Són temuts per la majoria dels estudiants. No obstant això, els exàmens orals són una forma d’avaluació que permet als alumnes adquirir destreses importants per al seu posterior desenvolupament en l’entorn laboral. Enfrontar-se a ells amb una adequada preparació prèvia i mantenir a ratlla els nervis és fonamental perquè el resultat sigui òptim.
Imagen: Eduardo Arcos
Si es dona als estudiants la possibilitat de triar entre un examen oral o escrit, és probable que la majoria es decanti pel segon. Les exposicions i exàmens orals a Espanya no són un recurs molt utilitzat a les aules. Per contra, en altres països són un procediment d’avaluació molt comuna i valorat. A més de servir per comprovar l’adquisició de coneixements per part dels alumnes, són una eina eficaç per valorar la seva capacitat d’organització i síntesi, la seva habilitat lingüística i la seva oratòria, unes destreses que els serviran en un futur per desenvolupar les seves carreres professionals.
Com preparar-los
És convenient recopilar tota la informació relativa a la manera en què es desenvoluparà la prova
Abans de començar a preparar un examen oral és convenient recopilar tota la informació relativa a la manera en què es desenvoluparà la prova. Cal saber si consistirà en l’exposició d’un o diversos temes triats pel docent o si caldrà respondre a les preguntes formulades per aquest. També serà de gran ajuda conèixer el temps del que es disposarà i la composició del tribunal examinador, en el cas que l’avaluació recaigui en més d’un professor.
La clau per aprovar un examen oral, igual que un d’escrit, resideix a estudiar. La diferència estreba que s’han de reforçar determinades tècniques d’estudi perquè la prova sigui avaluada de forma positiva:
L’exposició
Quan s’oblida la resposta no cal recórrer a la improvisació, sinó que s’ha de reconèixer
Els exàmens orals creen sovint por i inseguretat. Un dels principals temors és quedar-se “en blanc”. No és el mateix deixar una pregunta sense respondre en una prova escrita que perdre la resposta enfront d’un tribunal o un professor. Quan això succeeix, no cal recórrer a la improvisació, és recomanable admetre-ho. Aquestes exposicions creen una major empatia del docent amb l’alumne que, en ocasions, permet abordar amb major naturalitat els problemes que sorgeixen en el transcurs de l’avaluació.
Si l’examen consisteix en l’exposició d’un tema, serà de gran ajuda, tant per a l’alumne com per al docent, realitzar una breu introducció que reculli els aspectes que s’exposaran. Fer un bon començament que aconsegueixi captar l’atenció i l’interès de l’examinador és el preàmbul d’una prova correcta.
Cal pronunciar i vocalitzar amb claredat, mantenir un ritme constant, sense accelerar ni parar
La cura del llenguatge i vocabulari és un altre dels aspectes més valorats per un examinador. Durant l’exposició cal pronunciar i vocalitzar amb claredat, mantenir un ritme constant, sense accelerar ni parar, i utilitzar un to acomodat al lloc. S’han d’evitar les muletillas, les expressions complicades, les repeticions innecessàries i fer un ús adequat de la gramàtica.
Quan un alumne ha de demostrar els seus coneixements mitjançant una prova oral, encara que el domini que tingui del tema serà sempre l’aspecte més valorat, els docents avaluen en conjunt altres variables no acadèmiques:
Presentació: és important que l’examinat doni una imatge de netedat davant el tribunal que li avalua, que s’ha d’estendre també al material que exposi.
Temps i ordre: l’alumne ha d’ajustar-se al temps d’exposició recomanat pel professor. Esplaiar-se pot delatar falta de capacitat per sintetitzar i conjuminar coneixements. Ser breu revela falta d’estudi. Els continguts exposats han de mantenir un ordre i un guió estructurat i coherent.
Oratòria: la utilització d’un llenguatge clar, fluït i concís, de recursos oratorios o un to de veu apropiat, ajuden a crear un clima favorable per a una avaluació positiva. Cuidar aquest aspecte és imprescindible per desenvolupar l’exposició amb èxit.
