Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’Institut de les Qualificacions dissenya un mapa amb els perfils professionals que demanda el sistema productiu

El futur Catàleg Nacional de les Qualificacions inclourà noves professions com les que es dediquen al "pírcing" o els tatuatges

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 28deOctubrede2003

Un total de 503.869 alumnes s’han matriculat enguany en Formació Professional (FP), la qual cosa suposa a penes el 6% del total dels estudiants que integren el sistema educatiu espanyol en tots els seus nivells, segons dades del Ministeri d’Educació. Ocorre que l’FP reglada -que s’estructura en Cicles de Grau Mitjà i Superior- és l’únic tram de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) que creix (un 1%) en relació amb el curs 2002-2003. Això significa que un 42,2% dels alumnes que acaben l’ESO s’inclina per realitzar aquests estudis, enfront del 57,6% que opta per matricular-se en Batxillerat, segons explica el director general d’FP, José Luis Mira, qui ressalta que “ha millorat la consideració d’aquests estudis”, que fins no fa molt temps “es nodrien d’alumnes que havien fracassat per una mala orientació”.

Malgrat tot, adverteix que aquests percentatges estan invertits respecte a la mitjana europea i crida l’atenció sobre la importància de la FP “com una opció de futur”. Mira indica que “hi ha encara molt camí per recórrer”. Amb tot, la consideració social d’aquests estudis és encara molt relativa, a pesar que gairebé el 70% dels titulats aconsegueix ocupació en un termini màxim de sis mesos.

“Europa ha fet una aposta decidida per la FP”, ressalta Ángel Miranda, coordinador nacional de la xarxa salesiana d’FP i membre del Fòrum “per una formació més professional”. Com a principi d’aquesta formació, Miranda considera que en FP cal no oblidar que “formem persones” i que es tracta de donar competències. A més, entén que “cal invertir més en maquinària” i “actualitzar l’oferta”.

En aquest sentit i d’acord amb la Llei de Formació Professional, en fase de desenvolupament, l’Institut Nacional de les Qualificacions -organisme dependent del Ministeri d’Educació- dissenya un mapa amb els perfils professionals que demanda el sistema productiu, amb les competències que requereix cadascun d’ells. Aquest catàleg servirà per a dissenyar els títols formatius i els certificats d’acreditació, tasca en la qual treballen 400 experts.

La directora de l’Institut Nacional de Qualificacions, Francisca Arbizu, assenyala que actualment es detecten «forats» en la qualificació professional respecte a ocupacions demandades per la societat, motiu pel qual s’acaben de configurar els grups de treball en l’Institut, que estudien amb prospectiva els nous perfils, i als quals s’han incorporat tot tipus d’experts, dels sindicats, de l’Administració i del sector empresarial en tots els territoris. El pírcing, el tatuatge, els detectius, l’homeopatia, el disseny gràfic avançat i el comerç electrònic són algunes de les noves professions que s’inclouran en l’esmentat catàleg, que s’estructura en 26 famílies.

Arbizu destaca que entre aquestes famílies hi ha deu qualificades d’emergents “” que experimentaran novetats. Aquestes són: Seguretat i Medi Ambient, Informàtica i Comunicació, Imatge i So, Energia i Aigua o Imatge Personal, Arts Gràfiques, Serveis Socioculturals i al Ciutadà, Comerç i Màrqueting, i Activitats Físiques. “Es pretén així acreditar als qui exerceixin professions noves que sorgeixen per la dinàmica social”, ressalta Arbizu.

Però també hi ha famílies laborals molt “consolidades”. És el cas de la de Fusta i Suro i unes altres que són autèntics jaciments d’ocupació com a Construcció, Química i Mecànica, però en les quals cal un “esforç perquè hi hagi una estirada en la demanda de formació”, amb la finalitat de preparar soldadors o torneros, ocupacions molt demandades i que, cada vegada amb més freqüència, no poden ser coberts.

Succeeix que els cicles de tall industrial tenen dificultats per a cobrir les places que ofereixen. Així mateix, els centres denuncien dificultats per a adaptar la seva oferta formativa a un mercat cada vegada més canviant.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions