades per la COVID-19-. Així mateix analitza les possibles solucions, que depenen en gran manera de la solidaritat internacional.

L’accés a l’educació en xifres

✅ Nens i joves no escolaritzats en el món

En el planeta, la pobresa extrema afecta a una de cada 10 persones, segons l’Informe de seguiment de l’educació en el món, 2020: Inclusió i educació: tots i totes sense excepció, de la UNESCO. I aquesta s’acarnissa amb els nens i el continent africà: a l’Àfrica subsahariana, la pobresa extrema afecta al 49% dels nens.

Així mateix -segons la Unesco- “en 30 països d’ingressos baixos i mitjans, els nens menors de 5 anys del 20% més pobre de les llars tenien més del doble de probabilitats de sofrir retard en el creixement (41%) que els del 20% més ric, la qual cosa comprometia greument les seves possibilitats de beneficiar-se de l’educació”. I no accedir a la mateixa els condemna a continuar vivint en la pobresa ja que “l’educació és una oportunitat que tanca el potencial de transformar les vides”.

Un total de 258 milions de nens, adolescents i joves (el 17% del total mundial) no assisteixen a l’escola en el món. I encara que és cert que la finalització de l’escola primària i secundària ha millorat, queda molt camí per recórrer i l’estudi posa de manifest que “excepte a Europa i Amèrica del Nord, els adolescents de les llars més riques tenien tres vegades més probabilitats d’acabar el primer cicle de l’ensenyament secundari que els de les llars més pobres”.

✅ I a Espanya?

La situació a Espanya és diferent, encara que existeixen també nínxols de població no escolaritzada que, de nou i com se citava anteriorment, presenten una major facilitat per a a la pobresa i la desigualtat.

L’estudi El nivell educatiu de la població a Espanya i les seves regions mostra que “més del 70% de la població té almenys algun tipus d’educació secundària i entorn d’un 25% accedeix a l’educació superior”.

No obstant això, l’informe de la Fundació SM i la plataforma EduCaixa reimaginar junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació confirma que més de 100.000 nens a Espanya no tenen accés a l’Educació  Primària (el 2,7% dels menors). I el cas dels joves és encara pitjor, ja que la taxa ascendeix al 3,2%.

Escolarització i pobresa
Imatge: Gustavo Fring

Ajudes escasses

“Els rics tenen accés a millors escoles mentre que els pobres enfronten grans obstacles per a obtenir les qualificacions que podrien canviar les seves vides” va assenyalar el Secretari General de l’ONU en la Cimera sobre la Transformació en l’Educació.

Una de les possibles solucions per a millorar el dret i accés a l’educació i la igualtat estaria a augmentar les inversions en educació, a més d’en la solidaritat mundial. No obstant això, l’escassetat d’ajudes internacionals és notòria. Ja fa gairebé dues dècades la Unesco parlava de «indiferència política», a «polítiques nacionals d’educació poc enèrgiques» i «al fracàs dels donants d’ajuda a l’hora de traduir les seves promeses en actes».

💥 La COVID va augmentar la desigualtat educativa

Després de la pandèmia la situació s’ha agreujat. Escoles tancades, diferent capacitat d’accés a ensenyament en línia… La desigualtat s’ha acrescut des que va començar la crisi per la COVID-19.

I aquesta desigualtat creixent en l’accés a l’aprenentatge “pot fer que l’educació es converteixi en el major factor de divisió”, i no en un instrument per a la igualtat”, com explica Catherine Russell, Directora Executiva d’UNICEF.