Aprenentatge d’idiomes

Només dos de cada deu espanyols domina un altre idioma, segons un estudi de l’escola d’idiomes Berlitz. Aquestes xifres disten bastant de les de la resta d’Europa, on el 44% de la població parla una altra llengua. Malgrat tot, l’anglès és l’idioma més estudiat a Espanya. Les dades de l’últim Eurobaròmetre revelen que el 36% de la població està aprenent aquesta llengua en l’actualitat.

L’opció més habitual entre els qui estan interessats a aprendre anglès, sobretot joves i pares preocupats perquè els seus fills aprenen idiomes, és fer-ho des del país on es parla aquesta llengua. A Espanya, Londres és la destinació triada per la majoria d’adolescents que a través de programes d’au pair i de cursos d’estiu conviuen amb els nadius durant diversos mesos o anys. No obstant això, aquesta pràctica tan habitual al nostre país des de fa diversos anys és qüestionada per alguns professionals del sector.

“No és bo estudiar anglès a l’estranger”, afirma el president de Vaughan Systems, companyia proveïdora a Espanya de cursos d’anglès. “No cal anar fora per a estudiar anglès. Cal anar per a estudiar en anglès”, matisa. Vaughan insisteix que “no és un ús eficaç del temps i diners anar a l’estranger per a estudiar un idioma”. Segons ell, només hem d’anar a estudiar fos si podem afrontar una experiència que ens obligui a passar dificultats constants amb l’idioma, i no l’aconseguirem a Londres o Chicago si ens tanquem en una classe d’anglès amb companys de diferents nacionalitats. Així acabaríem fent amistats amb ells i no amb la gent local. “És deu vegades més eficaç estudiar cuina, hípica, talli i confecció o qualsevol matèria on els teus companys de classe siguin anglesos o americans”. El president d’aquesta “majorista” de l’anglès proposa com a experiència profitosa la que la seva companyia recrea totes les setmanes en Poble Anglès.

Pilar Díez, professora d’anglès de l’Institut d’Idiomes de la Universitat de Deusto, reivindica l’ensenyament d’idiomes en la universitat perquè creu que els alumnes no arriben a ella amb suficient nivell i que fora de l’horari lectiu els resulta molt difícil treure temps “entre les pràctiques i les hores que necessiten per a estudiar”. Després de la seva experiència amb alumnes del Programa Erasmus, certifica que els alemanys pràcticament són bilingües, igual que finlandesos i austríacs. Respecte a la diferència entre els espanyols i la resta dels europeus “no és tanta si establim la comparació amb francesos i italians”, observa mentre reflexiona que li agradaria veure les dades dins d’uns sis anys, “quan siguin majors els nois joves que ja estan estudiant amb nous mètodes”.

Els nens ofereixen menys resistència a “entendre” missatges senzills en un altre idioma i a reproduir-los poc després, així com a “imitar” altres sistemes fonològics, segons Paco Bazaga, coordinador TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Madrid “Jesús Maestro”. Està bé iniciar aviat als nens en el coneixement d’altres llengües, “al voltant de preescolar”, perquè aprenen molt ben continguts “de memòria”, cançons, contes… sense suport escrit. Ells no senten la necessitat “compulsiva” de saber “com s’escriu” i avui dia -segons ell- hi ha molts materials específics per als aprenents infantils.

Nens i adolescents poden aprendre diversos idiomes al mateix temps sense inconvenients. “L’estudi d’idiomes agilita la ment, és un estímul vivaç i múltiple, ja que compromet diverses àrees”, explica Marisa Olga López, directora del Departament d’Idiomes de la Universitat Argentina de l’Empresa. Però ensenyar per exemple anglès als nens és “radicalment diferent” a ensenyar-ho als adults, confirma Richard Vaughan:

• El que es pretén és que els nens “prenguin gust a l’idioma” i gaudeixin amb ell.
• L’objectiu és a molt llarg termini: els nens no necessitaran de debò dominar l’idioma fins que entrin en el mercat laboral; el fonamental és que acceptin aquesta segona llengua, no com una assignatura amb regles i exàmens, sinó com una cosa divertida.
• Aquestes són les raons per les quals el professor ha de procurar enfocar l’ensenyament de manera que la paraula parlada tingui la major rellevància a l’aula.

Efectivament els nens poden ser més receptius, més desinhibits, però no és que “els costi menys aprendre”, el que ocorre és que els majors “no valorem el temps i l’esforç que inverteixen en el procés d’aprenentatge”, matisa José Luis Linaza, catedràtic del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Adquirir una llengua és una cosa complicada, “de fet ningú aprèn a parlar abans del primer any de vida”, afegeix.

Marisa Olga López considera que entre nens i majors hi ha una gran diferència. Segons el parer d’aquesta especialista, “els nens adquireixen la llengua, els adults l’aprenen”. La diferència consisteix en el fet que l’adquisició és un procés natural, no guiat, i l’aprenentatge és guiat i respon a estratègies, eines, sistemes i materials d’ensenyament. En paraules de José Luis Linaza, els bebès comencen a entendre la llengua materna dins d’un context més comunicatiu i menys formal. “Quan l’aprenentatge d’una llengua es produeix en l’edat adulta el context s’inverteix, és menys comunicatiu i més formal”.

I si bé els experts coincideixen que mai és tard per a aprendre idiomes, aquest catedràtic de Psicologia Evolutiva adverteix de l’aparició amb l’edat d’algunes limitacions fonològiques. “Tots naixem amb capacitat per a emetre qualsevol so de les llengües humanes. Un nen ‘espanyol’ nascut a la Xina pot aprendre perfectament la sintonia, freqüència i fonologia del xinès. Però si es depassa una edat, que varia d’uns individus a uns altres, apareixen complicacions a l’hora de reproduir sons que no existeixen en el nostre idioma. Això explicaria la dificultat dels francesos, per exemple, per a pronunciar l’erra”.

Marisa Olga López, l’experta argentina, és encara més taxativa: “Està comprovat que l’aprenentatge tardà redunda en un acompliment de qualitat inferior comparat amb el resultat que s’obté quan l’aprenentatge o l’adquisició es realitza en edat primerenca”. Com a exemple, aquesta professora convida als lectors a observar com camina amb bicicleta una persona que ha après a fer-ho als 30 anys. “Pot caminar amb bicicleta, però amb cert grau de malaptesa”, assevera. No es discuteix que l’edat pot ser un condicionant, encara que no un impediment, per a dominar una llengua. Però a més hi ha els qui tenen més facilitat per a arribar a ser políglotas. “Igual que per a desenvolupar qualsevol altra tècnica de la vida, concorren en cada persona factors intrínsecs que determinen el procés d’aprenentatge”, aclareix Christian López-Baillo, director general d’Estudiafuera.

Paco Bazaga també troba diferències d’unes persones a altres a l’hora de reproduir sons estranys, en la “memòria” per a aprendre lèxic etc. i també quant a la resistència a entendre o a manifestar-se en altres llengües. “Definitivament hi ha casos evidents de major o menor predisposició psicològica“, declara. En el mateix sentit, Llinosa destaca que hi ha persones amb gran capacitat d’aprendre la gramàtica d’un idioma i gran incapacitat per a expressar-la.

Però hi ha altres elements que se sumen al que la professora López diu “habilitats lingüístiques” i que poden influir notablement en l’èxit de l’aprenentatge. El més important és convertir en realitat aquest “voler és poder”, resumeix Vaughan, i per a això “cal estudiar molt” i cal buscar “com sigui” oportunitats per a utilitzar l’idioma que s’està aprenent.

Aquests són alguns factors:

• La motivació. Per a aprendre cal “voler aprendre”. Aquesta és la motivació bàsica.
• La continuïtat, la pràctica constant, el grau de “exposició” a l’idioma estranger escrit o parlat. Com més es tracti d’integrar aquest idioma en la pràctica laboral i/o d’oci, millor. Una manera d’exercitar l’oïda, lúdica alhora que didàctica, és veure pel·lícules en versió original i escoltar música en l’idioma que s’està estudiant. També és interessant llegir literatura en la mateixa llengua, buscar conversa amb nadius etc. A partir d’un nivell intermedi és aconsellable familiaritzar-se amb tècniques d’aprenentatge autònom per a no haver de dependre de les classes o del professor.
• La similitud amb la nostra llengua materna. Aprendre un idioma que s’assembli al propi és més fàcil. En general, per a un espanyol aprendre francès, italià o portuguès pot resultar més senzill que aprendre alemany o anglès. Els parlants d’idiomes amb major riquesa fonètica, com el polonès, aprenen altres llengües amb més facilitat.
• El professor és un element clau en el procés formatiu per a motivar als alumnes. Normalment als estudiants els costa acte-motivar-se perquè es tracta d’una cosa difícil i que exigeix sacrifici. Si el professor és capaç d’aconseguir amb la seva manera d’ensenyar que els alumnes “s’enamorin” de l’idioma, aquests aconsegueixen avançar molt més ràpidament. Tots els mètodes són bons si estan en mans d’un bon professor. Per contra, el millor mètode del món, amb tots suports tecnològics imaginables, fracassa en mans d’un docent avorrit.

Quant temps és necessari per a aprendre un idioma? La resposta és diferent per a cada persona. David Leonida, director acadèmic d’Estudiafuera, s’atreveix a establir una relació inversa que podria situar-se en tres mesos si el nostre nivell és alt, entre tres i sis mesos si és mitjà, i en sis mesos si el nivell de coneixement és baix. Segons la London School of Economics-Language Centri, el període mínim necessari per a canviar d’un nivell baix a intermedi o d’intermedi a avançat és de dotze setmanes.

Entre els consells abocats pels experts consultats per a aprendre un idioma de manera eficient i eficaç destaquen els següents:

• Convé assumir l’aprenentatge d’un idioma com una qüestió a llarg termini i dins del llarg termini traçar-se objectius personals a curt termini per a guanyar en motivació. Perquè el camí idoni per a passar d’un nivell principiant a un nivell avançat és costós:
  • Segons Richard Vaughan, primer cal afermar una fase que és la qualitativa. En ella cal dotar-se de les estructures bàsiques de l’idioma. Això suposa adquirir un domini oral amb frases afirmatives, negatives i interrogatives en present, passat i futur, així com agilitat oral amb preposicions, números, dates, dies, hores, salutacions, etc. Per a realitzar bé aquesta fase, en anglès fan falta unes 200 hores de classe individual o 300 hores de classe en grup amb bons professors, més unes 200 hores d’estudi personal. El preu de les classes podria rondar els 3.000 euros.
  • Amb una bona base consolidada, començaria la fase quantitativa. En ella l’alumne pot començar a comunicar-se en situacions reals. L’estudiant necessita perdre el sentit del ridícul, la por escènica, l’hàbit de pensar en espanyol i traduir quan parla. També ha d’afinar l’oïda per a poder arribar a entendre els diferents accents. Està fase produeix estrès i ansietat, però és essencial, “és igual que adquirir hores de vol per a un pilot”, diu Vaughan. Per a superar aquesta fase es precisen 300 hores de “sofriment” i uns 6.000 euros.
  • La tercera i última fase només ha de donar-se si l’alumne ha realitzat bé la fase anterior. Es tractaria de tornar al llibre i al professor per a buscar una major precisió oral amb un ventall més ampli de la gramàtica i del vocabulari de termes, girs i expressions. Vaughan considera que l’adult espanyol sol cometre la fallada de voler passar a aquesta fase després d’acabar la primera i, al final, arriba a posseir certa capacitat de comunicació amb el seu professor però poca en els fòrums exteriors i compromesos. En aquesta fase cal invertir un mínim de 2000 hores d’atenció personal.
• En qualsevol de les fases, es tractaria d’assumir la tasca com alguna cosa que ha de fer-se no sols a l’aula. Cal procurar-se accés a mitjans i ajudes externes tant com instrument de treball com d’accés a l’oci. No cal acontentar-se amb el que s’aprengui en classe, sinó tractar d’habituar-se a entendre o rebre notícies i informació per altres canals: mitjans de comunicació estrangers, Internet, etc. Cal incorporar l’idioma estranger com a vehicle d’avanç, per exemple d’informació bibliogràfica dins de la nostra ocupació central, tant si som estudiants com a professionals de qualsevol ofici. I el procés és llarg, només hem d’adonar-nos que cada dia que passa també aprenem del castellà, recorda José Luis Linaza.