Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Altres formacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elecció d’un instrument musical

Tenir en compte les preferències del futur intèrpret és la millor manera de descobrir i estimular la seva afició

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 13deSetembrede2006

Encara que no s’arriba a les xifres d’altres països europeus, cada dia hi ha més nens a Espanya que aprenen a tocar un instrument. Aproximadament cap als vuit anys, una vegada establerta una petita base musical, els alumnes ja estan preparats per a triar l’instrument que més els sedueixi i emprar-se a fons en la seva interpretació. No fa falta que estiguin dotats de cap qualitat especial. Pares, mares i educadors són els responsables d’estar atents per a intentar orientar-los en una afició que més endavant pot convertir-se en vocació i fins i tot en un mitjà de vida. Els experts aconsellen als pares tenir en compte les preferències dels nens, “per sobre de les seves”. Tant és així que coincideixen en opinar que el preu de l’instrument i de les classes no ha de ser obstacle en l’elecció quan hi ha un veritable interès.

Acostament inicial

Aproximadament als vuit anys d’edat els nens que volen aprofundir en l’aprenentatge de la música ja han de triar un instrument musical, perquè és a aquesta edat quan, en general, comencen a rebre classes específiques a les escoles municipals, acadèmies privades i conservatoris.

Des dels tres primers anys d’aprenentatge els petits participen en sessions de música impartides per professors especialistes en els seus propis col·legis. Comencen sent de mitja hora a la setmana per a arribar a 50 minuts quan compleixen quatre o cinc anys i principalment se’ls ensenya a coordinar els seus moviments amb el ritme de la música.

/imgs/2006/12/music1.jpg

L’objectiu dels mestres durant aquest període és tractar d’acostar-los d’una manera lúdica a la música. El solfeig no s’ensenya com abans. Per a arribar al mateix objectiu recorren a mètodes molt didàctics i compten amb eines com els instruments triats per Carl Orff -conegut sobretot per la seva obra Carmina Burana-, unacol·lecció de percussió composta per maraques, sonajas, tambors, barres sonores, panderos, etc.; una orquestra rítmica que ajuda els nens a divertir-se fent música abans d’estudiar-la.

En 3r de Primària, amb vuit anys, els estudiants -molts d’ells han rebut classes també extraescolars en el mateix centre o fora d’ell- són capaços de produir música, encara que sigui sense massa precisió, amb els objectes de l’entorn, amb elements de percussió de so més determinat, com a xilòfons i metal·lòfons. Ja posseeixen una mínima base musical i se’ls inicia en un instrument molt didàctic, la flauta dolça.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions