Els programes universitaris per a majors són la resposta a la inquietud intel·lectual de molts adults que al seu moment no van poder accedir a la universitat o que en una nova etapa de la seva vida desitgen ampliar els coneixements en determinades àrees. Van començar a implantar-se a les universitats espanyoles fa més de 30 anys i es van consolidar amb l’expansió registrada en la dècada dels noranta. Avui dia, 71 institucions d’educació superior del nostre país programen aquestes activitats formatives, paral·leles als ensenyaments reglats.
Amb la finalitat d’estructurar i fomentar aquests programes educatius de caràcter universitari, en 2004 es va crear l’Associació Estatal de Programes Universitaris per a Persones Majors (AEPUM). Antonio Rodríguez, professor titular del Departament de Teoria de l’Educació, Història de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat de Santiago de Compostel·la, presideix des de fa tres anys aquesta associació, integrada en l’actualitat per 34 universitats espanyoles.
El balanç és positiu, tant en un plànol quantitatiu, amb un augment progressiu del nombre d’alumnes i d’universitats, com a qualitatiu, a causa de la millora constant dels propis programes.
“La majoria dels programes estan reconeguts per les pròpies universitats”No hi ha un reconeixement legal per part de les institucions polítiques, Estat i comunitats autònomes. No obstant això, la majoria dels programes estan reconeguts per les pròpies universitats, ja que van ser aprovats, juntament amb la seva normativa de règim intern, pels òrgans universitaris corresponents, com pot ser la junta de govern, el claustre o el consell social.
Alguns hi ha hagut. En la Resolució de 21 de desembre de 2007, que convocava subvencions per a activitats destinades a millorar la qualitat de l’educació superior, es va incloure per primera vegada l’estudi i anàlisi de la realitat de la universitat de majors, entre les línies de treball susceptibles d’obtenir subvenció. De la mateixa manera, en la convocatòria de l’any 2009 es prioritzen les propostes realitzades en aquest marc.
El creixement de l’oferta es deu al compromís que tenen les universitats amb aquests programes. De fet, al principi, en moltes d’elles el finançament era a càrrec del pressupost de la pròpia institució acadèmica.
“Un dels objectius de l’EEES és l’educació al llarg de la vida”En principi no tindria per què tenir cap repercussió, excepte la d’adequar-se a la terminologia de l’EEES. En tot cas, li pot beneficiar, ja que un dels objectius d’aquest espai és l’educació al llarg de la vida i això porta implícit el reconeixement legal per part de les institucions dels estudis dissenyats per als majors.
Les pròpies universitats, la matrícula dels alumnes, les comunitats autònomes i altres institucions públiques i privades.
Els programes depenen del perfil de la universitat que els oferta, fins i tot en algunes, amb diversos campus en diferents localitats, les matèries del programa són diferents per a cadascun d’ells. No obstant això, sí hi ha coincidències en l’estructura. La majoria té un pla d’estudis de tres o cinc anys, amb la mateixa càrrega lectiva. En determinats trobades, seminaris i reunions s’ha abordat la possibilitat d’establir un model el més similar possible.
En principi no, només s’obre una nova possibilitat d’accedir a les titulacions, graus i postgraus oficials. Sí beneficiaria a els qui fins ara no han pogut accedir a aquestes titulacions oficials per no complir els requisits exigits; és a dir, fa equivalents els programes universitaris per a majors amb els requisits per els qui superen els 40 o els 45 anys. Però caldrà negociar amb el Ministeri i és necessari un desenvolupament legislatiu.
“Els majors acudeixen a la universitat per mantenir-se actius i trobar-se amb altres persones diferents a les del seu entorn”Són molt variades. Entre elles, destaca el fet de continuar el seu aprenentatge i adquirir nous coneixements. Gràcies a aquests programes, accedeixen a la universitat els qui al seu moment no van poder fer-ho i retornen els qui van passar per les aules universitàries fa anys. També els motiva la possibilitat d’estar actius i trobar-se amb altres persones diferents a les del seu entorn familiar i social. En definitiva, els alumnes busquen mantenir o millorar la seva qualitat de vida a través de l’exercici intel·lectual.
Gairebé totes les universitats espanyoles els han implantat. A l’AEPUM estan associades en aquest moment 34 centres i altres dos acaben de sol·licitar el seu ingrés. En l’actualitat, el nombre d’alumnes en les 53 universitats de les quals tenim dades supera els 30.000.
No, aquest canvia amb el temps. En els primers anys, els homes eren majoria. Ara ho són les dones.
La majoria de les matèries, quan són optatives, les trien els alumnes de manera independent a l’àrea en el qual cursen. Tenen més demanda les àrees d’humanitats i ciències socials. Però l’elecció depèn en molts casos de la matèria, de l’actitud dels professors i de la informació que tinguin d’altres companys.
“Els majors tenen una experiència molt superior als joves”Ni són millors ni pitjors, són diferents. Els majors tenen una experiència molt superior als joves i, amb ella, poden suplir els dèficits físics o psíquics (memòria). Respecte a la motivació, és diferent. Els joves es preparen per al seu futur professional i busquen una titulació, mentre que els majors volen, entre altres coses, millorar els seus coneixements, sentir-se actius i ocupar el seu temps lliure.
