Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La NASA detecta molècules d’aigua en la superfície de la Lluna

Els científics troben també gel pur en latituds insòlites de Mart

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 25deSetembrede2009

Les últimes observacions espacials de diverses missions internacionals semblen confirmar la presència d’aigua en la superfície de la Lluna. Aquesta troballa obliga a la comunitat científica a revisar la idea que aquest satèl·lit és un astre àrid i inert. D’altra banda, s’ha trobat gel pur en Mart, lluny dels pols marcians on es creia confinat. La revista “Science” publica tots dos descobriments.

Instruments de la NASA a bord de la sonda índia “Chandrayaan-1”, llançada a la fi de 2008, i espectròmetres instal·lats en les sondes “Cassini” i “Epoxi” han confirmat l’existència d’aigua en analitzar la llum que reflecteix la superfície de la Lluna i detectar longituds d’ona compatibles amb l’enllaç químic entre dues molècules d’hidrogen i un d’oxigen (H2O). Només s’han pogut captar detalls en un nivell molt superficial de l’escorça lunar, amb prou feines uns pocs centímetres sota la superfície, però suficients, segons els científics, per deduir la presència d’aigua, que abans es creia limitada a alguns cràters en ombra perpètua en els pols de la Lluna.

“Quan diem que hi ha aigua en la Lluna no parlem de llacs o oceans. Aigua en la Lluna significa molècules d’aigua i hidróxilo (un àtom d’hidrogen i un altre d’oxigen) que interactuen amb molècules de pols i roca en les capes superiors de manera específica”, explica Carle Pieters, geòloga de la Universitat de Brown i autora principal d’un dels articles publicats. Encara es desconeix l’origen cert d’aquestes molècules d’aigua, que podrien ser d’origen exogen, provinents d’altres cossos externs com a meteorits o estels impactats contra la superfície lunar, o endogen, des de l’interior del satèl·lit.

L’existència d’aigua també podria relacionar-se amb els vents solars, manté un altre dels participants en el treball, Larry Taylor, de la Universitat de Tennessee. El procés de fusió nuclear natural del Sol emet un constant flux de partícules, protons sobretot, que reaccionen amb l’oxigen del sòl i creen molècules d’aigua. La presència d’aquestes, encara que limitada, obre noves expectatives al renovat interès per futures missions a la Lluna i, tal vegada, per a la creació de bases habilitades amb la tecnologia necessària per extreure aigua o obtenir aire respirable. “Si es pogués rebregar un metre cúbic de sòl lunar, s’obtindria un litre d’aigua”, apunta Taylor.

Gel pur en Mart

La segona troballa està relacionat amb Mart. Les càmeres d’una altra sonda de la NASA, la “Mars Reconnaissance Orbiter”, van identificar l’any passat cràters recents provocats per l’impacte de meteorits contra la superfície marciana. La sorpresa va arribar quan es va descobrir l’existència de gel en el fons dels forats. Es coneix la que hi ha gel sota la superfície dels pols del planeta vermell, però s’ha descobert que els cràters gelats estan en latituds insòlites, molt prop de l’equador, on abans no hi havia constància alguna ni s’esperava “donat el clima actual de Mart”, indica Shane Byrne, de la Universitat d’Arizona.

Una altra dada sorprenent és el grau de puresa del gel exposat per l’impacte del meteorit. Atès que l’aigua s’acumula sota la superfície, en un primer moment es va creure que seria una barreja al 50% de pols i gel. Més tard es va determinar, “pel temps que va trigar el gel a desaparèixer, que hi havia només un 1% de pols i el 99% restant era gel pur”, va assegurar Byrne. Aquest gel és una relíquia d’un clima passat molt més humit en Mart no fa tant temps. “Potser només uns milers d’anys enrere”, agrega.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions