Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

ePEL: Portfolio Europeu de les Llengües electrònic

Aquest nou format flexible permet als usuaris planificar i actualitzar el seu procés d'aprenentatge d'idiomes
Per EROSKI Consumer 16 de gener de 2011
Img banderas europeaslistado
Imagen: Redvers

L’harmonització dels sistemes educatius dels diferents països d’Europa entorn del Marc Comú Europeu de les Llengües (MCER) ha proporcionat una base sòlida per al mutu reconeixement, tant en l’àmbit educatiu com en el laboral, dels certificats i competències adquirides en el procés d’aprenentatge d’idiomes. Els aprenents poden gestionar i avaluar els seus progressos en aquestes competències gràcies al Porfolio Europeu de les Llengües (PEL), una eina accessible en la seva nova versió electrònica. L’ePEL permet organitzar, recopilar i actualitzar a tot moment la informació referent a l’adquisició d’un idioma i compartir-la amb altres usuaris.

Un dels objectius prioritaris en matèria d’educació del Consell d’Europa és afavorir la mobilitat i el plurilingüisme dels ciutadans europeus. Amb aquesta finalitat, es va instaurar fa gairebé dues dècades el Marc Comú Europeu de les Llengües (MCER). Aquest estàndard internacional ha permès establir uns criteris objectius comuns, definits en diferents nivells, per descriure les diferents habilitats i destreses comunicatives implicades en el domini d’una llengua: escoltar, llegir, parlar i escriure.

El PEL permet avaluar i gestionar l’adquisició de les competències lingüístiques en un altre idioma

Perquè tant els aprenents com els docents d’idiomes puguin avaluar i gestionar l’adquisició d’aquestes competències durant el procés d’aprenentatge d’una llengua, el MCER proposa l’ús d’una eina comuna d’avaluació: el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL). Aquest instrument, implantat avui dia en la majoria de centres i institucions educatives del nostre país, permet que els estudiants d’idiomes, des d’Educació Infantil fins als ensenyaments superiors, registrin les seves capacitats comunicatives segons el sistema comú del MCER.

Per a què serveix el PEL

El portfolio no consisteix tan sol a certificar les experiències educatives o les titulacions obtingudes en l’àmbit acadèmic. Aquesta eina també inclou la presentació i recopilació dels contactes amb altres llengües i cultures en entorns no formals, com a visites a l’estranger, lectures en altres llengües o l’actitud motivadora cap a l’aprenentatge..

El PEL permet organitzar i recopilar la informació sobre els aprenentatges adquirits

El portfolio compleix dues funcions definides: pedagògica i informativa. D’una banda, permet organitzar i recopilar la informació sobre els aprenentatges adquirits i serveix de guia per planificar i avaluar el progrés. Per una altra, en utilitzar els descriptors de competències lingüístiques del MCER, proporciona un llenguatge comú entre els docents i ocupadors europeus per facilitar el reconeixement de les competències i amb això la mobilitat entre països.

En la seva fase inicial, el PEL es va elaborar en format paper, però després d’un període d’experimentació, van quedar en evidència algunes de les limitacions que comporta aquest suport. Entre elles, la dificultat per actualitzar i manipular la informació, la capacitat d’emmagatzematge condicionada o la dificultat per compartir-ho amb altres usuaris interessats. Per esmenar aquestes manques, s’ha creat una nova versió del PEL en format electrònic: l’ePEL .

Treballar amb el portfolio

L’usuari pot triar entre 31 llengües d’aprenentatge sobre les quals reflexionar

Nom d’usuari i clau. A partir de la creació d’aquests dos ítems, qualsevol usuari pot començar a treballar amb l’ePEL. El segon pas és triar l’idioma en el qual es vol operar. En l’actualitat està disponible en alemany, anglès, francès, italià, portuguès, espanyol, basc, gallec, català i valencià. Una vegada dins, el punt de partida és completar les dades personals i seleccionar les llengües (31 en l’actualitat) sobre les quals es vol reflexionar. En tots dos casos -llengua de treball i llengua de reflexió-, l’usuari pot canviar d’elecció a qualsevol moment.

A partir d’aquí, és possible començar a completar el perfil lingüístic en les tres seccions principals que conformen l’ePEL:

  • Biografia: en aquesta secció es pot incloure l’historial lingüístic (idiomes que ha après, on i com), les seves característiques com a aprenenta, la qual cosa li resulta més eficaç i agradable en aprendre, les experiències en els llocs on es parla la llengua de reflexió, la competència intercultural i plurilingüe, els plans de futur i les taules d’autoavaluació on es recull què és capaç de fer en aquest moment en els diversos idiomes.Dossier: serveix per aportar exemples de treballs personals que il·lustrin les capacitats i coneixements lingüístics en una altra llengua, tals com a certificats, diplomes, projectes, videos, etc.

  • Passaport: aquesta secció és la manera més senzilla de resumir i actualitzar de forma contínua els coneixements d’una llengua adaptats al MCER, ja que reflecteix les habilitats en les diferents competències lingüístiques segons els nivells del Marc. Conté també la informació sobre diplomes obtinguts, cursos als quals s’ha assistit i altres contactes relacionats amb altres llengües i cultures.
    Avantatges del format electrònic

    L’equip de la Universitat Jaume I de Castelló encarregat del disseny d’aquesta nova versió del PEL defineix les cinc premisses bàsiques que s’han tingut en compte en el seu desenvolupament per incrementar la seva utilitat:

  • Propietat de l’usuari: l’usuari és l’únic “amo” del seu portfolio i, per tant, l’accés a la informació està restringit per mitjà d’una identificació prèvia que, si es desitja, es pot compartir.
  • Mobilitat: el format web permet incrementar la funció informativa, ja que facilita que l’usuari disposi del seu ePEL en qualsevol lloc i moment, no solament per completar-ho o reflexionar sobre ell, sinó també per distribuir-ho amb finalitats laborals o acadèmics.
  • Funció pedagògica: en ampliar la seva capacitat per recollir la informació de l’estudiant, s’incrementen les possibilitats de gestió i avaluació dels aprenentatges adquirits i la seva inclusió en altres plataformes d’ensenyament.
  • Plurilingüisme: la versió electrònica s’ha adaptat de manera que l’usuari tingui la possibilitat de canviar a qualsevol moment la llengua en la qual es recull la seva informació o l’idioma sobre el qual es treballa.