Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Altres formacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Elecció d’un instrument musical

Tenir en compte les preferències del futur intèrpret és la millor manera de descobrir i estimular la seva afició

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 13deSetembrede2006

Encara que no s’arriba a les xifres d’altres països europeus, cada dia hi ha més nens a Espanya que aprenen a tocar un instrument. Aproximadament cap als vuit anys, una vegada establerta una petita base musical, els alumnes ja estan preparats per a triar l’instrument que més els sedueixi i emprar-se a fons en la seva interpretació. No fa falta que estiguin dotats de cap qualitat especial. Pares, mares i educadors són els responsables d’estar atents per a intentar orientar-los en una afició que més endavant pot convertir-se en vocació i fins i tot en un mitjà de vida. Els experts aconsellen als pares tenir en compte les preferències dels nens, “per sobre de les seves”. Tant és així que coincideixen en opinar que el preu de l’instrument i de les classes no ha de ser obstacle en l’elecció quan hi ha un veritable interès.

La compra

Respecte a la disponibilitat econòmica de les famílies, el director del Conservatori “Errenteria Musikal” assegura que el primer any gairebé cap nen ha de comprar l’instrument. En el seu centre la pràctica habitual és cedir als alumnes “en bones condicions i amb la condició que els cuidin” trompetes, violins, clarinets, etc. “Sempre que es pot se’ls deixen. Després, en la mesura que van afermant-se en els estudis ells els hi compren”. Si es tracta d’exercitar-se en el piano, la marimba o altres instruments fixos els alumnes el fan a la sala d’estudi del propi centre.

En els últims anys el mercat s’ha complementat amb una gran varietat d’instruments xinesos, molt barats, però de dubtosa qualitat. Tal i com diu la mestra de música, Isabel Suárez, d’algun temps ençà poden trobar-se violins per 30 euros. “No són molt recomanables. Sonen malament, es trenquen amb la mirada i cal retocar-los tot perquè en cas contrari es trenquen a la mà mentre els prepares”, adverteix Jon Galarraga, luthier, de Casa Erviti.

D’igual opinió és Nacho Grosso, qui subratlla que les guitarres de menys de 60 euros estan fetes amb fusta com la de les caixes de fruita. “Cuesta gairebé el mateix temps rebutjar-les”, adverteix. Aquest guitarrista recomana adquirir instruments amb una qualitat mínima i en establiments especialitzats. No tots són tan cars i a més existeixen les beques, el mercat de segona mà -encara que no sigui molt actiu al nostre país-, a més dels crèdits, els terminis, etc., conclou, assegurant que es tracta d’una inversió.

Per l’experiència d’Erviti, casa que distribueix des de la seva botiga de Sant Sebastià instruments musicals per a tota Espanya des de 1875, el seu gerent, Javier Gárate, està en condicions d’afirmar que els instruments que ara més “s’emporten” o que més es venen, pels seus preus, són la guitarra, el violí, el clarinet, la flauta i el saxo alt. “El preu sí que influeix en la decisió de compra, les dimensions no”, adverteix, i l’import d’alguns instruments “fa canviar els gustos” dels pares, explica. De totes maneres, el major dels germans Gárate -hereus dels fundadors de la casa- està convençut que avui dia hi ha instruments per a totes les butxaques. Reconeix que fa uns anys els instruments xinesos no reunien una mínima qualitat per a l’estudiant però garanteix que avui ells venen violins, violes, chelos, contrabaixos, trompetes i saxos “que estan molt bé per a començar a estudiar”.

Gárate concretament es refereix a les marques Gara, Gara Winds i Gara Luthier registrades per Erviti que, encara que són instruments procedents de la Xina, tenen “la garantia que funcionen. Es poden tocar amb ells i els professors que els coneixen estan contents amb la seva qualitat preu”, explica Galarraga.

Encara que no s’arriba al nivell d’altres països europeus, la percepció general és que cada vegada hi ha mes nens que estudien algun instrument i tots coincideixen que és una disciplina -màximament si es tria la carrera professional del conservatori- que comporta molts beneficis:

  • És un esforç que ha de ser divertit. No tots els estudiants poden arribar a ser virtuosos ni grans concertistes. De fet, alguns només volen aprendre per a tocar amb els amics, relaxar-se sols… Les motivacions són molt diverses.
  • Desperta la seva sensibilitat i imaginació i desenvolupa la memòria i la creativitat.
  • Millora l’aprenentatge en matemàtiques i lectura.
  • Propícia la seva afició a altres arts i el seu desenvolupament formal global com a persona.
  • Sol generar un clima de confiança i espontaneïtat molt interessant també per a altres camps, així com habilitats de comunicació.
  • Dota a l’alumne d’una tècnica que li pot obrir camí en moltes facetes de la vida, incloses les relacionades amb el treball.
  • Concedeix una base acadèmica sòlida dins de l’àmbit musical i obre les portes a altres instruments. Passada l’adolescència, també es contempla la veu com a instrument de desenvolupament de l’expressió musical.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions