Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Exercitar la memòria

Les tècniques mnemotècniques són un bon recurs per memoritzar termes i xifres difícils de retenir
Per martavazquez 5 de juliol de 2009

“Demà plou a Espanya i Letònia”. Per a molts aquesta frase manca totalment de sentit algun, no obstant això, pel qual l’ha creat conté una informació valuosíssima, ja que dins d’ella ha amagat els quatre ossos/ossos que formen part de l’oïda mitjana: martell, enclusa, estrep i lenticular. Aquesta i moltes altres tècniques mnemotècniques són fonamentals per poder retenir en la memòria dades, termes, xifres i fórmules amb dificultat per ser recordades.

Estudiar de memòria no és la pràctica més recomanable de preparar-se per als exàmens, ja que l’estudi ha de ser comprensiu i dut a terme de forma organitzada, utilitzant les diferents tècniques d’aprenentatge disponibles per als estudiants i no un simple procés de repetició memorística de la lliçó recollida en els llibres o en les anotacions. No obstant això, la memòria no deixa de jugar un paper fonamental en el procés d’estudi. D’una banda, per poder plasmar en un paper l’après és imprescindible haver-ho retingut en la memòria prèviament, això no és difícil d’aconseguir, sempre que s’estudiï, com s’ha referit abans, de manera comprensiva; però també cal fer ús de la memòria moltes vegades per retenir dades, xifres, sèries, noms o termes en els quals la comprensió no participa, l’únic pas que es pot donar és memoritzar, és a dir, fixar-ho en la memòria.

Aquestes regles són molt utilitzades per estudiar matèries en les quals cal retenir innombrables dades

Per ajudar a la memòria a realitzar el seu treball de fixació amb dades difícils de retenir s’han creat les denominades regles o tècniques mnemotècniques, que són diferents procediments d’associació mental que faciliten el record de l’après, de manera que no ajuden a memoritzar, sinó a recordar el memoritzat. Aquestes regles són molt utilitzades per estudiar matèries en les quals cal retenir innombrables dades, assignatures com a anatomia, zoologia, biologia o fins i tot matemàtiques són algunes en les quals es fa un ús més freqüent d’aquestes tècniques, ja que en elles la memorització té un paper primordial.

Cal tenir en compte que la mnemotecnia no és una ciència exacta, més aviat el contrari, és una tècnica molt personal, en la qual cada estudiant aplica les normes o regles que li resultin més fàcils per recordar l’après. No obstant això, hi ha algunes fórmules i procediments generals que s’utilitzen per memoritzar, encara que cada subjecte li imposi després la seva nota personal:

Associació: sempre és més fàcil recordar alguna cosa si ho associem amb una altra cosa que ja es té fixada en la memòria. En aquest cas, prou associar o relacionar la dada que hem de memoritzar amb una altra dada coneguda; per exemple, si cal retenir l’any en què l’home va trepitjar per primera vegada la lluna (1969) i casualment un germà va néixer en aquest any, simplement amb recordar que “l’any que va néixer el meu germà es trepitjo la lluna per primera vegada” no oblidarem mai la dada. Com la imaginació és molt important a l’hora d’aplicar qualsevol regla mnemotècnica, les idees associades es poden reforçar per exemple amb una imatge; en aquest cas imaginar la lluna amb la cara impresa del germà ajudarà a establir l’associació ràpidament.

El relat consisteix a inventar una història en la qual participin tots els elements que cal recordar

Acròstics: aquest tipus d’artifici literari, consistent a construir versos les lletres inicials dels quals, mitjanes o finals formen un vocable o una frase, és una de les regles mnemotècniques més utilitzades. Es pot utilitzar de dues formes diferents, formant una frase o una paraula; per exemple, perquè sigui més fàcil recordar els nou planetes del sistema solar (Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó -encara que aquest últim ha deixat de ser considerat planeta després d’un recent acord de la comunitat astronòmica internacional-) prou aprendre’s una frase: “El meu Vell Oncle Manolo Mai Va saber Usar Nombres primers”, en la qual cada lletra inicial de paraula correspon a un dels planetes. D’altra banda, es pot formar així mateix una o dues paraules amb o sense sentit amb les mateixes inicials o les primeres síl·labes de la sèrie que cal recordar, per exemple les paraules “SUBAMERICO PANDIA”, contenen tots els components del jaç gàstric: suprarenals, melsa, mesenterio, ronyons, còlon, pàncrees, i diafragma.

Mètode del relat: el relat consisteix a inventar una història en la qual participin tots els elements que cal recordar, normalment és un relat absurd sense sentit, però precisament això és el que fa que resulti més fàcil de rememorar posteriorment. Per exemple, si cal memoritzar la llista de la compra (tomàquet, pa, arròs i mantega) es pot relatar de la següent manera: “Anava un tomàquet pel carrer i de sobte es va relliscar amb uns grans d’arròs que hi havia en el sòl i cayo damunt d’un pa amb mantega”.

Nombres: recordar sèries de nombres o xifres extenses pot ser molt complicat, les regles mnemotècniques ofereixen diversos recursos per fer-ho més fàcil. Una elles és construir una frase en la qual les paraules tinguin el mateix nombre de lletres que la xifra que cal recordar, per exemple, per no oblidar els 10 primers decimals de “” Pi (3,1415926535) pot aprendre’s la següent frase: “Amb 1 pal i 5 maons es poden fer mil coses”, explicant les lletres i substituint l’1 i el 5 pels mateixos nombres s’obtindrà la sèrie.