Posar massa deures pot rebaixar l’eficàcia de l’ensenyament i dificultar l’aprenentatge dels alumnes, segons una recerca desenvolupada per dos professors de la Universitat de Penn State (Pennsilvània, EUA).
Per a David P. Baker i Gerald K. LeTendre, la majoria dels professors a tot el món no fan un ús eficaç de les tasques. En la seva opinió, els exercicis de matemàtiques o ciències han de tenir lloc a les escoles i no a les cases. Aquests experts assenyalen que els pares de classes més altes, amb un nivell alt d’estudis i que tenen major comunicació amb els professors, són més capaços d’ajudar als seus fills amb els deures. No obstant això, pels de les classes menys pudientes i amb una pobra educació, les tasques poden convertir-se en un quebradero de cap.
En aquest últim cas, “l’augment de càrregues probablement tibarà les relacions dins de la família, generant més desigualtat i erosionant la qualitat de l’educació”, afirma Baker, professor d’Educació i Sociologia en aquesta universitat.
Les conclusions d’aquests experts apareixen recollides en un llibre titulat “Diferències Nacionals, Semblances Globals: Cultura Mundial i el Futur de l’Educació”. Segons aquest llibre, els països els estudiants dels quals presenten qualificacions més altes, com Japó, la República Txeca i Dinamarca, tenen professors que posen poques tasques. En canvi, en aquells amb puntuacions més baixes, com Tailàndia, Grècia o Iran, els docents manen més treball per a casa.
Baker adverteix que si les escoles esperen que cada família reforci el procés d’aprenentatge del nen a casa, han d’adonar-se que quan aquestes no s’impliquen en aquesta tasca, la qualitat de l’educació que reben els estudiants no és la mateixa, la qual cosa pot perjudicar a les seves qualificacions.
