Aprendre anglès a l’estiu

ASEPROCE), Gran Bretanya, Irlanda, els Estats Units i el Canadà són els països que ocupen els primers llocs en el rànquing. Des de sempre han estat les destinacions estrella, però ja comencen a fer-se un buit altres més exòtics com Malta i Nova Zelanda. En l’altre extrem es troben les opcions més minoritàries: França amb tan sols un 2%, Alemanya amb un 1,5% i una tímida Xina que a penes acaparava l’1% del total de viatges contractats per a aprendre un idioma.

Si bé el preu de viure aquesta experiència s’ha democratitzat en els últims anys, el desemborsament de diners que es requereix és prou important com per a no prendre la decisió de triar el curs i la destinació a la lleugera. De mitjana, un curs estàndard de quatre setmanes a Londres amb allotjament en família i que garanteixi 20 classes setmanals costa entre 2.500 i 3.500 euros, bitllets d’avió inclosos. Un preu que exigeix una estudiada elecció amb la finalitat de treure el màxim rendiment possible a la inversió. No obstant això aquesta labor es complica davant la infinita oferta d’agències organitzadores de viatges i d’acadèmies que imparteixen cursos. Per això es recomana triar un format de curs adequat a les necessitats de l’estudiant i confiar la labor a una agència promotora que gestioni tots els tràmits i que, a més, sigui capaç de resoldre qualsevol contratemps que pugui sorgir en la destinació triada. Però no es fiï de qualsevol. La contractada ha de ser una empresa amb experiència en el sector que inclogui assegurança mèdica i d’assistència, i que compti amb un soci col·laborador al país estranger al qual l’alumne pugui acudir en cas de tenir algun problema dubta.

L’anglès és l’idioma que més s’estudia en el món, seguit de l’espanyol, i fa temps que dominar-lo va deixar de ser un mèrit per a convertir-se en un requisit indispensable en la carrera per accedir a la majoria dels llocs de treball en els quals s’exigeix una titulació. Per primera vegada en la història, durant el curs 2011-212 les proves d’accés als estudis universitaris -la temuda selectivitat- inclouran un examen oral d’anglès. De manera que els estudiants que enguany finalitzin el primer curs de Batxillerat i els que siguin encara més joves són a temps de preparar-se per a superar aquesta prova.

La varietat de cursos, destinacions i tipus d’allotjaments és molt diversa. Per això el primer pas és triar un curs que proporcioni els mecanismes necessaris per a superar les parts més difícils: adquirir fluïdesa a través de converses, aprendre la gramàtica o familiaritzar-se amb l’anglès comercial. El següent aspecte que cal considerar és la destinació. De sobres és conegut que al juliol i agost abunden els grups d’estudiants espanyols a Irlanda, Anglaterra i Malta. És inevitable, i més quan es viatja sol i el domini de la llengua estrangera no és molt alt, formar grup amb els qui comparteixen el nostre idioma. Aquesta inclinació natural, a vegades, juga en detriment de la capacitat d’aprendre la llengua i de conèixer a persones d’altres nacionalitats.

L’allotjament és una de les majors preocupacions d’alumnes i pares que desitgen enviar als seus fills a altres països per a estudiar idiomes, més encara si són menors. Precisament, ASEPROCE estableix que el 55% dels alumnes que el curs passat van viatjar a l’estranger per a aprendre un idioma no havien aconseguit encara la majoria d’edat. Les fórmules que es proposen són vàries: immersió en una família en la qual l’estudiant és un membre més, allotjament en residències d’estudiants, habitacions compartides en pisos i fins i tot en hotels… Des d’un punt de vista pedagògic, les estades en famílies permeten que l’estudiant reforci més el seu contacte amb l’idioma i que l’experiència sigui més fructífera i profitosa quant a coneixements. És, també, una de les alternatives més demandades pels pares per als seus fills, ja que per norma general aquestes famílies amfitriones “controlen” d’alguna manera al nouvingut; estableixen horaris per a les sortides nocturnes i es preocupen per la seva assistència a les classes. Les estades en residències o en pisos compartits estan més indicades per a estudiants més majors o professionals que hagin viscut una experiència similar en alguna altra ocasió.

Aquests factors determinaran el cost final, a més d’uns altres com la pròpia durada del curs, el nombre d’estudiants per aula, de les activitats complementàries amb les quals pugui comptar el programa -com a excursions o visites-, de la temporada en la qual es viatgi i de la inclusió o no dels bitllets d’avió en el paquet contractat. Quantes més prestacions s’incloguin major serà el preu del viatge. Per destinacions, Malta es troba entre els països més barats: una estada de tres setmanes que inclogui el bitllet d’avió i allotjament en una residència costa 1.550 euros. La segona opció més assequible és la d’Irlanda i Regne Unit amb un preu de 1.700 euros per a un programa de les mateixes característiques. Els més cars són el Canadà, al voltant dels 1.800 euros, i els Estats Units, on se superen els 2.000 euros. Quant a la mena d’allotjament, les estades en família que, per norma general, són de mitja pensió, desdejuni i sopar, o desdejuni o packed lunch per a esmorzar, són més barates, uns 200 euros, respecte a l’allotjament en residències o pisos compartits.

Una vegada localitzat el centre i seleccionat el curs que més interessa d’acord amb les necessitats de l’estudiant i de l’economia familiar, hi ha dues maneres de realitzar els tràmits. La més econòmica és fer-ho per compte propi: reserves de vols, d’allotjament, matrícula a l’escola, etc. L’altra, més habitual entre els menors d’edat, és contractar una agència especialitzada en la gestió de cursos d’idiomes a l’estranger a canvi d’una comissió o preu estipulat per endavant. Si s’ha optat per aquesta última proposta cal assegurar-se que la promotora és legal. Qualsevol empresa legal del sector haurà d’estar inscrita en registre mercantil i donada d’alta en l’epígraf 933.2 de l’Impost d’activitats Econòmiques. El mercat del turisme idiomàtic és un hàbitat en el qual les agències pirates nien especialment a l’estiu. El primer signe que les delata és el preu ofert, molt més competitiu respecte a la resta d’agències. Entre les raons que promocionin aquests preus tan barats es troben: que no compleixen amb les seves obligacions legals i poden reduir de manera notable els seus costos fixos en personal contractat sense assegurar, la inexistència de llicència d’obertura, instal·lacions poc adequades per a impartir les classes, professorat no qualificat i precàries condicions d’allotjament. En l’extrem oposat es col·loquen les agències que “inflen” els preus. En aquest cas convé assegurar-se que val la pena pagar pel servei que ofereixen, ja sigui per la qualitat de l’ensenyament -professors natius molt qualificats-, pels extres -excursions pagades-, celebració de conferències o tallers o per la sofisticació de les instal·lacions.

A més d’un preu raonable, d’un programa d’allotjament i d’un curs que compleixi amb les expectatives de cada estudiant, és recomanable que només s’acceptin els viatges que incloguin una assegurança d’assistència en viatge que cobreixi despeses mèdiques -des de consultes i ingressos hospitalaris fins a repatriacions en cas de defunció- i una altra pòlissa de responsabilitat civil. No és suficient que des de l’agència assegurin que el viatge inclou un segur; és necessari conèixer les cobertures del mateix i comprovar que són adequades per al país de destinació. Per això, sempre que no lliurin a les famílies aquesta documentació, cal sol·licitar-la i fer diverses còpies, una per a l’estudiant i una altra per als pares.

Igual d’important és que el programa i l’agència disposin d’un servei d’assistència (monitor d’acompanyament per als més joves) 24 hores, si pot ser en castellà, durant l’estada del jove a l’estranger. Pot succeir que l’empresa contractada no disposi d’aquest servei però que faciliti a l’estudiant l’adreça i les dades de contacte d’una agència col·laboradora al país de destinació, que serà qui li atengui en cas de necessitar-ho.

Una altra de les qüestions que cal valorar és que els cursos estiguin dissenyats per a grups reduïts que no superin la dotzena per aula, en els quals els estudiants de parla espanyola no coincideixin ni es concentrin. Aquest requisit s’ha d’exigir també en el lloc d’allotjament, ja que s’han donat casos en els quals una mateixa família havia acollit a dos o tres estudiants espanyols al mateix temps.

Finalment, cal assegurar-se que l’agència faci arribar a l’estudiant o als seus pares un contracte sobre les condicions generals en el qual es reculli tota la informació sobre el preu i la forma de pagament, el nombre total de classes, el tipus d’allotjament i règim de pensió contractat, horari i informació dels vols, si s’inclouen els trasllats des de l’aeroport o no i les activitats extracurriculars organitzades. Si durant l’estada o a la volta del viatge es comprova que algun d’aquests punts no s’ha complert o s’ha modificat sense avisar, amb perjudici de l’estudiant, cal dirigir-se a l’agència amb el contracte a la mà i presentar una queixa. També es poden utilitzar les fulles de reclamacions o acudir directament a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor més pròxima al domicili.

Aprendre idiomes treballant. Aquesta és la característica que defineix als au pair; joves d’entre 18 i 30 anys que es desplacen a l’estranger per a ajudar en la cura dels nens d’una família i col·laborar en les tasques domèstiques més lleugeres. A canvi reben allotjament, manutenció i una petita assignació mensual per a les seves despeses. Com a orientació, les agències especialitzades en la col·locació d’au pairs recomanen que la remuneració no sigui menor de 75 euros setmanals si el treball és de 20 hores a la setmana, i de 95 euros si les jornades laborals són més extenses.

La persona interessada a treballar com a au pair durant una temporada pot optar per fer-ho de diverses maneres: dirigir-se a una agència especialitzada, buscar directament en els anuncis classificats publicats en premsa o en mitjans digitals, o subscriure’s en algun dels portals d’Internet especialitzats a contactar au pair i famílies. Entre totes elles, el camí més directe és posar-se en contacte amb la família mitjançant una agència, ja que aquestes ofereixen més garanties, com el canvi de família si alguna cosa va malament o un servei d’assistència per a resoldre qualsevol problema. Són cobertures difícils d’obtenir per altres mitjans. Això sí, per aquests serveis cal pagar una quantitat que oscil·la entre els 200 i els 350 euros.

El primer pas per a trobar una agència és visitar la International Au pair Association (IAPA), on s’ofereix un llistat amb les agències associades a aquesta organització classificades per països. La pàgina Au pair Centri d’Europa Pages proporciona un extens llistat d’agències a Espanya, Gran Bretanya, França, Alemanya i Irlanda, on es pot realitzar una cerca tant per països on estigui situada l’agència, com pels llocs en els quals ofereixen col·locacions d’au pair.