Aprendre àrab

En tan sols uns anys s’ha duplicat el nombre d’Escoles Oficials d’Idiomes que ofereixen la llengua àrab a les seves aules, així com les acadèmies privades o Instituts d’Idiomes que inclouen aquest idioma en la seva oferta, convertint-lo en el sisè idioma més estudiat al nostre país després de l’anglès, francès, alemany, italià i portuguès. Què motiva que un idioma aparentment tan difícil sigui cada vegada més demandat a Espanya? Una llengua amb un alfabet diferent, una escriptura contrària a l’occidental de dreta a esquerra, amb llibres que es llegeixen de darrere cap endavant… i no obstant això cada vegada hi ha més espanyols que s’inclinen per l’aprenentatge de la llengua àrab.

Les causes cal buscar-les, d’una banda, en el fenomen de la immigració al nostre país, que ha provocat un número cada vegada més creixent de població àrab a les nostres ciutats, una població, que sense coneixements del castellà, ha de ser atesa per diversos sectors com el sanitari, l’educatiu o el d’atenció social, fent-se imprescindible per als seus professionals el coneixement bàsic de l’idioma per a desenvolupar la seva labor diària. Però, d’altra banda, el creixent interès econòmic pel món àrab també ha propiciat que moltes empreses espanyoles entaulin cada vegada relacions comercials més fluides amb els països àrabs, demandant entre els seus empleats l’aprenentatge d’aquesta llengua per a dur a terme el seu treball.

L’idioma àrab és la llengua oficial en 23 països, utilitzada per més de 250 milions de persones a tot el món. Però això no significa que tots ells parlin igual, perquè la llengua àrab té la particularitat de tenir dues formes vives complementàries: l’àrab estàndard modern (al-fusha) i l’àrab col·loquial, que conviuen una al costat de l’altra realitzant una funció diferent. D’una banda, l’àrab estàndard modern és la llengua comuna que serveix de vincle de comunicació a tots els països àrabs, la que s’utilitza en l’ensenyament, en l’administració, en la literatura i en els mitjans de comunicació i s’ensenya universalment a les escoles del món àrab; per un altre, l’àrab col·loquial és la llengua que s’utilitza per a comunicar-se diàriament en ambients familiars, d’oci o en situacions de la vida quotidiana, i vària substancialment depenent del lloc on procedeixin els seus parlants, constituint així diversos dialectes.

Per tant és l’àrab estàndard modern l’únic unificador entre tots els països, i el que normalment han d’aprendre aquells que volen introduir-se en l’ensenyament d’aquest idioma. Com apunta Mostafa Mahmoud, de l’Institut d’estudis culturals i lingüístics Alqantara, “normalment a la gent li interessa començar amb l’estàndard, que és la base per a qualsevol dialecte, una vegada après, si es vol major contacte amb l’idioma es comença amb l’aprenentatge d’algun dialecte”. Aquesta idea la ratifica Lucri Mba, de l’Escola professional d’àrab Arabiyya, “solem aconsellar que s’estudiï l’àrab estàndard, perquè amb ell és possible fer-se entendre en tots els països, sobretot és molt útil a l’hora de viatjar, ja que et permet llegir o escoltar els mitjans de comunicació, entendre els rètols i en definitiva moure’t pel país”.

Això no lleva que l’aprenentatge dels dialectes sigui així mateix necessari, sobretot en aquells sectors professionals a Espanya en els quals s’atén diàriament un ampli sector de població àrab, com és el cas d’educadors socials, mèdics, infermeres i infermers o personal d’administracions locals. Com explica Lucri Mba, “en el cas per exemple d’un metge que ha d’atendre un pacient marroquí, si aquest no ha estudiat a l’escola és impossible que entengui l’àrab estàndard, per la qual cosa és necessari que sàpiga parlar el dialecte marroquí”. Però a més del marroquí, potser el dialecte més demandat degut al gran nombre d’immigrants procedents d’aquest país, el dialecte egipci és també un dels més oferts en els diferents centres d’ensenyament àrab, ja que, com apunta Mostafa Mahamoud, “aquest dialecte és el més estès, amb uns 80 milions de parlants, principalment perquè gairebé totes les pel·lícules del món àrab estan realitzades en aquest idioma, la qual cosa ha permès que tingui una gran difusió”.

En funció del nivell de coneixement de l’idioma que es vulgui adquirir es podrà optar per diferents formes d’aprenentatge: Des de realitzar un curs intensiu d’un mes en una acadèmia privada per a un primer acostament a la llengua a realitzar estudis superiors universitaris de Filologia Àrab.

En l’actualitat més de 4.000 alumnes estan matriculats en l’idioma àrab en les 24 EOI d’Espanya que inclouen aquesta llengua en la seva oferta educativa: Màlaga, Marbella, Alacant, Almeria, Cartagena, Castelló, Ceuta, Còrdova, Drassanes a Barcelona, El Ejido, Girona, Granada, Jesús Maestro a Madrid, Las Palmas, Lleida, Coruña, Melilla, Múrcia, Palma, Tarragona, Terrasa, València, Vélez Màlaga, i Pamplona com a llengua no oficial.

Aquesta és una de les opcions més econòmiques per a estudiar àrab, per això cada any són molts els estudiants que es queden sense plaça en les diferents EOI, on l’alumne pot obtenir un títol oficial d’aprenentatge de l’idioma. Per a accedir a aquests estudis, que van des d’un nivell bàsic a l’avançat i tenen una durada de sis anys, l’únic requisit és tenir setze anys d’edat complerts l’any en què es comencin els estudis o a partir de catorze anys sempre que l’idioma sigui diferent del cursat en l’educació secundària obligatòria. El preu de la matrícula d’un curs complet en modalitat presencial ronda entre els 60 i els 170 euros, depenent de cada comunitat autònoma, i fins a un 50% més econòmic si es pertany a una família nombrosa.

Els instituts d’idiomes o centres de llengües dependents de diferents universitats són una altra de les opcions actuals per a aprendre l’idioma àrab, encara que ara com ara només s’ofereix en les universitats de Sevilla, Saragossa, Almeria, Alcalá, Granada, Múrcia, Valladolid, Barcelona, Autònoma de Madrid i Deusto. Normalment els cursos dels centres universitaris solen ser d’àrab estàndard, encara que en alguns casos s’ofereixen també cursos específics especialitzats en algun dialecte.

Als ensenyaments en aquests centres poden accedir tant el personal i els estudiants universitaris com qualsevol persona interessada en l’aprenentatge d’una llengua, sempre que sigui major de 18 anys. Els cursos solen ser d’un any lectiu o quadrimestrals, amb un total de tres hores de classe setmanals. Els preus del curs complet depenen de cada universitat, per exemple el del Centre Universitari de Llengües Modernes de la Universitat de Saragossa és el més econòmic (240 euros), enfront dels 500 euros del de la Universitat d’Almeria o els 447 de la Universitat de Sevilla, arribant a aconseguir en la Universitat de Deusto els 905 euros, encara que en aquest cas el curs compta amb quatre hores setmanals de classe. Aquests preus solen ser més econòmics sempre per als estudiants i personal de la universitat.

Encara que en molts casos les acadèmies privades poden ser menys econòmiques que les opcions esmentades anteriorment, en elles els estudiants tenen l’avantatge de poder trobar un curs que s’adapti més fàcilment a les seves necessitats concretes d’aprenentatge de l’idioma així com als seus horaris, ja que a més de cursos en grup, aquests centres solen oferir també classes particulars.

Encara que són ja diverses les acadèmies d’idiomes generalistes que han inclòs l’àrab com un idioma més dins de la seva oferta acadèmica, cal destacar aquelles acadèmies que es dediquen exclusivament a l’ensenyament d’aquesta llengua, com el Centre de Llengua Àrab Avicena i l’acadèmia Iqra a Madrid, l’Institut d’Estudis Culturals i Lingüístics Alqantara i l’Escola professional d’àrab Arabiyya a Barcelona o el Centre d’Estudis Orientals i Mediterranis El Faro a Bilbao.

Aquests centres estan especialitzats en l’ensenyament de la llengua àrab a hispanoparlants. Entre la seva oferta inclouen tant classes d’àrab estàndard, com d’àrab dialectal marroquí o egipci, entre altres, amb uns preus que poden anar des de 60 a més de 100 euros mensuals. Però a més dels cursos anuals, semestrals, o trimestrals, en aquestes acadèmies inclouen també cursos intensius durant tot l’any; en Arabiyya, per exemple, ofereixen cursos de fins a 80 hores de classe al mes per 700 euros o un curs ràpid, dissenyat per als qui desitgen només parlar la llengua sense el component de l’escriptura. També en aquest centre, igual que en Iqra a Madrid, s’ofereixen cursos especials per a nens, entre els 6 i 15 anys en Arabiyya o a partir de tres anys en Iqra; aquests cursos solen ser d’una hora setmanal de classe dissenyada a mesura dels nens, amb cançons i jocs, de manera que s’introdueixin en l’idioma d’una manera amena i divertida.

Conscients de la necessitat de l’idioma àrab en l’acompliment diari del treball de molts professionals de l’administració pública, són diversos els organismes que intenten facilitar l’aprenentatge d’aquesta llengua. És el cas de la Conselleria de Treball i Política Social de la Comunitat Autònoma de Múrcia, que gràcies a un conveni amb la Universitat de Múrcia, ofereix a través del seu servei d’idiomes un curs d’àrab per a atenció a immigrants de 60 hores de durada per tan sols 35 euros. D’altra banda, l’Ajuntament d’El Ejido a través de Serveis Socials, ofereix als seus ciutadans cursos gratuïts d’àrab en els centres educatius de la ciutat.