Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Altres formacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estimular la parla

Els pares exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament del llenguatge oral dels fills

Img bebe padrelistado Imatge: eyeliam

Des dels primers balbotejos fins a la pronunciació d’una frase completa hi ha un llarg camí. Pares i educadors han d’intervenir per propiciar la correcta adquisició del llenguatge en les primeres edats, ja que és una de les principals bases en les quals s’assentaran els aprenentatges posteriors dels nens. Proporcionar-los un model lingüístic adequat a la seva maduresa, fomentar jocs i activitats verbals i treballar els aspectes prelingüísticos, com la respiració i l’audició, són algunes propostes dels especialistes per estimular el desenvolupament del parla en els més petits.

Img padre hijo art

“Papà” i “mamà” són, sovint, les dues primeres paraules que aprenen a pronunciar els bebès amb pocs mesos d’edat. A partir de llavors, s’inicia el llarg i complex procés de desenvolupament i adquisició del llenguatge, que culmina entorn dels cinc o sis anys. Perquè l’aprenentatge durant aquest període progressi de forma adequada, es requereix un alt grau de motivació i estimulació per part de pares i docents, que han de treballar sobre els diferents aspectes que intervenen en l’avanç de la capacitat lingüística.

Etapa prelingüística

Abans de pretendre que el nen parli, cal treballar aspectes preverbals, com l’audició, la respiració o la motricitat labiolingual, ja que sense ells el desenvolupament del llenguatge pot quedar limitat.

La capacitat d’escolta juga un paper fonamental en l’adquisició del parla

  • Audició: la capacitat d’escolta juga un paper fonamental en l’adquisició del parla. Per estimular-la en els primers anys, els especialistes recomanen activitats de discriminació auditiva, com a tasques d’imitació de veus d’animals (guau, miau, cuá-cuá) o de sorolls provocats per persones o per la naturalesa (xiuxiuar, ulular del vent), reconeixement de sons ambientals (tancar una porta, arrugar un paper, un timbre), d’instruments musicals o d’accions com tocar els palmells, xiular, espetegar els dits o tossir.
  • Respiració: el nen ha d’aprendre a respirar de forma adequada i a acompassar el ritme amb l’emissió de sons. Es pot treballar amb ells mitjançant jocs d’imitació respiratòria que els ensenyin a inspirar i espirar, així com amb tasques de bufo (sobre objectes pesats i lleugers perquè observin què ocorre o bufar una vela o molinet).
  • Motricitat labiolingual: és essencial per aconseguir una bona articulació dels sons. Algunes activitats per desenvolupar-la que proposen els experts consisteixen a jugar a treure i ficar la llengua i realitzar moviments amb ella, estrènyer i afluixar els llavis, somriure o exercitar la mandíbula en obrir i tancar de forma repetida la boca o mastegar.

    Quan comença a parlar

    Entorn dels 18 i 24 mesos, el nen pot disposar ja d’un llenguatge limitat, però comprensible

    Entorn dels 18 i 24 mesos, el nen pot disposar ja d’un llenguatge limitat, però comprensible, que ampliarà de forma gradual en els següents anys. Durant aquesta etapa, els pares juguen un paper fonamental, són el model principal en el qual es basaran els seus fills per aprendre a parlar. Els especialistes aconsellen atendre els següents aspectes:

  • Parlar de forma clara i correcta: els nens aprenen a parlar per imitació, reprodueixen el model adult fins que construeixen el seu propi. En dirigir-se a ells, cal utilitzar articulacions clares i frases senzilles, adequades al seu nivell de maduresa i sense distorsionar les paraules, ja que poden percebre-les com a correctes quan no ho són. Utilitzar un llenguatge infantilizado pot evitar un adequat desenvolupament lingüístic.
  • Corregir sense interrompre: al principi, és més important insistir en la capacitat de comunicació i interacció del nen amb els altres, que en la correcta articulació de les paraules de forma exclusiva. Cal evitar interrompre la conversa del petit per corregir les pronunciacions incorrectes, ja que això pot obstaculitzar les iniciatives espontànies per comunicar-se. La manera adequada de corregir és proporcionar-li en la conversa el model verbal correcte perquè ho imiti en altres ocasions.

    És habitual que els pares s’avancin a les respostes dels seus fills

  • Deixar-li parlar: “Quants añitos tens? Té tres”. És habitual que els pares s’avancin a les respostes dels seus fills, però d’aquesta manera, prescindeixen d’importants ocasions que afavoreixen el desenvolupament comunicatiu del nen. Cal atendre també als seus peguntas, encara que interrompin, perquè són manifestacions espontànies del llenguatge que ajuden a la seva adquisició.
  • Nou vocabulari: qualsevol moment és bo per integrar nous termes en el vocabulari del nen. Els adults poden ensenyar paraules amb accions quotidianes. Narrar i verbalizar què es fa en cada ocasió, jugar a descriure objectes o parts del cos, cantar cançons i explicar contes són alguns dels recursos més efectius amb els petits.

    El llenguatge, base de l'aprenentatge

    José Luis Gallego Ortega, logopeda i doctor en Pedagogia de la Universitat de Granada, en el seu article “L’atenció primerenca del llenguatge oral: un requisit previ a l’aprenentatge lectoescritor”, afirma que “l’aprenentatge de la llengua materna, juntament amb un ràpid desenvolupament psicomotor, són les dues adquisicions més importants que els petits conquisten en els primers anys de vida. A partir d’elles, s’estableixen bases sòlides que permeten nous i més complexos aprenentatges”.

    Per aquest motiu, aquest especialista recomana que es tingui especial atenció al desenvolupament del parla en els nens. “Multitud de treballs insisteixen en la conveniència d’abordar el llenguatge des de perspectives preventives i estimuladores, no només rehabilitadores”, apunta Gallego, qui recalca que “el llenguatge oral és un aspecte preliminar necessari per accedir a la majoria de les activitats que implica l’escolaritat”.

    L’atenció primerenca és el camí idoni per facilitar els intercanvis comunicatius dels més petits amb el seu entorn. Sense forçar el seu propi ritme evolutiu, els pares i docents poden dur a terme un conjunt d’accions encaminades a desenvolupar les habilitats fonològiques, fonètiques, morfosintàctiques, semàntiques i pragmàtiques necessàries per comunicar-se. “No ha de consistir en una aplicació massiva i indiscriminada d’estímuls sensorials i lingüístics”, adverteix Gallego, “sinó en una estimulació adequada al nen que es dirigeix, pensada per prevenir o minorar els possibles dèficits del llenguatge”.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions