Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Antonio Rodríguez, president de l’Associació Estatal de Programes Universitaris per a Persones Majors

Els majors busquen millorar la seva qualitat de vida a través de l'exercici intel·lectual

Autor: Per Marta Vázquez-Regna
Data de publicació: Dimecres, 28deOctubrede2009

Els programes universitaris per a majors són la resposta a la inquietud intel·lectual de molts adults que al seu moment no van poder accedir a la universitat o que en una nova etapa de la seva vida desitgen ampliar els coneixements en determinades àrees. Van començar a implantar-se a les universitats espanyoles fa més de 30 anys i es van consolidar amb l’expansió registrada en la dècada dels noranta. Avui dia, 71 institucions d’educació superior del nostre país programen aquestes activitats formatives, paral·leles als ensenyaments reglats.

Amb la finalitat d’estructurar i fomentar aquests programes educatius de caràcter universitari, en 2004 es va crear l’Associació Estatal de Programes Universitaris per a Persones Majors (AEPUM). Antonio Rodríguez, professor titular del Departament de Teoria de l’Educació, Història de l’Educació i Pedagogia Social de la Universitat de Santiago de Compostel·la, presideix des de fa tres anys aquesta associació, integrada en l’actualitat per 34 universitats espanyoles.

Quin és el balanç dels programes universitaris per a majors des de la seva implantació al nostre país fa més de tres dècades?

El balanç és positiu, tant en un plànol quantitatiu, amb un augment progressiu del nombre d’alumnes i d’universitats, com a qualitatiu, a causa de la millora constant dels propis programes.

Quin nivell de reconeixement jurídic i institucional tenen aquestes activitats formatives?

“La majoria dels programes estan reconeguts per les pròpies universitats”No hi ha un reconeixement legal per part de les institucions polítiques, Estat i comunitats autònomes. No obstant això, la majoria dels programes estan reconeguts per les pròpies universitats, ja que van ser aprovats, juntament amb la seva normativa de règim intern, pels òrgans universitaris corresponents, com pot ser la junta de govern, el claustre o el consell social.

S’ha aconseguit algun avanç en aquest aspecte?

Alguns hi ha hagut. En la Resolució de 21 de desembre de 2007, que convocava subvencions per a activitats destinades a millorar la qualitat de l’educació superior, es va incloure per primera vegada l’estudi i anàlisi de la realitat de la universitat de majors, entre les línies de treball susceptibles d’obtenir subvenció. De la mateixa manera, en la convocatòria de l’any 2009 es prioritzen les propostes realitzades en aquest marc.

És suficient la implicació de les universitats?

El creixement de l’oferta es deu al compromís que tenen les universitats amb aquests programes. De fet, al principi, en moltes d’elles el finançament era a càrrec del pressupost de la pròpia institució acadèmica.

Quina repercussió tindrà a l’educació universitària per a majors la propera implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)?

“Un dels objectius de l’EEES és l’educació al llarg de la vida” En principi no tindria per què tenir cap repercussió, excepte la d’adequar-se a la terminologia de l’EEES. En tot cas, li pot beneficiar, ja que un dels objectius d’aquest espai és l’educació al llarg de la vida i això porta implícit el reconeixement legal per part de les institucions dels estudis dissenyats per als majors.

Quins són les principals fonts de finançament d’aquests programes?

Les pròpies universitats, la matrícula dels alumnes, les comunitats autònomes i altres institucions públiques i privades.

S’han dissenyat plans d’estudis homogenis per a tot el país o cada universitat funciona de manera independent?

Els programes depenen del perfil de la universitat que els oferta, fins i tot en algunes, amb diversos campus en diferents localitats, les matèries del programa són diferents per a cadascun d’ells. No obstant això, sí hi ha coincidències en l’estructura. La majoria té un pla d’estudis de tres o cinc anys, amb la mateixa càrrega lectiva. En determinats trobades, seminaris i reunions s’ha abordat la possibilitat d’establir un model el més similar possible.

A partir del proper curs, s’implantarà a les universitats espanyoles la nova prova d’accés per a majors de 45 anys i la matriculació directa per als majors de 40 que acreditin experiència laboral. Afecta d’alguna manera aquesta nova normativa als programes?

En principi no, només s’obre una nova possibilitat d’accedir a les titulacions, graus i postgraus oficials. Sí beneficiaria a els qui fins ara no han pogut accedir a aquestes titulacions oficials per no complir els requisits exigits; és a dir, fa equivalents els programes universitaris per a majors amb els requisits per els qui superen els 40 o els 45 anys. Però caldrà negociar amb el Ministeri i és necessari un desenvolupament legislatiu.

Quins són les motivacions dels majors per acudir a la universitat?

“Els majors acudeixen a la universitat per mantenir-se actius i trobar-se amb altres persones diferents a les del seu entorn”Són molt variades. Entre elles, destaca el fet de continuar el seu aprenentatge i adquirir nous coneixements. Gràcies a aquests programes, accedeixen a la universitat els qui al seu moment no van poder fer-ho i retornen els qui van passar per les aules universitàries fa anys. També els motiva la possibilitat d’estar actius i trobar-se amb altres persones diferents a les del seu entorn familiar i social. En definitiva, els alumnes busquen mantenir o millorar la seva qualitat de vida a través de l’exercici intel·lectual.

Quin nivell de consolidació tenen els programes de majors al nostre país?

Gairebé totes les universitats espanyoles els han implantat. A l’AEPUM estan associades en aquest moment 34 centres i altres dos acaben de sol·licitar el seu ingrés. En l’actualitat, el nombre d’alumnes en les 53 universitats de les quals tenim dades supera els 30.000.

Hi ha un perfil mitjà dels estudiants majors?

No, aquest canvia amb el temps. En els primers anys, els homes eren majoria. Ara ho són les dones.

Quins són les àrees de coneixement més demandades?

La majoria de les matèries, quan són optatives, les trien els alumnes de manera independent a l’àrea en el qual cursen. Tenen més demanda les àrees d’humanitats i ciències socials. Però l’elecció depèn en molts casos de la matèria, de l’actitud dels professors i de la informació que tinguin d’altres companys.

És millor un alumne major que un altre jove?

“Els majors tenen una experiència molt superior als joves” Ni són millors ni pitjors, són diferents. Els majors tenen una experiència molt superior als joves i, amb ella, poden suplir els dèficits físics o psíquics (memòria). Respecte a la motivació, és diferent. Els joves es preparen per al seu futur professional i busquen una titulació, mentre que els majors volen, entre altres coses, millorar els seus coneixements, sentir-se actius i ocupar el seu temps lliure.