Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La seqüència del genoma d’un peix d’aquari permet als biòlegs reconstruir l’evolució de l’ésser humà

Gràcies a aquesta informació s'ha aconseguit determinar quan va viure l'últim ancestre comú d'ambdues espècies i com era

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 21deOctubrede2004

Un peix d’aquari està ajudant als biòlegs a reconstruir l’evolució del genoma humà des de fa centenars de milions d’anys. El “Tetraodon nigriviridis” és el segon dels peixos globus el genoma dels quals s’ha seqüenciat i la comparació del “seu llibre de la vida” amb el de l’ésser humà ha permès ja determinar quan va viure l’últim ancestre comú d’ambdues espècies i com era.

Tots els éssers vius procedim d’un conegut pels biòlegs com LUCCA (sigles de l’últim ancestre comú universal, en anglès). Les variacions sofertes per aquell genoma primigeni durant milers de milions d’anys són les culpables de la biodiversitat terrestre: de LUCCA descendeixen les secuoyas, les abelles, l’home, els corals…

El del peix globus és el genoma de vertebrat més petit seqüenciat fins avui, però “a partir d’ell es poden reconstruir els processos evolutius que van portar a generar els genomes dels vertebrats superiors, entre els quals es troba l’ésser humà”, segons Genís Parra. Aquest científic català és membre de l’equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, dirigit per Roderic Guigó, que va dissenyar eines informàtiques per a la seqüenciació dels genomes de l’home, la rata i el ratolí, i ha participat en el projecte del peix globus.

L’estudi, que es publica avui en la revista “Nature”, ha permès establir que l’últim avantpassat comú de “T. nigroviridis” i l’home va ser un peix ossi, amb 12 cromosomes, que es va extingir fa més de 400 milions d’anys. Els “fills” d’aquest peix ossi es van dividir en dos llinatges: el dels actinopterigios, peixos d’aleta amb radis com la majoria dels actuals, i el dels sarcopterigios, grup al que pertanyen el peix pulmonado, el celacanto i l’home, entre uns altres.

“T. nigriviridis” mesura de 3 a 15 centímetres, és un peix d’aquari i posseeix 21 cromosomes amb 300 milions de bases -lletres químiques- d’ADN, en contrast amb els 23 parells de cromosomes i 3.000 milions de bases humans. Entre els seus 30.000 gens, l’equip liderat pel genetista de l’Escola Superior de París Hughes Roest Crollius creu que hi ha 900 comunes als humans que no havien estat identificats fins ara.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions