Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La NASA detecta l’espectre infraroig del planeta extrapolar HD 209458b

El treball permet esbrinar la composició atmosfèrica d'aquest tipus de planetes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 22 de Febrer de 2007

Investigadors del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA han publicat en “Nature” que han detectat, gràcies al telescopi espacial Spitzer, l’espectre infraroig del planeta gegant HD 209458b. A més, en aquest espectre han trobat un nou tipus d’emissió que no s’havia pogut registrar fins al moment.

Descobert en 1999 en òrbita al voltant d’un estel de la constel·lació de Pegasus, a 150 anys llum de la Terra, HD 209458b va ser el primer planeta extrasolar descobert en ple trànsit del seu sol. També va ser el primer en el qual es va poder identificar una atmosfera i el primer, en 2004, a mostrar signes en aquesta mateixa atmosfera de la presència d’oxigen i carboni.

L’equip del centre Goddard ha aconseguit ara esbrinar la composició atmosfèrica dels planetes extrasolars. Per a això ha mesurat dos trànsits (el 6 i el 13 de juliol de 2005), però no amb el planeta passant per davant de l’estel, sinó per darrere. La idea és comparar la llum infraroja just al moment en què l’estel s’interposa entre el planeta i la Terra. El mesurament es repeteix després, quan els dos cossos són visibles. La diferència entre ambdues mesures dona com resultat l’emissió infraroja del planeta.

Spitzer ha fet possible prendre dades en moltes bandes diferents de l’infraroig. Els resultats revelen la presència de molècules concretes en l’atmosfera, com a pols, i absència de vapor d’aigua. “Més que la troballa en si, es tracta d’un gran pas avanci en la validació d’una tècnica que en el futur ens va a permetre detectar planetes terrestres, fins i tot de la grandària i característiques del nostre”, va assenyalar sobre aquest tema Rafael Rebolo, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries. No obstant això, l’expert va recordar que per a això es necessiten instruments que puguin mesurar la velocitat d’un estel amb precisions de l’ordre d’un parell de centímetres per segon, alguna cosa de moment no disponible.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions