L’harmonització dels sistemes educatius dels diferents països d’Europa entorn del Marc Comú Europeu de les Llengües (MCER) ha proporcionat una base sòlida per al mutu reconeixement, tant en l’àmbit educatiu com en el laboral, dels certificats i competències adquirides en el procés d’aprenentatge d’idiomes. Els aprenents poden gestionar i avaluar els seus progressos en aquestes competències gràcies al Porfolio Europeu de les Llengües (PEL), una eina accessible en la seva nova versió electrònica. L’ePEL permet organitzar, recopilar i actualitzar a tot moment la informació referent a l’adquisició d’un idioma i compartir-la amb altres usuaris.
Un dels objectius prioritaris en matèria d’educació del Consell d’Europa és afavorir la mobilitat i el plurilingüisme dels ciutadans europeus. Amb aquesta finalitat, es va instaurar fa gairebé dues dècades el Marc Comú Europeu de les Llengües (MCER). Aquest estàndard internacional ha permès establir uns criteris objectius comuns, definits en diferents nivells, per descriure les diferents habilitats i destreses comunicatives implicades en el domini d’una llengua: escoltar, llegir, parlar i escriure.
El PEL permet avaluar i gestionar l’adquisició de les competències lingüístiques en un altre idioma
Perquè tant els aprenents com els docents d’idiomes puguin avaluar i gestionar l’adquisició d’aquestes competències durant el procés d’aprenentatge d’una llengua, el MCER proposa l’ús d’una eina comuna d’avaluació: el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL). Aquest instrument, implantat avui dia en la majoria de centres i institucions educatives del nostre país, permet que els estudiants d’idiomes, des d’Educació Infantil fins als ensenyaments superiors, registrin les seves capacitats comunicatives segons el sistema comú del MCER.
Per a què serveix el PEL
El portfolio no consisteix tan sol a certificar les experiències educatives o les titulacions obtingudes en l’àmbit acadèmic. Aquesta eina també inclou la presentació i recopilació dels contactes amb altres llengües i cultures en entorns no formals, com a visites a l’estranger, lectures en altres llengües o l’actitud motivadora cap a l’aprenentatge..
El PEL permet organitzar i recopilar la informació sobre els aprenentatges adquirits
El portfolio compleix dues funcions definides: pedagògica i informativa. D’una banda, permet organitzar i recopilar la informació sobre els aprenentatges adquirits i serveix de guia per planificar i avaluar el progrés. Per una altra, en utilitzar els descriptors de competències lingüístiques del MCER, proporciona un llenguatge comú entre els docents i ocupadors europeus per facilitar el reconeixement de les competències i amb això la mobilitat entre països.
En la seva fase inicial, el PEL es va elaborar en format paper, però després d’un període d’experimentació, van quedar en evidència algunes de les limitacions que comporta aquest suport. Entre elles, la dificultat per actualitzar i manipular la informació, la capacitat d’emmagatzematge condicionada o la dificultat per compartir-ho amb altres usuaris interessats. Per esmenar aquestes manques, s’ha creat una nova versió del PEL en format electrònic: l’ePEL .
Treballar amb el portfolio
L’usuari pot triar entre 31 llengües d’aprenentatge sobre les quals reflexionar
Nom d’usuari i clau. A partir de la creació d’aquests dos ítems, qualsevol usuari pot començar a treballar amb l’ePEL. El segon pas és triar l’idioma en el qual es vol operar. En l’actualitat està disponible en alemany, anglès, francès, italià, portuguès, espanyol, basc, gallec, català i valencià. Una vegada dins, el punt de partida és completar les dades personals i seleccionar les llengües (31 en l’actualitat) sobre les quals es vol reflexionar. En tots dos casos -llengua de treball i llengua de reflexió-, l’usuari pot canviar d’elecció a qualsevol moment.
A partir d’aquí, és possible començar a completar el perfil lingüístic en les tres seccions principals que conformen l’ePEL:
Dossier: serveix per aportar exemples de treballs personals que il·lustrin les capacitats i coneixements lingüístics en una altra llengua, tals com a certificats, diplomes, projectes, videos, etc.
L’equip de la Universitat Jaume I de Castelló encarregat del disseny d’aquesta nova versió del PEL defineix les cinc premisses bàsiques que s’han tingut en compte en el seu desenvolupament per incrementar la seva utilitat: