Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les boles de foc observades el diumenge podrien ser fragments d’un meteorit de 50 tones

Encara no s'ha trobat cap resta material de l'objecte

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deGenerde2004

Les boles de foc que es van observar en la Península Ibèrica durant la tarda del diumenge, des de Galícia fins a València, no semblen haver deixat cap resta material. Ahir, la Guàrdia Civil rastrejava diversos possibles punts d’impacte, entre els quals destacava el poble lleonès de Renedo de Valderaduey, on, segons els testimonis, degué caure un dels fragments més grans del misteriós objecte. Aquest, segons els experts, havia de pesar una mica més de 50 tones abans d’entrar en l’atmosfera.

Els cercadors, secundats per un helicòpter, van rastrejar una franja de 25 quilòmetres situada entre els municipis de Renedo (Lleó) i Guardo (Palència), ajudats per alguns pastors i veïns que van veure caure el meteor. Mentre seguia la cerca, els científics aclarien la naturalesa del fenomen: no era ferralla espacial, com es va dir al principi, sinó un bòlid.

Bòlids

Les boles de foc o bòlids són meteors la lluentor dels quals és més intens de l’habitual. “Estrictament, diem meteorit a una pedra que ha caigut del cel -aclaria Javier Armentia, astrofísic i director del Planetari de Pamplona-, és a dir al meteor que ha sobreviscut al seu viatge i arriba al sòl”. El fenomen del diumenge és un bòlid, “un objecte natural que es creua amb la Terra en el seu trajecte, es consumeix en entrar en l’atmosfera i explota”.

Els testimonis van descriure una bola incandescent que sofria esclats i despreniments d’altres espurnes més petites. Aquestes explosions es deuen a les diferències en la densitat i la composició de la roca. Quant a les seves dimensions, “podria mesurar d’un a dos metres de costat i pesar al voltant de 50 tones -afegeix Armentia-. Va entrar en l’atmosfera a uns 180.000 quilòmetres per hora, però la fricció degué reduir la seva velocitat a uns 3.000 quilòmetres per hora”. L’angle d’entrada va ser de 30 graus, la qual cosa va facilitar que recorregués una gran distància i fos visible en bona part del país.

José María Quintana, astrofísic del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), va poder veure el bòlid des de la Comunitat de Madrid mentre gaudia de les seves vacances. No el sorprenia que la Guàrdia Civil no acabés de trobar-ho: “Si era d’origen cometari no tindria res de particular perquè estaria format en gran part per trossos de gel de diferent densitat”. En entrar en l’atmosfera, “aquests materials se sublimen, passen de ser gel a gas. Quan arriben al sòl no queda res per a recollir”.

Material còsmic

Si el bòlid del diumenge era de naturalesa rocosa i va sobreviure al seu viatge, el que trobaran els seus cercadors no serà gens espectacular. Segons Javier Armentia, “l’aspecte que tindrà dependrà de la seva composició, però normalment els meteorits semblen pedres vulgars i corrents”. Gens vistós, encara que al principi, després de l’impacte, “l’exterior sol estar calent, però la calor desapareix de seguida per la temperatura de l’interior, que sol estar congelat pel fred de l’espai”. En alguns casos, fins i tot “s’han trobat exemplars que s’han refredat tant que apareixen coberts per una capa de gel”.

Félix Ares, director del Museu de la Ciència, a Sant Sebastià, es mostrava sorprès perquè molta gent li preguntava si era perillós tocar un d’aquests objectes: “No són radioactius, ni res semblant. Una vegada freds no són més que pedruscos, amb l’exterior una mica chamuscado”.

Molts es pregunten què es fa amb ells. “S’emporten a institucions, a algun centre que es dediqui a estudiar-los”, assenyala Ares. En ser analitzats, els meteorits es converteixen en una font d’informació i “ens diuen d’on vénen”. La majoria són del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter. A vegades, “la composició no ens diu res que no sapiguem ja, però també pot donar-nos pistes sobre l’origen del Sistema Solar”.

La Terra rep cada any 200.000 tones de material còsmic en forma de meteors de tota classe i grandària. La majoria són microscòpics i, en consumir-se en l’atmosfera, formen les clàssiques estrelles fugaces que tothom ha pogut contemplar en les nits d’estiu. Els meteors grans, com el bòlid albirat abans-d’ahir, són més estranys i a Espanya es donen amb una freqüència d’un cada dos anys. El cas del diumenge va ser especial perquè va ocórrer a una hora, passades dos quarts de sis de la tarda, i sobre unes zones que van facilitar que un fenomen que sol passar desapercebut fos contemplat per milers de persones.

Sense pronòstic

La idea d’una pedra de 50 tones caient del cel no és molt tranquil·litzadora però, segons Javier Armentia, “la probabilitat que una cosa d’aquestes et caigui damunt és mínima, menor al fet que es desplomi l’ascensor de la teva casa, per exemple”. El 70% de la superfície terrestre és aigua i gran part de les zones continentals no estan habitades, “així que és bastant estrany que algú vegi de prop l’impacte d’un meteorit”, explica el director del Planetari de Pamplona.

Aquests fenòmens no es poden pronosticar, per la reduïda grandària d’aquests objectes. El que sí que saben els especialistes és que la Terra creua per les mateixes dates zones de l’espai amb major densitat de roques planetàries. Quan això ocorre, es formen les pluges d’estrelles fugaces. “Ara mateix -detalla Armentia- el nostre planeta travessa un corrent de meteoroides que genera les estrelles fugaces conegudes com Cuadrántidas”. Una altra cosa són els asteroides de quilòmetres de diàmetre, les evolucions del qual són seguides pels astrònoms. La caiguda d’un d’aquests objectes és cataclísmica però, per sort, succeeix una vegada cada 100 milions d’anys. L’exemple clàssic és el meteor a l’impacte del qual s’atribueix l’extinció dels dinosaures fa 65 milions d’anys.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions