Des dels primers balbotejos fins a la pronunciació d’una frase completa hi ha un llarg camí. Pares i educadors han d’intervenir per propiciar la correcta adquisició del llenguatge en les primeres edats, ja que és una de les principals bases en les quals s’assentaran els aprenentatges posteriors dels nens. Proporcionar-los un model lingüístic adequat a la seva maduresa, fomentar jocs i activitats verbals i treballar els aspectes prelingüísticos, com la respiració i l’audició, són algunes propostes dels especialistes per estimular el desenvolupament del parla en els més petits.
“Papà” i “mamà” són, sovint, les dues primeres paraules que aprenen a pronunciar els bebès amb pocs mesos d’edat. A partir de llavors, s’inicia el llarg i complex procés de desenvolupament i adquisició del llenguatge, que culmina entorn dels cinc o sis anys. Perquè l’aprenentatge durant aquest període progressi de forma adequada, es requereix un alt grau de motivació i estimulació per part de pares i docents, que han de treballar sobre els diferents aspectes que intervenen en l’avanç de la capacitat lingüística.
Etapa prelingüística
Abans de pretendre que el nen parli, cal treballar aspectes preverbals, com l’audició, la respiració o la motricitat labiolingual, ja que sense ells el desenvolupament del llenguatge pot quedar limitat.
La capacitat d’escolta juga un paper fonamental en l’adquisició del parla
Quan comença a parlar
Entorn dels 18 i 24 mesos, el nen pot disposar ja d’un llenguatge limitat, però comprensible
Entorn dels 18 i 24 mesos, el nen pot disposar ja d’un llenguatge limitat, però comprensible, que ampliarà de forma gradual en els següents anys. Durant aquesta etapa, els pares juguen un paper fonamental, són el model principal en el qual es basaran els seus fills per aprendre a parlar. Els especialistes aconsellen atendre els següents aspectes:
És habitual que els pares s’avancin a les respostes dels seus fills
José Luis Gallego Ortega, logopeda i doctor en Pedagogia de la Universitat de Granada, en el seu article “L’atenció primerenca del llenguatge oral: un requisit previ a l’aprenentatge lectoescritor”, afirma que “l’aprenentatge de la llengua materna, juntament amb un ràpid desenvolupament psicomotor, són les dues adquisicions més importants que els petits conquisten en els primers anys de vida. A partir d’elles, s’estableixen bases sòlides que permeten nous i més complexos aprenentatges”.
Per aquest motiu, aquest especialista recomana que es tingui especial atenció al desenvolupament del parla en els nens. “Multitud de treballs insisteixen en la conveniència d’abordar el llenguatge des de perspectives preventives i estimuladores, no només rehabilitadores”, apunta Gallego, qui recalca que “el llenguatge oral és un aspecte preliminar necessari per accedir a la majoria de les activitats que implica l’escolaritat”.
L’atenció primerenca és el camí idoni per facilitar els intercanvis comunicatius dels més petits amb el seu entorn. Sense forçar el seu propi ritme evolutiu, els pares i docents poden dur a terme un conjunt d’accions encaminades a desenvolupar les habilitats fonològiques, fonètiques, morfosintàctiques, semàntiques i pragmàtiques necessàries per comunicar-se. “No ha de consistir en una aplicació massiva i indiscriminada d’estímuls sensorials i lingüístics”, adverteix Gallego, “sinó en una estimulació adequada al nen que es dirigeix, pensada per prevenir o minorar els possibles dèficits del llenguatge”.
