Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les restes més antigues de “Homo sapiens” trobats a Europa daten de fa 31.000 anys

Aquesta troballa podria revelar fets desconeguts fins ara sobre la colonització d'Europa i Àsia des d'Àfrica
Per mediatrader 19 de maig de 2005

Arqueòlegs de la Universitat de Viena han descobert que les restes més antigues d’Homo “sapiens” a Europa tenen 31.000 anys i procedeixen d’una petita població de la Moravia txeca, segons publica la revista “Nature”.

Aquests experts van analitzar restes de crani, dents i ossos/ossos de l’anomenat “Home de Mladec”, descoberts en la localitat del mateix nom situada en la República Txeca per investigadors de l’Acadèmia de Ciències Austro-Hongaresa al segle XIX, però l’edat del qual no havia estat precisada fins ara.

Els ossos/ossos de Mladec són les restes més antigues i complets d’Homo “sapiens” trobats a Europa i, gràcies als utensilis oposats al costat d’ells, van poder atribuir-se al Paleolític Superior.

Només hi ha uns més antics, trobats a Romania, però “es tracta de restes molt parcials, fonamentalment una mandíbula, mentre falten per complet les extremitats”, va assenyalar la portaveu del Museu d’Història Natural de Viena, Maria Teschler Incola.

Els arqueòlegs austríacs van centrar la seva recerca en la dentadura. Segons Teschler, en les dents es va trobar la quantitat suficient de material orgànic, protegit per l’esmalt dental, que va fer possible fixar la seva edat.

Aquest descobriment podria revelar fets fins ara desconeguts sobre la colonització d’Europa i Àsia des d’Àfrica, qüestió sobre la qual hi ha opinions diferents.

Els defensors de la hipòtesi Àfrica sostenen que l’home modern prové d’aquest continent i des d’allí va poblar en els passats 100.000 anys la resta del món, condemnant a la desaparició a la població humana ja existent, per exemple a l’home de Neandertal.

En canvi, els que aposten per la teoria multi-regional opinen que l’home modern es va crear partint de formes prèvies en tots els continents, produint-se una barreja de gens, per la qual cosa tot ésser humà europeu portaria gens de l’home de Neandertal.

La troballa austríaca sembla afavorir aquesta última teoria, ja que les restes oposades revelen que homes arcaics i moderns van viure en el mateix lloc en el mateix període.