Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Només el 46% dels pares s’implica en els estudis dels seus fills

Molts asseguren sentir-se desbordats davant la magnitud de la tasca educativa
Per mediatrader 20 de juny de 2006

Tolerància, respecte als altres i responsabilitat són alguns dels valors essencials destacats pels pares a l’hora d’educar als seus fills. No obstant això, només el 46% dels progenitors reconeix implicar-se en la supervisió dels estudis dels seus plançons, segons es desprèn de l’informi “Pares i fills en l’Espanya actual”, que ha elaborat el catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Gerardo Meil.

La família apareix com una estructura cada vegada més heterogènia i condicionada pels horaris laborals

“Més de dos terços dels pares enquestats pensen que els ‘altres pares’ consenteixen massa als seus fills i, a més, no els dediquen el temps suficient”, va ressaltar Meil durant la presentació de l’estudi. “Aquestes apreciacions entren en flagrant contradicció, doncs amb prou feines hi ha pares que reconeguin les seves manques; els defectes són sempre dels altres”.

En relació amb el grau d’autoritat, un 28% dels pares es defineix com “molt o bastant estricte”. Enfront d’aquesta dada destaca el fet que un 43% de les mares i un 31% dels pares es manifesten desbordats davant la magnitud de la tasca educativa, sentint-se identificats amb afirmacions del tipus “per més esforços que un fa, al final els fills surten com volen”. Aquesta afirmació revela, segons Meil, “no tant un desistiment de responsabilitats com una impotència davant agents socializadores tan poderosos com la televisió, els amics o l’ambient del carrer”.

“Família negociadora”

Els recents canvis culturals han propiciat l’abandó de la família tradicional per donar pas a la “família negociadora”. “Aquest tipus de família es caracteritza per unes relacions menys jerarquitzades que en el passat i per unes normes de convivència més flexibles, on els fills busquen estratègies per aconseguir majors quotes d’autonomia”, va explicar el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid.

No obstant això, “el model de pare autoritari segueix prevalent en prop d’un 30% dels progenitors, mentre que la resta busca guanyar-los-hi en les relació afectives i en una comunicació basada en el diàleg i la confiança”. Només un 8% dels pares es penedeixen d’haver tingut fills.

En aquest context, la família apareix com una estructura cada vegada més heterogènia, millor situada econòmicament i les llars de la qual es troben cada vegada millor equipats. La renda de les llars espanyoles ha crescut molt més que la de la mitjana dels països de la Unió Europea (un 46% enfront d’un 32%). A aquesta dada cal afegir que el 84% de les famílies espanyoles posseeixen habitatge propi.

Horaris laborals “irracionals”

L’estudi reflecteix que el repartiment de les tasques domèstiques segueix marcant “notables” diferències entre homes i dones. El percentatge de filles que col·laboren en les labors de la llar ascendeix al 76%, mentre que el d’homes es redueix al 50%. L’informe revela que la realització de les tasques domèstiques, l’alimentació, els bons modals i els estudis són les quatre grans qüestions entorn de les quals giren la major part de les discussions familiars.

Les diferents maneres de concebre una llar i la incorporació gradual de la dona al mercat laboral ha provocat un canvi en l’organització de la casa i el temps lliure. Segons el parer de Meil, els horaris laborals del nostre país resulten “irracionals”. “Els poders públics i la societat deuen corregir una situació que es fa insostenible; no és normal que un terç de la població segueixi en els seus llocs de treball a les 7 de la tarda; això no ocorre en gairebé cap país civilitzat”.

Meil va ressaltar que “el tema dels ‘nens de la clau’ -aquells que quan surten del col·legi i arriben a casa no troben a cap pare que es faci càrrec de la seva cura i atenció- existeix com a problema en la societat”.