Els acadèmics de la Llengua van anunciar a principis de novembre, en Sant Millán de la Cogolla, que la “” i havia de cridar-se sempre “ye” i no “i grega”, que els parlants llatinoamericans havien de nomenar la “” v com a “ve” i no com a “be baixa” o “be curta” i que l’adverbi “solament” anava sense titlla per obligació. La seva intenció era que els 450 milions d’usuaris de l’espanyol es referissin a les mateixes coses amb els mateixos noms. No obstant això, les protestes han propiciat que la institució mantingui un to conciliador i ha assegurat que recomana, però no imposa.
Reunits diumenge passat a Guadalajara (Mèxic), on se celebra la fira del llibre més important de Llatinoamèrica, els representants de les 22 acadèmies de la Llengua van aprovar la nova Ortografia, una obra que tindrà més de 800 pàgines i que, segons l’acadèmic mexicà José Moreno d’Alba, “no és una reforma exhaustiva”, sinó tan sol “una revisió”.
L’adverbi “sol”, que quan es van anunciar els canvis havia de mancar de titlla, ara pot tenir-la o no, segons decideixi l’usuari. Alguna cosa similar ocorre amb “la”i , per als parlants hispanoamericans “ye” i per als espanyols “i grega”. Si les acadèmies van intentar que es pronunciés de la primera forma, al final cadascun ho podrà fer com ho ha fet fins ara. Si per ventura, els seus membres proposen la “ye”, però admeten que la “i grega” “és molt respectable i té una tradició centenària”. No obstant això, hi ha canvis anunciats fa gairebé un mes que sí es mantenen. Per exemple, les lletres “ch” i “ll” desapareixen definitivament de l’alfabet. I “guió” i “truhan” s’han d’escriure des d’ara sense titlla en considerar-se monosíl·labs, encara que es pronunciïn amb un hiat que parteix la síl·laba en dues.
Els directors de les acadèmies han signat un document en el qual afirmen que aquesta ortografia és “més sòlida, exhaustiva, raonada i moderna” que la “breu, senzilla, clara i didàctica” de 1999. “Aquesta és la primera ortografia feta per i per a tots, nascuda de la unitat per a la unitat”, apunten. No obstant això, ja hi ha casos de dissidència entre acadèmics i escriptors coneguts pel seu magistral ús de l’idioma que afirmen que faran cas omís a algunes de les noves directrius.
Les acadèmies insisteixen en el seu paper de moderador, més que censor, i afegeixen que els canvis proposats marquen tendència, i per tant seran d’ús comú en uns quants anys. “Tractem d’uniformar, no d’imposar”, va subratllar Moreno d’Alba.
