Les primeres anàlisis de les motas de pols còsmica del cometa “Wild 2” recollides per la nau de la NASA “Stardust” revelen l’existència de foc i gel en l’asteroide, segons va informar Donald Brownlee, investigador principal de la missió i professor d’Astronomia de la Universitat de Washington. Aquesta troballa implica que els estels són uns cossos més complexos del que es creia i obliga als científics a replantejar-se la seva naturalesa i origen.
Fins ara, es pensava que els estels havien nascut en els confinis gelats del Sistema Solar a partir de restes inalterades del núvol primigeni de gel, gas i pols de la qual es van formar el Sol, els planetes, les seves llunes i els asteroides fa uns 4.500 milions d’anys. La “Stardust” va atrapar al gener de 2004 partícules del cometa “Wild 2” i la seva càpsula va caure en el desert d’Utah el passat 15 de gener, després de set anys de viatge. Les mostres portades a la Terra inclouen materials de la regió més freda del sistema planetari primitiu, però també uns altres que només van poder sintetitzar-se en la més calenta.
“Hem trobat minerals formats a altes temperatures en un objecte procedent de la regió més freda del Sistema Solar”, va dir Brownlee. El “Wild 2” no està compost només de gel, gas i pols, sinó també d’olivina, una pedra verda d’origen igni, comú en les Illes Canàries. Es tracta d’un mineral abundant en l’Univers, encara que inesperat en un cometa. Requereix per a la seva formació temperatures superiors als 1.000 graus centígrads, mentre que en els límits del Sistema Solar, més enllà de Plutó, es registren uns menys 240 graus.
Per explicar la presència de materials d’origen calent en un cos nascut en una regió sempre gelada, els experts manegen dues hipòtesis. Una situaria el lloc del naixement de l’olivina al calent centre del núvol de gas i pols en la qual es van formar el Sol i els planetes. S’hauria sintetitzat en el Sol primitiu para, en un moment donat, sortir comiat a gran velocitat fins als confinis del nou sistema planetari i acabar en alguns estels. L’altra hipòtesi és que es formés en un estel distant i s’incorporés després al núvol protoplanetaria.
