Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La probabilitat que es repeteixi un terratrèmol és menor com més temps ha transcorregut des de l’anterior, segons una recerca

L'estudi, inspirat en les ciències de la complexitat, conclou que existeix una relació entre els intervals de temps dins sismes consecutius

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 05deMarçde2004

La probabilitat que en qualsevol zona del món es repeteixi un terratrèmol és menor com més temps ha transcorregut des de l’anterior, segons conclou un estudi dirigit per l’investigador Álvaro Corral, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que apareixerà publicat en la revista “Physical Review Letters”. Per primera vegada s’ha observat que existeix una relació entre els intervals de temps entre terratrèmols consecutius, que obeeix a una distribució de probabilitat universal.

Aquesta situació suggereix l’existència d’un mecanisme físic simple, que regula el procés de generació de terratrèmols. Per a dur a terme el seu estudi, inspirat en les ciències de la complexitat, Álvaro Corral va dividir la superfície de la Terra en regions, considerant els intervals de temps entre tots els terratrèmols consecutius catalogats per a cadascuna de les zones.

En analitzar la distribució de probabilitats d’aquests intervals de temps, Corral va descobrir que, encara que són aleatoris, els terratrèmols estan descrits per una llei universal que tendeix a agrupar-los durant un termini molt llarg de temps. Aquesta tendència a agrupar-se apareix en les anàlisis estadístiques de les dades catalogades des de la dècada dels 70, independentment de les intensitats considerades (des de 2 fins més de 6,5 graus en l’escala Richter).

“Com més temps es porta esperant l’autobús, menys quedarà perquè arribi, però els terratrèmols no compleixen aquesta regla”, explica Álvaro Corral. “Com més temps es porta esperant un terratrèmol, ens podem relaxar, atès que el risc decreix. Això és així pel fenomen d’agregació dels terratrèmols en el temps”, afegeix.

El cas de Parkfield

Això té clares implicacions per a models que avaluen el risc sísmic, ja que en molts casos assumeixen una ocurrència cuasiperiódica, “la qual cosa els porta al fet que el risc augmenti amb el temps”, comenta l’investigador. L’exemple més clar d’aquest fracàs és el cas de Parkfield, una petita ciutat estatunidenca situada a la vora de la falla de Sant Andrés, on havien tingut lloc terratrèmols a un interval aproximat de 22 anys.

L’últim que es va registrar va ser en 1966 i s’esperava que el pròxim aparegués a la fi dels 80 o principis dels 90. “Es van destinar grans mitjans econòmics i tècnics per a estudiar-ho, però encara avui estan esperant el terratrèmol”, indica Álvaro Corral.

Des de la perspectiva d’aquest investigador, els terratrèmols mai es podran predir com els eclipsis, amb molts anys d’antelació, però tampoc com el temps meteorològic. “L’única cosa que es poden fer són previsions probabilistes”, destaca l’expert.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions