El nivell de comprensió lectora dels alumnes espanyols de 15 anys ha descendit significativament, mentre que el de matemàtiques és alguna cosa inferior i el de ciències amb prou feines varia en comparació de 2003, segons les conclusions de l’Informe Internacional d’Avaluació TREPITJA 2006, que elabora cada tres anys l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Aquest treball, que avalua a 20.000 alumnes de deu comunitats autònomes, va ser presentat ahir per la ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, qui va valorar positivament els seus resultats. “Els joves espanyols de 15 anys es desemboliquen positivament en ciències i de manera acceptable en matemàtiques”, va dir la ministra, qui va reconèixer que “la lectura és nostra gran assignatura pendent, i manejar-la bé ajuda a treure millors resultats en altres matèries”.
Els estudiants espanyols de 15 anys obtenen 461 punts en comprensió lectora (481 en 2003), 15 punts per sobre de la mitjana internacional però 24 punts per sota de la mitjana total de l’OCDE, que és de 484. A la vista d’aquest resultat, Cabrera va subratllar que la baixa comprensió lectora “és un problema que mereix tota l’atenció” i “hauria de convertir-se en un objectiu del conjunt de la societat, en el qual han d’implicar-se, a més de les autoritats educatives i els educadors, les famílies”.
El resultat en matemàtiques és de 480 punts, enfront de la mitjana internacional de 454 i els 484 de l’OCDE. En ciències, la matèria principal de l’informe, els alumnes espanyols aconsegueixen 488 punts (487 en 2003), per sobre de la mitjana internacional, que se situa en 460, i dos punts per sota de la mitjana de l’ODCE (490).
La Rioja, al capdavant
Per comunitats, La Rioja registra la puntuació més alta en matemàtiques. Amb 526 punts es col·loca molt prop de Canadà, Suïssa i Països Baixos. A continuació se situen Castella i Lleó i Navarra, ambdues amb 515 punts.
La Rioja també presenta els millors resultats en comprensió lectora, amb 492 punts, 30 per sobre de la mitjana estatal, mentre que en Ciències encapçala el rànquing juntament amb Castella i Lleó, ambdues amb 520 punts.
Les pitjors notes són per a Andalusia, els resultats de les quals estan per sota de la puntuació mitjana espanyola als tres apartats estudiats.
No tots els representants de la comunitat escolar comparteixen el diagnòstic que es pot extreure de l’Informe PISA. Uns creuen que no reflecteix el panorama global de l’educació a Espanya i uns altres afirmen que posa de manifest la deficient situació del sistema educatiu. No obstant això, coincideixen que en què és necessari un pacte d’Estat per l’educació, així com majors inversions.
FETE-UGT indica que l’informe “no reflecteix el panorama global de l’educació a cap país, és una simple foto instantània del rendiment en determinades matèries, però no transmet la complexitat ni l’amplitud de l’educació”. Encara així, aposta per una major inversió en la matèria, atenció individualitzada i en petits grups, mesures per combatre l’abandó escolar prematur i un pacte educatiu “que eviti la inestabilitat del sistema en funció de canvis polítics”.
Comissions Obreres (CC.OO.) també reclama majors recursos econòmics en educació i incrementar la despesa educativa fins a aconseguir el 6% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que la Federació d’Ensenyament del sindicat USO torna a demandar “l’anhelat Pacte Social per l’Educació”.
Per la seva banda, STES-intersindical “relativiza” la importància de l’informe (“un més sobre l’educació”) i demana una major inversió en l’ensenyament públic, fins al 7% en la propera legislatura. Per millorar el sistema, aquest sindicat creu que tant el Govern com les diferents administracions autonòmiques han de considerar l’educació “una prioritat”.
També demana més recursos per a l’escola pública la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), que qualifica els resultats de l’Informe TREPITJA com a “concordes al nivell socioeconòmic i cultural del nostre país”. CEAPA proposa rellançar el Pla de Foment de la Lectura i estendre a tots els centres els programes de reforç, orientació i suport als alumnes. Advoca a més per una col·laboració molt més estreny entre les conselleries d’Educació de les comunitats i el Ministeri.
