Educació per a adults

L’oferta d’educació per a persones adultes a Espanya és gestionada per les comunitats autònomes, excepte a Ceuta i Melilla, que depenen directament del Ministeri d’Educació. Per tant, en cada autonomia es desenvolupa lliurement, encara que coordinada pel Ministeri mitjançant un currículum comú que fixa els objectius, conceptes i procediments.

Els adults poden optar a dos tipus d’educació: l’enseñaza reglada -de la qual ens ocupem en aquest especial- que condueix a una titulació oficial, i, d’altra banda, la que no és reglada, però que completa la formació dels adults, encara que no condueixi a cap títol oficial. De la mateixa forma, l’educació s’imparteix de dues maneres: presencialment o a distància.

En la modalitat presencial podem distingir:

• Ensenyaments d’Educació Bàsica de Persones Adultes: són els Ensenyaments Inicials, que consisteixen en l’alfabetització i la consolidació de coneixements i tècniques instrumentals bàsiques; i els Ensenyaments d’Educació Secundària per a persones adultes, que condueixen al títol de Graduat en Educació Secundària.
• Centres d’Educació de Persones Adultes (CEP): imparteixen ensenyaments professionals, espanyol per a immigrants, ensenyaments preparatoris per a les proves d’accés a diferents nivells d’ensenyament, ensenyaments de caràcter no formal, i el que es coneix com a Aules Mentor, que són aules equipades amb ordinadors, situades sobretot en entorns rurals, en les quals s’imparteixen cursos de temàtica variada, dirigits a totes les persones independentment de la seva titulació. En 2001 es van matricular 15.657 alumnes a les Aules Mentor, segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD).

En la modalitat a distància es poden cursar els Ensenyaments d’Educació Secundària per a persones adultes, però és més habitual que s’estudiï de la forma tradicional o presencial. Només el 25% ho va fer a distància l’any 2001, segons dades del MECD.

Respecte a l’educació bàsica presencial de persones adultes, les assignatures i el material docent difereixen dels de la Secundària Obligatòria, ja que estan adaptats a adults. Les hores de classe a la setmana mai passen de 12 hores i els horaris són flexibles, amb torns de demà, tarda i nit. Una dels majors avantatges és la llibertat horària; conscients que molts alumnes treballen, faciliten la seva assistència adaptant els cursos als seus horaris.

Els diferents centres d’educació per a adults es concentren en tres tipus, tots ells regulats des de les Conselleries d’Educació de les Comunitats Autònomes, que tenen les mateixes característiques i condueixen a la mateixa titulació:

• Centres públics, que depenen de les conselleries d’educació directament
• Centres d’ajuntaments
• Centres d’associacions d’iniciativa social, entitats sense ànim de lucre.

Per a accedir a l’educació bàsica de persones adultes l’únic requisit és ser major de 18 anys. L’educació és gratuïta i la persona que estigui interessada només ha d’acudir a un dels centres que imparteixin aquests ensenyaments i matricular-se o cridar a les delegacions corresponents de les respectives comunitats autònomes per a informar-se. Una vegada triat el centre, ha de realitzar la V.I.A (Valoració Inicial de l’Alumnat), que consta d’una entrevista, una prova i l’acreditació de cursos o diplomes, en el cas que es tinguin. “És important fer una bona V.I.A. per a evitar el fracàs o l’abandó, ja que permet la matriculació en el nivell més ajustat, tenint en compte les seves habilitats i destreses, temps lliure, necessitats, etc.”, explica Amparo Azorín-Albiñana, Cap del Servei d’Educació i Formació al llarg de la Vida, del Ministeri d’Educació.

Perfil dels alumnes

La majoria dels estudiants són dones, en uns percentatges que ronden el 70%, segons dades del MECD. En opinió d’Amparo Azorín-Albiñana es poden distingir tres grups fonamentals entre els quals es matriculen aquests alumnes d’edat avançada: “D’una banda estan les dones d’entre 35 i 45 anys, després els joves que han sofert fracàs escolar- aquests es poden apuntar a partir dels 17 anys -des del pròxim curs a partir dels 16 anys- i finalment els immigrants, un sector que està augmentant en els últims anys”.

En aquest últim col·lectiu, Jaume Sarramona, catedràtic de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, creu que s’ha de fer un especial recalcament perquè puguin posar-se al nivell de la població autòctona, perquè cada vegada vénen més immigrants. “Ens hem de dedicar a atendre la població immigrada des del nivell més bàsic, perquè pot ser que estan alfabetitzats en el seu idioma, però són analfabets en espanyol i s’ha de posar en marxa una educació compensatòria”, explica.

Per a aconseguir aquest objectiu és necessari- en opinió de Jaume Sarramona- apostar perquè siguin d’una vegada per sempre els municipis els que es responsabilitzin de l’educació d’adults i “formar un nou perfil d’educador d’alumnes que conegui el context de l’immigrant, així com la seva llengua perquè puguem acollir-los des de la seva pròpia realitat”. “També es necessita buscar formadors d’adults entre la pròpia població immigrant, entre aquells que tinguin més cultura perquè puguin fer de ponts i integrar als altres immigrants”, conclou.

Encara que la Llei orgànica de Qualitat Educativa (LOCE) es fonamenta en el principi d’educació permanent, Marga Julve, membre del Consell Gestor de la Federació d’Associacions d’Educació de Persones Adultes, opina que les mesures que impulsa en aquest sentit són “mínimes i compensadores”. “Educació d’adults en la perspectiva d’educació permanent, on s’insereix la LOCE, s’entén com tot mena d’accions formatives que un adult fa al llarg de la seva vida. Als països nòrdics, una persona entra i surt de processos formatius de manera habitual, a través de la seva empresa o a través d’accions com a millora d’idiomes, actualització dels seus coneixements per a aconseguir un lloc de treball, o ascendir, maneig de programes informàtics, desenvolupament integral, etc., però sempre s’entén que s’està en procés de formació”, explica.

Per a Jaume Sarramona, aquest és un dels punts clau en l’educació d’adults, la formació permanent vinculada al treball, ja que ja està escolaritzada la immensa majoria de la població espanyola. Encara que matisa que aquesta educació ha de ser originada sobretot en les empreses i en el mercat laboral, i no en l’administració. “Espanya és un dels països europeus que menys inverteix en formació contínua en el camp laboral, i millorar això és un desafiament”, adverteix.

“Tenim dret a rebre una oferta adequada impulsada des del sistema educatiu sense haver de gastar diners en acadèmies”, reclama per la seva part Marga Julve, per a qui en aquests moments a Espanya “s’estan compensant manques de les etapes obligatòries d’educació”.

Graduat en educació secundària

És un fet que encara hi ha persones que per diverses causes no poden completar l’educació obligatòria en el seu moment i necessiten de la formació bàsica que brinda l’educació d’adults. Jesús Rueda Prieto, cap de la Secció d’ordenació i planificació de centres del Servei d’Educació de Persones Adultes de la Comunitat de Madrid, apunta una dada interessant: “Cal no oblidar que gairebé 16 milions d’espanyols majors de 18 anys no tenen el títol bàsic actual i en la Comunitat de Madrid la xifra aconsegueix 1.200.000 persones”. “El títol de Graduat Escolar ja s’ha quedat obsolet i el títol bàsic actual és Graduat en Educació Secundària que no es convalida de manera automàtica amb el Graduat Escolar sinó que només convalida el primer cicle de Graduat en Secundària. Totes les persones que tenien el graduat escolar s’han quedat desfasades, ja no tenen el títol mínim”, afegeix.

Un dels centres que més experiència té en el camp de l’educació d’adults és el CEP d’Entrevías, situat a Vallecas, i dependent de la Comunitat de Madrid. Creat en 1975, amb quatre torns horaris, té en aquest curs 839 alumnes, la majoria dones, sent la franja d’edat més habitual de 50 a 64 anys. Aquí es comprova que encara és necessària l’educació bàsica d’adults. “En el radi d’acció del nostre centre, el 80% de la població manca del títol bàsic de l’Educació Secundària, i el 60% no té ni el graduat escolar”, detalla Eduardo Cabornero Martínez, director d’aquest Centre.

“En el nostre centre tenim 3 branques educatives: l’educació bàsica, la branca tècnic professional i els ensenyaments oberts a les quals pot accedir qualsevol persona sigui com sigui el seu nivell educatiu”, explica. “Impartim la Formació Bàsica, en cursos que van des de 1r fins a 6è, que condueixen al títol de Graduat en Educació Secundària, i al mateix temps l’educació dels immigrants en cursos d’espanyol com a segona llengua”, continua.

Segons les estadístiques del propi centre, a Vallecas, el 60% dels nens que cursen ensenyaments mitjans en l’actualitat suspèn 3 o més assignatures i el 23% es troba en situació de fracàs escolar en Educació Primària, per la qual cosa molts semblen abocats a l’educació de persones adultes. Això s’uneix a la dada que en el barri vallecano d’Entrevías hi ha un atur que ronda el 30% de la població activa. “Aquesta situació condueix a aquestes persones a ser mà d’obra barata i poc qualificada. L’Administració a Espanya hauria d’apostar més per la formació bàsica en ser decisiva en tots els nivells. També faria falta major coordinació amb la Conselleria d’Ocupació i amb els sindicats, perquè aquesta formació es reflecteixi en oportunitats laborals”, opina Eduardo Cabornero.