Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Altres formacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elecció d’un instrument musical

Tenir en compte les preferències del futur intèrpret és la millor manera de descobrir i estimular la seva afició

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 13deSetembrede2006

Encara que no s’arriba a les xifres d’altres països europeus, cada dia hi ha més nens a Espanya que aprenen a tocar un instrument. Aproximadament cap als vuit anys, una vegada establerta una petita base musical, els alumnes ja estan preparats per a triar l’instrument que més els sedueixi i emprar-se a fons en la seva interpretació. No fa falta que estiguin dotats de cap qualitat especial. Pares, mares i educadors són els responsables d’estar atents per a intentar orientar-los en una afició que més endavant pot convertir-se en vocació i fins i tot en un mitjà de vida. Els experts aconsellen als pares tenir en compte les preferències dels nens, “per sobre de les seves”. Tant és així que coincideixen en opinar que el preu de l’instrument i de les classes no ha de ser obstacle en l’elecció quan hi ha un veritable interès.

La decisió, de l'intèrpret

El principal objectiu que es marquen els professors és fer que els nens gaudeixin amb la música. Creuen que d’aquesta forma és molt més fàcil que s’interessin i que alguns vulguin aprofundir en ella, i fins i tot que desitgin arribar a ser bons intèrprets. Per això, els educadors també estan d’acord que és molt important escoltar als nens i respectar els seus gustos, per sobre dels dels propis pares i mares. Isabel Suárez, professora d’Educació Musical del Col·legi d’Educació Infantil i Primària Santiago Ramón y Cajal d’Alcorcón, certifica que a partir dels sis anys hi ha alumnes, moltes vegades procedents de famílies amb tradició musical, que ja comencen a madurar i “solen tenir molt clar l’instrument que els agrada”.

Segons Ramón Ángel Ruiz, director del Conservatori Municipal de Música de Renteria (Guipúscoa), els pares normalment estan al corrent de les inquietuds del nen i per a quan ha de triar instrument saben, per la seva insistència, si es tracta d’un capritx passatger o si de debò pot ser el principi d’una vocació. A més, els professors són conscients de la seva capacitat i aptituds i li poden orientar. “La majoria de les vegades els petits es decanten per un instrument o un altre per imitació: perquè algú de la família toca la guitarra, per exemple; perquè ho fa el seu personatge preferit en una sèrie de dibuixos animats, o, ja en l’adolescència, perquè sona molt bé en mans del seu ídol d’un grup musical”, comenta Nacho Grosso, per la seva experiència com a professor d’Educació Musical en el col·legi Sant Agustí de Chiclana de la Frontera (Cadis).

No importa massa què porta a una persona a triar un instrument i no un altre, sinó que existeixi aquesta motivació. Nacho Grosso considera molt important respectar l’elecció de l’instrument i adverteix de l’error que al seu judici suposa prevaler la matrícula en un centre oficial en un altre instrument per a aconseguir després plaça. “Si el desig d’algú és aprendre piano i no té plaça en el conservatori és preferible que el faci en una escola privada o amb un professor particular que matricular-lo allí en tuba perquè passi a piano més endavant si pot”, assenyala. “El nen mai ha d’estudiar piano, per posar un exemple, perquè a la seva mare li hauria agradat fer-ho”, remarca Suárez en la mateixa línia. “En principi, el lògic i natural és intentar satisfer les expectatives del petit; obligar-lo a canviar d’instrument podria ser fins a contraproduent”, convé Ruiz, si bé matisa que, a vegades, els professors poden adonar-se que un nen no té molta facilitat amb un instrument o que té un problema d’oïda i intenten, en aquest últim cas concret, reconduir-li cap a instruments que necessiten “menys sentit”-precisa-, com els de ritme o percussió. D’altra banda pot ser que el petit vulgui tocar l’arpa i si no viu en una gran ciutat amb un conservatori superior tal vegada no pugui trobar on fer-lo.

També pot ser que a la meitat del període d’aprenentatge l’instrument “comenci a agafar pols en la seva caixa”. En aquest cas, l’estudiant, els seus pares i professors han d’esbrinar contemplant totes les variables possibles què és el que està passant. Pot ser que l’alumne hagi perdut l’interès, que ara li agradi més un altre instrument, etc. En aquest cas es pot valorar la necessitat d’un canvi i no té per què ser ni dins de la mateixa família musical. De fet en el conservatori s’estudia un instrument complementari d’una branca sempre diferent.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions